1820 s’any de sa pesta. Capítol 2. Aquell maleït maig !!!!

1820 S’ANY DE SA PESTA. Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç 

Capítol 2

AQUELL MALEÏT MAIG…! 

1.NOU DE MAIG. 

Francisca Brunet, primera víctima de la pesta

Aquell  matí de maig, ara fa exactament dos-cents anys, quan els serverins senten tocar de mort, no es poden ni imaginar que aquestes campanades serien el toc de trompeta del genet de la pesta posant en marxa una tragèdia que, durant tres mesos, omplirà de dolor, llàgrimes i dol tota la península del Llevant. 

És el dimarts 9 de maig del 1820, el dol és per na Francisca Brunet que viu al carrer Nou de Son Servera amb el seu espòs, Pere Morey, i el seu fill. Tot comença uns dies abans, concretament el diumenge dia 7, quan na Francisca ja no es troba bé; en molt poc temps entra en una crisi agudíssima: molta febre i un estat de gran agitació. Van a buscar al Dr. Lliteras i aquest, a pesar de què,en un primer moment, els simptomes el desconcerten , al final no els hi  dóna massa importància ja que  ho atribueix a que uns dies abans havia caiguda d’un arbre.

Dos dies després mor i al certificat de defunció s’anota “mort de malaltia agudíssima”. Aquesta mort serà el llevat d’un seguit de casos que en molt poc temps es convertirà en una epidèmia que s’escampà  arreu del llevant mallorquí.

”El triomf de la mort”  Pintura de P. Brueghel el Vell, del 1562, que representa l’epidèmia de la pesta bubònica.

  1. SETMANA DEL DIMARTS 9 AL DIUMENGE 14

El contagi s’estén 

La  població no té ni idea de lo infecciosa que és la  malaltia que ha dut a na Francisca a la tomba. És per això que el ceremonial pel dol  es fa amb tota normalitat:  passar el rosari a casa de la difunta,exèquies, acompanyada, funeral, visites …

A més, els contactes dins el poble entre la gent sana i malalta segueixen amb tota normalitat . Però mentre la rutina diaria continua , la infecció ,silenciosament,es va escampant amb una rapidesa inaudita.

Poc dies després de la defunció (o tal volta ja el mateix dimarts) el fill, el marit i també el veïnat i amic Pere Servera es posen malalts. En menys d’una setmana els tres moriran,patint, en l’agonia, els mateixos símptomes que na Francisca. Al poble es comenta que en  Pere i en Joan van pujar a un vaixell fondejat a la badia per comprar un capot (d’aquest tema en parlarem en una altre entrega propera). 

Aquestes quatre víctimes no són les úniques. A mesura que passen els dies els malalts  no paren d’augmentar i la majoria, acabarà morint

En un primer moment el que més crida l’atenció, no es tant la quantitat de malalts i morts, sinó  la proximitat entre ells.La majoria es concentren al carrer  Nou i, sobretot, a l’entorn del domicili de na Francisca. La població està sorpresa però sembla que encara no recela del contagi, ja que la vida i costums del poble continuen amb la mateixa rutina de sempre.

  1. SETMANA DEL DILLUNS 15 AL DIUMENGE 21

El pànic s’apodera de la població 

A partir de la nit del diumenge 14 és quan el nombre de malalts i morts comença a créixer d’una manera molt preocupant. Serà una setmana on el dol comença a escampar-se a altres indrets del poble.

El dilluns, dia 15, sorgeix un nou problema, el metge Dr. Joan Lliteras, es té que donar de baixa per una inflamació. L’altre falcultatiu, el Dr. Xerafí Nebot,  es queda sol i li faltarà temps i mans  per asistir a tots els malalts.

Es poden quantificar el nombre de morts i malalts durant aquesta setmana?

Les xifres dels documents que he trobat no concorden totalment. Ara bé, si que  tots coincideixen en què els  morts i  moributs, durant aquella setmana, foren altíssims. Vegem algunes dades  dels mateixos protagonistes.

“…El Dr.Serafín Nebot, ha observado un cambio en el estad de salud del pueblo, ya han muerto 18 personas,la enfermedad se propaga con extraordinaria rapidez…muchos de los enfermos están graves y las defunciones son tan frecuentes que el dia 21 del mismo mes de mayo ya tenemos 18 muertos y tan solo han pasado dos semanas…” (Ofici del Consistorio de S.servera a la JSS)

“ …El Dr.Lliteras dice que los enfermos aumentaron notablemente en la misma calle y que pasó a familias de otras; de modo que el 17 fueron sacramentados  ocho o nueve y aunque nos calla los muertos,se dice que solamente desde la noche del 14 al dia 20 fallecieron veinte personas  y doce más estaban moribundas… (Obrador. Reflexiones sobre las … pàg.6)

“…por el continuo contacto a consecuencia de las relaciones de parentesco o amistad y como vecinos, rápidamente muchos de aquella calle (carrer Nou)   como también de otros lugares del pueblo  se sintieron presos de la progresiva invasión  siendo la casa de Binimelis, el molinero y la de Rafael Servera que vive en la misma calle los que después fueron contagiados, tanto que entre la dos casas las víctimas llegarán a las 20 personas”(M.Morey. Observaciones médico sanitarias…) 

És una setmana on es passa amb molta rapidesa de la preocupació al pànic i del pànic al terror. En un dels primers dictàmens  dels metges, entre altres coses, podem llegir  “tant els malalts com els que disfruten de bona salut estan posseïts d’un gran terror i espant”

Com reacciona el Poble ?  I  les autoritats? 

El poble, davant aquesta tragèdia que pateix, està consternat i a la vegada rabiós al veure que la Junta Municipal és incapaç de prendre cap mesura. Sembla que el Consistori van donant llargues sabent  que si la veritat del què passa arriba al coneixement de la Junta Superior i la malaltia es declarada contagiosa, tot el poble será immediatament aïllat i això implica moltes pèrdues econòmiques.

Tornant al present, veiem com la  història es repeteix, És el que ha estat i està en disputa aquests dies,  sempre esperant  fins a l’últim moment per no posar l’economia en risc  fins i tot a costa de vides 

Dies més tard, en l’ofici dirigit a la JSS, el Dr. Lliteras, intenta excusar-se per la tardança en comunicar-ho .Postrado en cama de una erisipela flegmorosa, no pude dar parte a esa Junta Superior y por lo mismo nada se supo en Palma de tan infausta ocurrencia  hasta el 24 …”(J.Lliteras, Breves apuntes … pàg 6)

Es demana ajuda a Artà 

Però tot té un límit, les pressions i protestes sobre l’ajuntament deuen ser constants  i el Consistori, conscient del què està passant, busca la solució més fàcil. Abans d’avisar a la JSS i aprofitant que sols hi ha un metge al poble, el mateix dissabte dia 20, demana ajuda a la vila d’Artà per que enviïn alguns facultatius “per inspeccionar els símptomes de la malaltia de Son Servera”.

No hi ha dubte que el Consistori d’Artà està al corrent de què alguna cosa  passa a Son Servera i, tot seguit   envia al Dr. Pere J. Sureda i al Dr. Jaume Nebot (pare del Doctor Xerafí Nebot). L’endemà  mateix, diumenge dia 21, de bon matí els facultatius arriben a Son Servera  per posar-se a disposició de la Junta Municipal. La comitiva  de metges, acompanyats d’alguns regidors, es posen en marxa. Visiten a tots els malalts i convalescents del poble i a la tarda  tornen a repetir les visites.

Quin és el diagnòstic?

A l’horabaixa, abans de tornar cap a Artà, redacten un ofici explicant el que han observat. El seu diagnòstic, dins la desgràcia, és esperançador. Constaten que, entre altres coses, “…és una enfermedad muy grave, pero no es contagiosa, por tanto no es necesario avisar a la JSS”

La JSS rep el primer ofici de Son Servera

Aquest dictamen satisfà tan al Consistori com a la majoria de la població serverina. Per ara  es podrà deixar a  la Junta Superior al marge.

 No sabem ben bé el que va  passar, ni de qui va ser la decisió, però el cert és que l’Ajuntament, la mateixa nit o  l’endemà dilluns, envià un ofici a la JSS que la rebrà el dimecres 24. Aquest primer ofici fa una descripció dels fets a partir del 15, inclou l’informe del metges  i un anexe,segurament per suavitzar el problema  “…desde la noche del 19 a esta parte en aque cayó una lluvia regular no han aparecido tantos enfermos en relacion a los dias anteriores 16,17 y 18”. ( 1er ofici Ajunt.S.Servera a la JSS)

Juntament amb aquest material inclouen una nota amb l’estat de salut del poble fent una relació exhaustiva de tots els malalts i morts que hi ha hagut al poble entre el 14 i el 21. 

Un cop enviat,  ja no hi ha marxa enrere. A partir d’ara  serà el govern sanitari de Mallorca  el responsable d’agafar el timó d’aquesta crisi i prendre les mesures pertinents.

Bibliografia

3.“Observaciones médico-sanitarias en contestación al no contagio de la peste bubónica que pretende introducir el Dr.Aubert ,profesor de Medicina en París” editat a Palma  el 1843 a l`imprenta  de P.J.Umbert 

Aquest fulletó de 42 pàgines  és atribuït per D.Joaquin Mª Bover al Doctor D.Mariano Morey que fou un dels metges que treballaren al Llevant durant la Pesta. Fou el facultatiu que tracta el primer empestat de Sant Llorenç, a més d’establir-ne les primeres mesures. Més tard marxa a Son Servera per substituir al Dr. Pedro J.Sureda que va morir infectat per la pesta 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada