Mots perduts: ditirambe

Assenyalen els biòlegs que tot ésser viu viu el seu viure com si fos el centre del cosmos; així tot coneixement humà sempre és limitat, es faci referència a mots, naturalesa o persones. Es distribeix, el coneixement, a manera de cercles concèntrics, personals i diferents per a cada una de les persones.
Referit als mots hi hauria en un primer cercle aquells que usam habitualment, en un segon cercle aquell que no usam però coneixem, en un tercer aquells que coneixiem i hem anat oblidatnt (on situariem la majoria de mots perduts) i finalment la immensitat dels altres dels desconeguts (a vegades considerats, de forma equívoca, inexistents.

Avui un mot de Salvador Galmés que, per a mi, era situiat a l’àrea dels desconeguts.

Galmés l’utilitzà en relació a la tercera accepció, en aquella bella i dramàtica carta dirigida al seu amic, el Pare Ginard damanant-li “Vos prec que no em tributeu elogis ditiràmbics que sempre saben una mica a falsetat i buidor…”

El DCVB mostra:

DITIRAMBE m.: cast. ditirambo.
|| 1. Entre els antics grecs i romans, himne entusiasta a honor de Bacus.
|| 2. Himne entusiasta.
|| 3. Lloança exageradaPenseu, amic, que són inútils els ditirambes, Santamaria Narr. 15.
Fon.: 
ditiɾámbə (Barc., Palma); ditiɾámbe (Val.).
Etim.: 
pres del llatí dityrambus, mat. sign.

5 comentaris a “Mots perduts: ditirambe

  1. Interessant, el desconeixia completament. Igualment en la cita que poses m’ha sorprès trobar l’expressió “saben una mica a falsedat…” que creia que era un barbarisme copiat del castellà “saber a algo ” ja que nosaltres solem dir “fa gust de” (i alguns, aquest sí barbarisme, “fa gust a”). Per això m’ha picat la curiositat i he visitat el diccionari Alcover Moll que, a pesar de no ser normatiu, posava exemples antiquíssims de l’ús de l’expressió, la qual cosa m’ha avisat que potser l’expressió sí fos correctea. I efectivament tant en el DIEC com en el GDLC (aquests sí normatius) també surten amb aquest sentit.

    Una cosa més que de rebot m’has fet aprendre Guillem! I de passada la podem incloure a “mots perduts” ja que actualment la sent ben poc (fins al punt que pensava era incorrecta).

    PD: he gratat un poc més a la xarxa i pel que veig no som l’únic que en tenia el dubte com podeu veure en aquesta discussió del lingüista Gabriel Bibiloni (https://twitter.com/bibiloni/status/1195696550971891712)

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)
    • Gràcies, en tot cas no em facis ditirambe (Hahaha), qui ens ensenya és Salvador Galmés.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: +1 (de 1 vot)
  2. Jo el recordava de quan estudiava grec, en castellà, ditirambo, però no el coneixia en català.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)
  3. Els elogis ditiràmbics
    saben a falsa amistat
    són com aquells versos iàmbics
    que el poeta ha descartat.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada