Son Servera destinarà més de 300.000 euros a ajudes socials per pal·liar els efectes de la Covid-19

Son Servera destinarà més de 300.000 euros a ajudes socials per pal·liar els efectes de la Covid-19 després de tancar el 2019 amb un superàvit de més de 3 milions d’euros

El deute del consistori continua baixant i ja està en el 20,09 % i s’assoleix també l’objectiu d’estabilitat pressupostària Continua

Son Servera rebaixa un 50 % la quota de l’Escola Municipal d’Estiu del 2020

Comunicat Ajuntament de Son Servera
Son Servera rebaixa un 50 % la quota de l’Escola Municipal d’Estiu del 2020.
Així s’ha aprovat en el ple ordinari dijous 21 de maig i que també permet la bonificació total d’aquesta quota en cas de famílies vulnerables

L’Ajuntament de Son Servera ha aprovat en el primer ple ordinari municipal després de l’Estat d’Alarma l’establiment excepcional, com a mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19, de la bonificació del 50 % de la quota de l’Escola Municipal d’Estiu del 2020, a l’espera de la seva publicació oficial en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. Continua

1820 s’any de sa pesta. Capítol 2. Aquell maleït maig !!!!

1820 S’ANY DE SA PESTA. Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç 

Capítol 2

AQUELL MALEÏT MAIG…! 

1.NOU DE MAIG. 

Francisca Brunet, primera víctima de la pesta

Aquell  matí de maig, ara fa exactament dos-cents anys, quan els serverins senten tocar de mort, no es poden ni imaginar que aquestes campanades serien el toc de trompeta del genet de la pesta posant en marxa una tragèdia que, durant tres mesos, omplirà de dolor, llàgrimes i dol tota la península del Llevant. 

És el dimarts 9 de maig del 1820, el dol és per na Francisca Brunet que viu al carrer Nou de Son Servera amb el seu espòs, Pere Morey, i el seu fill. Tot comença uns dies abans, concretament el diumenge dia 7, quan na Francisca ja no es troba bé; en molt poc temps entra en una crisi agudíssima: molta febre i un estat de gran agitació. Van a buscar al Dr. Lliteras i aquest, a pesar de què,en un primer moment, els simptomes el desconcerten , al final no els hi  dóna massa importància ja que  ho atribueix a que uns dies abans havia caiguda d’un arbre. Continua

Mots perduts: cambuix/descambuixar

I tots els derivats que se’n puguin fer… que en aquest cas són molts. I és que de l’arrel CAMBUIX,  que curiosament prové de l’àrab kanbūx, el qual significa ‘vel que duien les dones’, dóna per molt.

Potser sigui una paraula no del tot perduda (almanco en algunes accepcions, en d’altres diria que sí) però sí que entre el jovent ja s’entreveu que es comença a abandonar per altres d’ús més general. Per això consideram oportú fer un recompte aquí d’alguns dels seus significats més interessants: Continua

La policia de Sant Llorenç troba el cotxe d’un home que havia comès un atropellament a Manacor i havia fugit

La policia llorencina va col·laborar de forma decisiva ahir amb el seu departament homònim de Manacor, en la recerca i troballa d’un conductor que havia atropellat a una al·lota de 16 anys a Manacor i que, a més, després de ser detingut va donar positiu en els controls de drogues (cocaïna) i alcohol.

Continua

Queixar-se tampoc no fa falta

Els nens que diuen que de grans volen ser el president, ara diuen metge, conductor d’ambulància o científic. Ningú voldria ser ara el president, ni els nens petits, ni els politòlegs sense feina, ni Casado, Abascal o Rivera des de la seva postura ara impotent.

Diuen que en temps de crisi, els intel·ligents cerquen solucions i els inútils cerquen culpables. No és que els espanyols siguin inútils, de fet, tinguis el coeficient que tinguis, el primer instint humà davant una situació així és cercar un culpable. Treure’s la responsabilitat és el més fàcil i complaent per un mateix, però no porta enlloc. Continua

Refranys: Qui va amb…

Qui va amb un coix, al cap d’un any ho són tots dos.

Hauré de confessar que aquest refrany, malgrat ser el 8è de l’esmentada llista dels Top ten no em queia gaire simpàtic. El trobava un tant despectiu vers l’ésser personal i, a més, sempre l’oïa en cer to despectiu i generalista.
Tampoc m’agradava el to moralista del significat que mostra DCVB: “vol dir que els vicis se prenen fàcilment”. Continua

Xerrada amb el xeremier Antoni Genovart i família de les sonades que feren durant el confinament

El diumenge 3 de maig, el professor de xeremies i fundador dels Xeremiers des Puig de Sa Font, Antoni Genovart, juntament amb la seva dona Aina, i les seves filles Cecília i Llúcia, donarem per acabades les seves actuacions diàries des del terrat de casa seva, a Sant Llorenç des Cardassar. Continua

Mots perduts: collada

-I aquesta que la saps?, em va demanar. Vaig haver des contestar que no, o bé no la recordava o no l’havia sentida mai. -Collada son aquestes voltes que, una vegada cosit el botó, amarren el cosit a la roba.

Segurament, idò, no serà un mot perdut atesa la relació de les persones llorencines amb la confecció. O potser sí que ho és, ben mirat, els joves no fan collades d’aquest tipus. A vegades, en comptes de cosir els botons, canvien la camisa. Continua

Parlen els científics (XI)

El viròleg José Antonio López Guerrero, professor de Microbiologia en el departament de Biologia Mol·lecular de la Universitat Autònoma de Madrid, director del grup de Neurovirologia del mateix departament i director del departament de Cultura Científica del Centre de Biologia Mol·lecular Severo Ochoa, dóna una entrevista interessant i aclaridora al diari El País sobre el coronavirus:  Continua

L’Ajuntament de Son Servera rep més 270.000 euros de compensació per recollida selectiva any 2019

L’Ajuntament de Son Servera rep més de 270.000 euros de compensació pels costos assumits per la recollida selectiva corresponent a l’any 2019

El reciclatge ha apujat amb més de 15 punts d’ençà que es va implementar el servei de recollida porta a porta el 2015 Continua

Tot anirà bé

Una de les múltiples situacions  que mostra la imprevista pandèmia,  derivada de la situació de confinament i del pertinent i obligat canvi de rutines, és un nou retrobament de mares, pares i fills i/o filles a casa, un entorn físic limitat (malgrat, i encara sort, que la majoria de les cases, aquí, disposin de patis o corral).
Sense padrins i sense poder sortir va situar les famílies en un nou paradigma relacional.
Tenim una gran capacitat d’adaptació i tothom sempre se’n surt, però el “tot anirà bé” o el “resistiré”, com bé saben mares i pares, també tenen un determinat cost. Continua

Mots perduts: cimal/podó/tanyada

Aquests mots de dalt surten a la palestra  en el context d’aquesta situació de confinament en què estam, en la qual  generacions com la meva hem agafat un recent interés pel món de l’hortalissa i foravila. I clar, ens n’hem adonat que no en sabíem gaire, precisament.

Resulta que un d’aquest dies. mentre un servidor, intentava podar un arbre (un poc a l’atzar, tot sigui dit), mon pare va arribar i observant que tallava per tallar me va dir rient que “anés alerta a tallar el cimal”. El què? Sí, el cimal, un mot que jo (i molts de la meva generació o més joves, almanco els poc familiaritzats amb el món de foravila) desconeixíem.  Continua