R.Refranys: Es tests…

Es tests s’assemblen a ses olles

No sé treure gens de suc als refranys que segueixen a la llista dels Top ten segons recerca de Víctor Pàmies comentada per Climent Picornell fa deu anys. “Qui barata es cap se grata” fer barates surt malament, “Qui dia passa any empeny” val més deixar passar el temps que actuar, “Gat escaldat aigua freda tem” fugir i no aprendre de les errades…em semblen d’un conservadorisme sumptuós.

Analitzant les lliçons que se’n deriven no resulta gens estranya l’aversió que tenia vers el refranys “don Melchor” aquell recordat i apreciat professor de la Normal dels anys seixanta del segle passat. No he sabut trobar el fil didàctic fins arribar al que està en sisena posició i es presenta avui.

Es tests s’assemblen a ses olles, segons el DCVB a l’accepció “olla”, vol dir que els fills solen semblar a llurs pares. Sagrera en mostra una ampliació al assenyalar: es diu per explicar que algú sigui semblant a son pare o a sa mare sia en l’aspecte físic, sia en les qualitats intel·lectuals o morals.

Tradicionalment, i encara es viu en determinats estaments de la població, s’ha donat molta importància als factor genètics, en el sentit de transmissió fidel i exacte. De la mateixa manera que poden determinar el color dels ulls determinen l’ésser de les persones. En aquest marc o consideració tradicional i de generalitzacions s’hi podrien compondre les conegudes conductes homòfobes relacionades amb famílies, amb llinatges o amb el color de la pell. (Encara és l’hora, per exemple, que s’han de restituir els danys de la llarga segregació xueta a la nostra comunitat).

L’evolució del coneixement i les experiències amb germans bessons educats en entorns diferents ens forcen a canviar les creences interioritzades. Els factors genètics actuen de límits però el desenvolupament ve determinat, fonamentalment, per factors ambientals.

Els tets s’assemblen a les olles en bona part perquè al llarg de la primera infància tots rebem, de les persones que ens volten i amb les quals interactuam, determinats missatges i pautes de comportament, moltes vegades transmeses de forma inconscient.

Per aquest motiu, no totes les olles porten a la par la proporció dels tests; darrerament s’ha fet incís en la transcendència de la mare i de rebot de la padrina materna. Encara que, ara mateix, amb la igualtat de rols en el sí de l’àmbit familiar (haha) això podria canviar.

Molts altres factors aniran conformant l’ésser, els tests, al llarg de la vida ja que mai deixam d’aprendre coses noves, però quan un infant de tres anys arriba a l’escola ja porta una important motxilla a l’esquena.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada