Tot i que l’àlbum musical “Mateixos temps” de s’Albaida ja és fantàstic de per sí mateix, i conté caçons tan bones com “Clavellet” interpretada conjuntament per en Miquel Mariano, cantant del grup i que va visitar Sant Llorenç aquest estiu passat, i el també menorquí Cris Juanico, la cançó que n’he seleccionat ve a col·lació d’un comentaria que ha fet en Pau Quina a l’article “Camiona” dels “Mots perduts”.

A aquest article en Pau diu “Als meus paperets engroguits, ple d’anotacions desordenades, veig que també hi tenc posat “correu” per dir autobús…”. Jo no entraré a confirma-ho o desmentir-ho, em sona però això no basta per afirmar-ho. El que puc aportar és aquesta cançó que, en la veu d’en Miquel Mariano, relata en vers un testament amb un llenguatge deliciós i una guitarra i un instrument de corda tradicional com a únics acompanyaments, sí que anomena correu a aquest servei de transport. Aquí la teniu.

“Entre i entre sempre hi ha
qualque gros inconvenient
però jo, ara, es que tenc
em dona de què pensar.
Me trob bastant malament,
vaig pensar fer testament
per lo que pugui passar
i vull que sepi sa gent
a qui és qui ho vaig deixar.
A ca’s notari vaig anar
un dimarts devers les deu.
Trob aquell homo qui seu
s’alça i em dona sa mà.
Em demana: què és que voleu?
I jo li vaig explicar.
I em diu: i com que frisseu.
Jo vaig pensar: es ben veu
que aquest no sap com me va.
He vingut amb es correu
i d’allà on se sol aturar
com que he hagut de venir a peu
m’ha vingut just s’arribar.

Jo tenia un poc de por
que rallàs en castellà
però quan el sent rallar
dic: aquest ralla com jo!
Va ser degut a n’açò
que va ser bo d’arreglar.
Lo que més em va costar
va ser es començar de bo.

Si no està molt enfeinat
li vaig dir: segui i escrigui,
posi lo que jo li digui
perquè està ben estudiat
i ho hem de deixar arreglat
avui sigui així com sigui,
i que qualqu me questioni
si no dic sa veritat.

Mentre ell es preparava
em vaig asseure as sofà
i en lo que me vaig fixar
que bastant content estava.
Jo me pens que ja pensava
en lo que havia de guanyar,
però a jo no me donava
cap mica de malestar.

Lo que també vaig notar
és que era un poc enredós.
Jo ja començava a estar
un desastre de nerviós
perquè ho volia arreglar
aquell dia fos com fos,
i em diu: quan volgueu vos,
per jo podem començar.

A sa primera querida
que vaig tenir de ses sis,
una al.lota decidida,
vam tenir catorze fills,
per açò crec que és precís
assegurar-li sa vida
i li deix Santa Margalida,
Sant Jaume i Binidonís,
Torralba i Binifanís,
i una casa molt polida
que em vaig fer sense permís.

A sa segona que és de Lo
i li tenc moltes simpaties,
allò és de lo millor,
només vam tenir cinc filles,
i li deix Ses Truqueries,
Sa Torre i Son Salomó,
Sant Pere de Ferreries,
Ses quatre cases de Maó
i dues confiteries
que tenc as carrer Major.

Podem passar a sa tercera
perquè per jo és un encant.
És una santclimentera
que està molt bé de davant.
Lo que no hi ha hagut manera
de poder tenir un infant,
però li deix s’Albufera,
Biniguardò i Son Servera
i dos xalets a Tirant.

A sa quarta molt moneta,
que creu-me que es fa estimar
només vam poder abastar
de tenir un fiet i una fieta,
emperò li he de deixar
tres o quatre llocs de treta,
i li deix Santa Creueta,
S’Alairó i Binimel.là,
Sa Torre Blanca i Sa Torreta
i tots es xalets d’Alcaufar.

Si em demanau de sa quinta,
d’aquella no em vull rallar
perquè cregui que té una pinta
que és molt mala d’aguantar.
Vaig sebre de bona tinta
que me volia enganar,
per açò la vaig deixar
tot d’una que va estar en cinta.

Ara tenc una jove alta
amb un tipus com no n’hi ha,
però no res li vull deixar
perquè no li farà falta,
si no és que estigui malalta
no ho necessitarà
i a més ho vull reservar
si per cas en tenc un altre.

Hauran pogut comprovar
que tenc molta descendència
però és prou grossa s’herència
que no se podran queixar.
Lo que puc assegurar
que m’han provat sa consciència
que tenia molta paciència
i me l’han feta acabar.

No sé ben cert si he pogut
explicar-ho com volia,
lo que és cert és que he tingut
un desastre d’alegria
i lo que més m’agradaria:
que poguessim amb salut
juntar-mos un altre dia.”