Aquests mots de dalt surten a la palestra en el context d’aquesta situació de confinament en què estam, en la qual generacions com la meva hem agafat un recent interés pel món de l’hortalissa i foravila. I clar, ens n’hem adonat que no en sabíem gaire, precisament.
Resulta que un d’aquest dies. mentre un servidor, intentava podar un arbre (un poc a l’atzar, tot sigui dit), mon pare va arribar i observant que tallava per tallar me va dir rient que “anés alerta a tallar el cimal”. El què? Sí, el cimal, un mot que jo (i molts de la meva generació o més joves, almanco els poc familiaritzats amb el món de foravila) desconeixíem.
Resulta que un cimal és, segons el diccionari Alcover-Moll, “la branca principal que deixen en els arbres per a dirigir-los, en tallar les altres (Mall.)” o “ull o branqueta que neix de la soca o d’una branca mestra, i que du bona força (Mall.)”. En poques paraules, és el que no s’ha de tallar a l’hora de podar.
Però la cosa no va acabar aquí. Intrigat per aquesta paraula vaig demanar al grup de Whatsapp dels editors de la revista si coneixien la paraula. En Guillem Pont, un home com ja sabeu amb molts de coneixements de foravila, me va indicar que la seva generació sí, però les més joves, si no tenien molta relació amb foravila, segurament no. El que em temia idò!
Després en Joan Umbert, company i editor carrioner, va recordar una típica conversa que tenia sovint amb el seu padrí mentre intentava podar, com jo, així com podia:
-
- No tallis aquest, talla aquest altre- li deia el padrí.
- I per què aquest altre?- li demanava intrigat en Joan.
- Perquè aquest altre és podó.
- Podó?
- Sí, que s’ha de podar.
- I com ho sé?
- Collons, perquè se veu!
- I jo no veig res…
Em vaig sentir tant reflectit en la conversa que no he pogut estar de reproduir-la. Amb tot, podó, que assenyalava en Joan, vol dir segons el diccionari Alcover-Moll “cama de cep (Manacor)”. I tanyada, que surt al titular de l’article i també és un aportació de Joan Umbert, significa “tany, rebrot, sobretot si és dret i esponerós (Mall.)”.
Tot plegat, tot un curs de vocabulari foraviler. No està gens malament , no?
Has de tallar el podó
i no toquis el cimal
l’arbre serà natural
de tanyada exponencial
i amb la força d’un cicló.
Bon dia Pau. El concepte de cimal interioritzar era aquest que mostra el DCVB “Ull o branqueta que neix de la soca o d’una branca mestra, i que du bona força “. Des d’aquesta perspectiva la teva afirmació ” En poques paraules, és el que no s’ha de tallar a l’hora de podar”, no seria del tot correcta. En tot cas dependria del moment i de l’arbre. Si els cimals neixen, per exemple, a l’interior d’un ametler o d’una olivera s’haurien de tallar, perquè xuclen saba i donen ombra a les branques que han de fruitar. Si els cimals són d’un ullastre i vols fer ganxos, mànecs o pals, s’han de deixar.
Gràcies per l,aclariment