1820 s’any de sa pesta.

1820 s’any de sa pesta. Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç 

Capítol 3 (continuació)

ES DISPAREN TOTES LES ALARMES !!!!

SETMANA DEL DILLUNS 22 AL DIUMENGE 28

La Junta rep la primera informació oficial de Son Servera.

Quan ,el dimecres 24, la  JSS (Junta Sanitaria Superior)  rep el primer Ofici (document oficial) des de Son Servera, no els degué sorprendre ja que, de ben segur, els hi havien arribat, per diferents conductes, noticies oficioses i molts rumors de què a Son Servera moria molta gent. Però quan llegeixen l’annexe  amb l’estat de salut  on hi consta, de forma explícita i objectiva, el nombre de malalts i defuncions,  queden sorpresos i inquiets davant aquelles xifres.

Malgrat el tò optimista i esperançador  de l’escrit, la Junta intueix que a Son Servera passa alguna cosa molt greu, que fins i tot podria comportar unes conseqüències letals, no sols pel poble serverí, sinó per tota l’illa. Saben que Mallorca, a través de la seva història, té moltes males experiències d’epidèmies que han delmat l’illa.

Totes les alarmes es disparen, i el mateix dimecres els responsables polítics i militars no sols  degueren ser informats , encara que oficiosament, sino que degueren prendre la determinació de què calia preparar una estrategia per si havien  de intervenir de manera immediata.

Tres dies frenètics

Des del mateix dimecres  fins el dissabte ben segur que foren dies de moltes corredisses  en què, malgrat no hi ha res confirmat, van posant en marxa la maquinària que servirà com a pla de xoc per aturar a temps la possible infecció.

El mateix dimecres ja envien  per correu urgent un  ofici al consistori serverí ordenant-li que recopili més informació i a la vegada torni a convocar  una segona reunió amb els mateixos metges del diumenge passat i, un cop tinguin  el resultats, enviar-los urgentment a la JSS. 

Per altre banda, saben que no hi ha temps per esperar la resposta, per tant cal recollir tota la informació possible, ja siguin rumors ja notícies directes tant dels pagesos de la zona que aquests dies són a Ciutat per fer mercat, com de tota persona que pugui tenir alguna informació de primera mà sobre Son Servera….Una bona font pot ser el fill del senyor de ca s’Hereu (el seu pare és membre de la JSS) que fa uns dies, empès per la por, ha retornat a Palma un cop ja estava instal·lat a Son Servera per passar-hi  tot l’estiu. També,des d’Artà i fugint de la zona empestada,  estan arribant a Palma, criats i criades al servei del Marquès de Bellpuig .

Una de les primeres mesures que acorden  és buscar una persona de confiança, competent i amb experiència  per a que es desplaci, immediatament, a Son Servera i així pugui informar de primera mà, i sobre el terreny, del què està passant. Es decideixen pel Dr. Miguel Pasqual, metge de l’hospital provincial, amb un brillant historial i home de la màxima confiança de la Junta. Es busca ràpidament un substitut i ell es prepara per partir cap a Son Servera.

Per altre banda, a Capitania, també hi ha moviment. Es té que preparar un batalló amb el seu comandament i la seva intendència, ja que si cal acordonar el poble les tropes han d’estar preparades .

Primers rumors a Palma

En aquests moments , a Palma, la malaltia de Son Servera és un secret a veus ,on els rumors cada dia són més alarmants, és el tema de totes les converses. Tenim el testimoni d’un passatger que va arribar el dimecres 16, procedent de  Barcelona, amb el vaixell “Virgen del Carmen” per resoldre uns problemes testamentaris. En el seu diari-carta datat el  29 maig 1820 escriu:

“…Pero mi euforia duró poco rato…..volví a la calle  para encontrarme  con corrillos aquí y allá; un canónigo i unos señores   enlevitados   hablaban con grandes ademanes : unos arrieros – calzones  turcos, chaleco. pañuelo a la cabeza- gesticulaban…,un  grupo de mujeres  parloteaban y   alborotaban muy excitadas. Diríase que se había  producido  una conmoción popular en esta ciudad que tan tranquila y sosegada me pintaron No costó mucho  enterarme del motivo de tanta agitación. Circulaba con insistencia la noticia que esparcieron unos payeses – al venir a la capital para vender sus  productos – de que en Son Servera –un pueblecito asentado en el extremo  este de Mallorca  -moría la gente de una enfermedad desconocida  y que existen allí  gran número de enfermos graves….Parece que la alarma ha llegado a las autoridades,  que se halla reunida la Junta Superior de Sanidad bajo la presidencia del Gobernador D. Guillermo de Montis y se rumorea que va a decretar el aislamiento de Son Servera….Poco a poco la alarma crece, el temor se hace más vivo. Se dice que el Marqués de Bellpuig y sus familiares, en carroza y con abundante equipaje llegaron ayer a Palma huyendo de Son Servera (sic); y que dos individuos  procedentes de Artá han enfermado en esta ciudad. No acaba de tranquilizarnos la situación cuya  gravedad va en aumento…y sin posibilidad de hallar confirmación en centros oficiales ….El “Diario Constitucional de Mallorca” no ha dicho una sola palabra sobre el asunto,se mantienen en el mismo tono político y mesurado  que le caracteriza…” (Anònim, firma el diari-carta el 29/05)

Mentrestant, què està passant a Son Servera? 

Entretant  a Son Servera la malaltia segueix el seu curs, els morts i malalts greus augmenten per moments i encara que la majoria de la població està espantada, continua amb seva rutina diària. El que sí ha variat, i molt, és que  el tocar de mort i el so de la campaneta arreu del poble, amb el vicari i els escolanets portant el viàtic (extremunció) als moribunds ja s’ha convertit en una constant diaria. Fins i tot hi ha dies que, en una mateixa sortida, s’extremuncien a 8 persones.

El Consistori, quan l’endemà dijous reb l’ofici de  Palma, immediatament es posa en marxa i convoca als metges d’Artà.

De bon matí, el divendres 26, arriben els facultatius d’Artà   i segueixen el mateix protocol que el diumenge passat. Però ara es senten més pressionats per la situació i perquè saben que han de donar comptes a la Junta de Palma.

Acabades les dues visites a tots els malalts i convalescents, es reuneixen al despatx del Dr.Lliteras (aquest no firma l’informe ja que encara està de  baixa) per redactar el comunicat. Aquest cop arriben a conclusions molt diferents que el diumenge passat.

 Don Llorenç Lliteras, a la revista Llevant , ens informa de les conclusions de la reunió:  En primer lloc descriuen els símptomes de la malaltia:  ….en uns hem vist pols vibrant, ulls plorosos, suspirs interromputs, trastorns en les facultats intel·lectuals, galtes colorades, llengua pastosa i bubons per  ses cames…en altres amb els símptomes que segueixen; uns amb la respiració cansada, altres amb expulsions colorades per tot el cos com a picades de puça, el pols aixíaixí depresa i aixiaxi poc a poc etc..etc..  com també  l’efecte psicològic  que provoca…tant als malalts com als que disfrutaven de bona salut  estaven posseïts d’un gran terror i espant…” , per donar després el següent diagnòstic  “ la malaltia  podia ser que fos en alguns contagiosa i que de totes maneres mereixia bé l’atenció de la Junta Superior…” per acabar amb les següents recomanacions Creiem també que s’havia de procurar per tots els medis possibles, que els malalts i els que els assistien estassin incomunicats, i que els morts fossin enterrats en les degudes precaucions…”

És el primer crit  autoritzat d’alarma! Sens dubte  degué contribuir en gran manera a 

augmentar la pertorbació  que tenia commogut a tot el poble.

La JSS es posa en marxa

Aquest comunicat firmat pels facultatius  tindrà poc recorregut,  la Junta ja ha posat en marxa les primeres mesures. L’endemà,  dissabte 27, el Dr.Pasqual arribarà  al poble, com també ho faran els primers soldats per preparar el cordó i aplicar les primeres mesures. La Junta Sanitaria de Palma té convocada per demà dissabte la primera reunió .

A partir de demà  dia 27 de maig, començarà, de debò, la lluita contra l’epidèmia. Tot ja està en marxa per aconseguir acordonar-la i  aïllar-la de la resta de Mallorca i de les altres illes. El mateix dissabte, a la reunió de la JSS, es decideix fer oficial i públic  el que passa a la comarca del Llevant; i ja des d’ara la podrem seguir a través de bàndols encapçalats amb “Al Público”  que es repartiran arreu dels pobles no contaminats. Com també a través del ”DIARIO CONSTITUCIONAL DE MALLORCA” que cada dia dedicà, pràcticament, totes les pàgines a informar sobre notícies del cordó, les decisions que es prenen, el nombre de morts i el nombre de infectats.


En el  “Diario Constitucional de Mallorca” del 27/05/1820 trobam el primer ofici enviat des de Son Servera a la JSS.

Bibliografia

Pedro Servera Nebot. La peste bubónica en Son Servera 1932. Imprenta “La Actividad” de G.Bujosa.

Andreu Ferrer. Notes per una monografia històrica de la Pesta Llevantina. Publicat a la revista Llevant d’Artà durant el 1920 per  commemorar el centenari de la pesta.

Llorenç Lliteras. Llevant  (1917)

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada