Ja s’ha comentat en altres entrades, a vegades els mots perduts sorgeixen d’una conversa intranscendent, parlant de temes diversos pot sorgir el mot que fa temps que no havies sentit.
Va ser així que, parlant amb en Rafel Duran, aquests recordava una conversa sobre els “calesses il·lustrats” dels anys quaranta, si fa no fa, a Sant Llorenç. Calessa!, un nou mot!
El DCVB mostra varies accepcions ben diferents. Al parlar d’uns calesses de la vila es referia a la segona de les accepcions.
CALESSAf.
|| 1. Carruatge de dues rodes obert per davant, per a dues persones; cast. calesa. Axi en los cotxos com en las calesses, doc. a. 1692 (BSAL, iii, 175).
|| 2. Home informal i d’escassa moralitat (Mall.). «Es teu fill és una calessa; no fa tracto bo» (Manacor).
|| 3. Mal costum (Mall.). «Des que has pres aquesta calessa de sortir es vespres, no fas petjada dreta» (Manacor).
Etim.: del txec kolesa, mat. sign. || 1, segurament per intermediació del castellà calesa o de l’italià calesse.
Imatge de la Viquipèdia