Pinzellades legals sobre el COVID19 (Fase I, especial referència al límit municipal)

L’aplicació del pla de desescalada resulta ser un autèntic sudoku normatiu en el que haurem d’aplicar distintes normes i molt de sentit comú. I, encara així, ens durà a situacions que, almenys en una primera impressió, poder ser curioses o contradictòries. Amb tot, hem de tenir en compte que el Pla de Desescalada que va aprovar el Consell de Ministres, dia 28 d’abril, no és una norma jurídica (i, com a tal no s’ha publicat al BOE) sinó que ve a ser un full de ruta per tenir una noció d’allò que s’implantarà.

Per aquest motiu, les notícies que rebem aquests darrers dies (i passarà en cada fase de transició, segurament) poden ser contradictòries entre un dia i un altre. I això és perquè l’avanç de la notícia es fa sobre la base del Pla de desescalada (que no és una norma), i potser que la normativa del BOE no s’ajusti al 100 %. El problema, com sempre, és que la informació (de forma voluntària o involuntària) és parcial, i no adverteix de què es tracta d’una mera previsió.

La idea d’aquest article serà intentar exposar, i explicar, els trets generals de què es podrà fer a partir de dia 11 de maig, amb la seva justificació jurídica amb un enfocament, si això és possible, de caire didàctic.

Con a nota més important, s’implanta la lliure circulació dins de l’illa. Fins ara, la limitació per moure’ns en espais d’ús públic es limitava a les causes justificatives de l’article 7 del Reial decret de l’estat d’alarma. Ara, en principi, s’admet la llibertat de circulació dins l’àmbit de l’illa, i les causes que abans justificaven qualsevol moviment ara es limiten a la mobilitat entre illes (així, per exemple, només podrem anar a Menorca per feina, per tornar a casa, per motius mèdics, persones dependents…).

No obstant aquesta llibertat dins l’illa, trobem normes anteriors que limitaven una activitat a dins del límit municipal. Així passa amb la cura dels horts d’autoconsum, o en la pràctica de l’esport a l’aire lliure. Aquestes normes no han estat derogades expressament, i fins i tot alguna d’elles (com la de l’esport) ha estat puntualment modificada per adapatar-se a la fase 1, però sense cap modificació del límit geogràfic. Per tant, es podria dir que, malgrat la circulació és lliure dins de la illa, per a algunes activitats encara està limitada dins del municipi.

Aquesta afirmació, però, duu aparellada possibles situacions no gaire lògiques (puc anar a Alcúdia a esdeveniments socials o culturals, però no puc anar-hi a córrer; fins i tot puc anar a jugar a tennis a Alcúdia, però no puc anar-hi a caminar). Així, entenc que es podria defensar perfectament que, si les limitacions al terme municipal que fixaven aquestes normes (la de l’esport a l’aire lliure, horts…) es basaven en l’art. 7 de l’estat d’alarma (que limitava la mobilitat i fixava les causes d’excepció), una vegada la limitació de l’art. 7 només actua en el moviment entre illes, en realitat no seria operatiu el límit del municipi, que es substituiria pel límit insular (al territori peninsular amb municipis limítrofes sí que pot tenir sentit el manteniment de la norma).

El que confirma aquesta possible interpretació és  que, en el BOE d’ahir diumenge, sí que s’ha modificat el límit municipal per l’insular envers a la navegació (i esports nàutics). Així, es preveu que en la Fase 0 una piragua no pugui sortir del litoral municipal, mentre que per a la Fase I es permet la navegació entre els punts del litoral insular. En aquest cas de la nàutica,  com que la norma ha estat contemporània al  canvi de Fase (fins i tot  conté la previsió de la Fase 0, quan la majoria del país ja no hi està —encara que hi pot tornar—), ja ha estat conseqüent amb el canvi de límit. Per tot això (per interpretació sistemàtica, lògica, i la interpretació social) entenc que  l’antic límit municipal s’ha d’entendre substituït (derogat tàcitament) pel límit insular, també per la pràctica de l’esport a l’aire lliure (encara que no sigui nàutic) o els horts, o en els demés supòsits en que les normes fixaven, amb anterioritat, aquest límit municipal ja superat.

Adverteixo que aquesta interpretació (que podem anomenar flexible) és una de les possibles, i que enfront hi ha la “rígida” subjecta a la lletra de la llei que, en aquest punt, no ha estada ni modificada ni derogada expressament, i algú pot defensar perfectament la seva aplicabilitat a dia d’avui.

Malgrat aquesta llibertat de circulació, s’ha de recordar que moltes activitats encara queden subjectes a límits (com per exemple les obres que es realitzen en edificacions habitades, o les acadèmies que, segons el pla de desescalada només podran obrir en fases successives).

Envers al que sí podem fer, repassaré un poc per damunt el que ja s’ha dit pels mitjans incidint en algunes peculiaritats (el resum no conté una previsió íntegre de totes les limitacions o precaucions que s’han d’adoptar en cada cas):

  • Obertura comerç al detall (fins a 400 m2 de superfície útil d’exposició i venda, amb excepció de concessionaris d’automoció, ITV, centres de jardineria i vivers que poden obrir amb independència de la seva superfície, però amb cita prèvia) amb límit del 30 % d’aforament. També loteries de l’Estat. Sempre indicant els 2 metres de distància de seguretat i les demés mesures (gels…).
  • Esglésies, poden obrir amb un aforament d’1/3 (amb la fixació d’uns criteris orientatius) i amb unes recomanacions (mascareta, distància, evitar distribució de llibre o documents i també s’ha d’evitar l’actuació de coros). Enterraments i velatoris tenen fixat un límit de 10 o 15 persones segons es faci en espai obert o tancat respectivament.
  • L’Ajuntament pot autoritzar mercats a l’aire lliure, amb 25 % dels llocs, i 1/3 d’aforament.
  • Terrasses de restauració, al 50 % (amb 2 metres entre taules); i s’entén per terrasses tot espai sense cobrir o que, cobert, tengui un màxim de dos paraments. Disposició de gels, evitant cartes comuns i productes d’autoservei (portatovallons, setrills). Ús de lavabos per una sola persona, i neteja sis cops al dia (mesura comú a tot servei utilitzable pels clients).
  • Biblioteques obertes (no s’indica límit d’aforament) per a activitats de lectura, préstec de llibre (sense préstec interbibliotecari), lectura i informació. S’exclouen activitats culturals, d’estudi en sala, ni ús d’ordinadors ni catàlegs. Consultades les obres, es depositaran a part i romandran separades durant 14 dies (els llibres i publicacions en paper no es desinfectaran).
  • Museus oberts, amb aforament d’1/3, per a visites individuals o unitat familiar, sense activitat cultural o didàctica, i sense elements tàctils ni audioguies.
  • Locals i establiments d’actes i espectales culturals (en un primer moment hi vaig incloure cines, teatres i auditoris… però el Pla de desescalada distingeix entre espectacles culturals – a la Fase I- i els cines, teatres i auditoris que es situen a la Fase 2), amb un aforament d’1/3, amb un límit de 30 persones (si és un recinte tancat), o 200 a cel obert.
  • Instal·lacions esportives a l’aire lliure, amb cita prèvia, per a esport individual, o dues persones sense contacte físic (tennis, o pàdel, per exemple), amb límit del 30 % de l’aforament. Exclusió de piscines i similars. Centres esportius (gimnasos), també amb cita prèvia i atenció individual, sense servei de vestuaris ni dutxes. Exclusió de caça i pesca.
  • Hotels i allotjaments turístics, sense obertura de zones comunes, spas, gimnasos, zones infantils o similars
  • Turisme actiu i de natura, sembla que només a través d’empreses. Les rutes individuals s’hauran d’ajustar a les franges horàries d’esport que en cada cas siguin aplicables (i amb la discussió que hi pogués haver sobre el límit geogràfic — municipal o insular–).
  • Cotxes particulars.- Encara que dissabte tots els mitjans publicaven que seria possible que una família pogués ocupar tot el cotxe (sobre la base del que s’havia dictat per a Formentera una setmana abans), la realitat és que la previsió de poder ocupar el màxim de places del cotxe (fins a 9) per part d’una família només va sortir al BOE del diumenge. En cas de no-convivents, dues persones per filera.
  • Navegació.- Ahir diumenge es va aixecar als suspensió d’embarcar i desembarcar als ports balears (també envers el trànsit aeri) i, alhora, permet l’obertura esportiva dels ports, així que es podrà navegar sempre sense sortir del litoral de l’illa, amb un límit d’aforament de la barca en un 50 % (llevat que siguin convivents). Però recorda que no pots pescar!

 

Recordo, per últim, que la normativa és extensa, i a vegades complexa d’interpretar. En aquest sentit, agrairé qualsevol correcció d’errades que pogueu detectar en el text. Així mateix, es tracta d’un resum breu, fet pel qual si alguna persona té interès en una activitat o àmbit particular, pot comentar-ho i intentaré atendre a la informació que es demani.

6 pensaments a “Pinzellades legals sobre el COVID19 (Fase I, especial referència al límit municipal)

    • Com bé indiques, aquest article no és cap garantia de què no te puguin denunciar…. però pot ser una garantia per un bon recurs… jejej

    • Al meu parer, entenc que sí que hi pots anar.

      Primer, perquè el límit actual és la illa, que ve a substituir el límit municipal; segon, perquè la norma de la Fase 1 ve a derogar tàcitament (per la llibertat de moviment dins la illa) la prohibició de fer ús del cotxe per anar a fer esport (igualment es deroga tàcitament la prohibició d’accedir a instal·lacions esportives, encara que aquest punt és més evident); i tercer, perquè la única norma que s’ha dictat en què es compara una activitat entre la Fase 0 i la 1 és la que fa referència a la navegació, que admet que ara pots anar a la teva barca per navegar encara que la barca estigui a un altre terme, mentre que en la Fase 0 només era possible si residies al mateix municipi on la barca est“a amarrada (i per analogia, el mateix hauré d’entendre envers a l’esport).

      Això sí, hauràs de tenir en compte les franges horàries aplicables (a Son Servera sí s’apliquen les franges horàries), i també la bandera vermella de la platja (que fa que, en teoria, no puguis accedir a l’aigua, almenys per la platja).

      Com explic, aquesta és la meva interpretació (crec que jurídicament bastant coherent i fonamentada) d’una norma confosa en una primera lectura.

    • De res! Faltaria més!

      Certament, davant normes complexes, confoses i que es van succeint ràpidament en el temps, necessitam utilitzar els recursos de cohesió i solució que ens dóna el Dret… i encara que cap d’aquestes solucions és garantia de seguretat, davant el silenci i l’aparent contradicció de la llei, sí que ens permeten intuir una solució plausible. Com dic, el que he exposat és una d’aquestes solucions basada en una mera opinió jurídica.

Respon a Pedro Fullana Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.