Emoticona’t

Després d’un confinament forçós torna la secció més “seriosa” de la revista. Perquè després de tant de temps tancats ens fa ben falta “emoticar-nos”.

Començarem amb un plat calentet. Noltros, els llorencins, que mos la donam de cívics i poble de seny, resulta que a les primeres de canvi, just en el primer dia de desconfinament, ja va haver d’intervenir la Guàrdia Civil a la plaça per separar-nos un poc. Segons alguns testimonis,  allò  pareixia una bacanal.  I és que tant de temps tancats i en primavera de ple, que la sang altera… 

 

Jo que ja m’havia fet il·lusions  en veure que a la fi els plens serien gravats i penjats a internet… A la fi la promesa transparència! A la fi el debat polític sortirà de les quatre parets del ple i serà compartit amb la ciutadania! Idò no, al final em vaig quedar amb les goles  ja que després del confinament van tornar els plens  amb  format clàssic (és a dir sense gravar ni res) produint-se així la paradoxa que quan el debat polític era confinat (des de casa), com que es reproduïa per internet, arribava a més gent (100 visualitzacions acumulades, més 30 que ho varen veure en directe) que el format desconfinat i obert (3 o 4 espectadors). Les xifres no enganyen i és fàcil veure de quina manera es pot arribar a la gent, si interessa. Així que des d’aquí continuarem demanant, pesat de jo, a l’ajuntament que mostri els plens a la ciutadania a través d’internet.

La tempesta Glòria ja ens va fer molt de mal, fins al punt de deixar la platja de Cala Millor feta pols i la concessió de la platja a l’aire. I ara per rematar arriba la crisi del covid. Algú gosarà fer-se càrrec de la nostra platja o el mateix ajuntament l’haurà d’autogestionar?  

 

I acabam amb una molt bona notícia. No sé si per coincidència amb el confinament en què la gent ha pogut pausar un poc el seu frenètic ritme de vida i asseure’s a reflexionar i escriure, però la revista de cop ja compta amb quatre  noves veus que enriqueixen les seves pàgines. Es tracta de Jaume Lliteres, que reflexiona sobre la pesta que es va estendre a la zona fa uns dos-cents anys comparant-la amb l’actual cooronavirus; Maia Galmés, que opina sobre temes d’actualitat;  Iván Antich, que reflexiona sobre diversos temes en forma de glosa; i en Pedro Fullana, que ens aclareix el contingut   d’aquestes fases tan embulloses del desconfinament. Que duri!

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada