Mots perduts: ceba/nespla/serva/sardonaia/matalofada/xisclet

És curiós la de maneres eufèmiques que tenim els parlants mallorquins per referir-nos al cop violent d’una bufetada (i segurament me n’he deixades moltes més). Això pot donar una idea de la nostra manera de ser, almanco fa un temps: irònics, pagesos (molts fan referència a l’hortalissa o la fruita) i un poc hipòcrites (per molt que empréssim eufemismes, igual amb altres com pardal, cagondell, cagondena…, no deixàvem de dir-les, i molt).

De la llista que he posat, és ver, alguns encara es diuen, almanco al poble, d’altres ja no se senten tant i altres ja estan en perill d’extinció ( sardonaia i matalofada, diria jo). Aquí teniu l’accepció sinònima a  “bofetada” que posa de cada un el diccionari Alcover Moll:

CEBA (accepció 3): Cop violent, sia amb la mà, sia amb altra cosa que fa mal (or., occ., val., bal.); cast. castaña. Y arramba una mala ceba de cantell damunt una cella de N’Hermes, Oliver Obres, ii, 36.

NESPLA (accepció 2): Cop violent, especialment el que es dóna en agressió Li havia ensivellat un quern de nesples, Alcover Rond. ii, 267.

SERVA (accepció 2): Cop donat per agredir (Bal.); cast. castaña. Ab un esplet de sardonaies, nesples, castanyes i serves que els fassen blaus, Aurora 273.

SARDONAIA o SORDONAIA (accepció  2): Cop violent (Mall.); cast. castaña, golpe. «Mira, que et pegaré una sordonaia!»

MATALOFADA: Bufetada o altre cop violent amb la mà (mall.); cast. trompazo. Pega fua an en Pere, y matalofada ve y matalofada va, ab un poch més l’esbalteix, Alcover Rond. i, 148.

XISCLET (accepció 2): Cop, topada forta d’un cos amb un altre, sobretot per agredir (mall.); cast. sopapo, castaña. Li pega xisclet que li fa sanch y tot, Ignor. 7.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada