“Hem de reflexionar del perquè als avions 200 persones poden seure juntes dues i tres hores, i no es pot fer als teatres”

Aquesta pandèmia del Covid ha provocat el confinament total de la societat  i les autoritats han intentat no ajuntar gaire persones a la vegada, sobretot en un espai tancat. Així, el sector cultural, que viu bàsicament d’això, és un dels sectors més afectats per aquesta crisi. Per això ens hem volgut apropar als dos gestors dels centres culturals que tenim al nostre municipi: na Rafela Riera, de l’Espai 36, i en Pere Santandreu, de Sa Màniga. Avui començam amb l’entrevista a en Pere, que ens conta un poc com han viscut aquests mesos i com afronta el futur.

Pere Santandreu, director de Sa Màniga.

1. Primer de tot, com et trobes de salut i com has viscut aquesta pandèmia que tant ha canviat les nostres vides.
Tots estam bons de salut, que és el més important. No havíem viscut mai una situació com aquesta, però afortunadament al redol on vivim qui més qui manco ha tengut electricitat, aigua corrent, menjar, un lloc per estar, internet, ordinadors i mòbils, i llibres per llegir. Ha estat una pausa a la nostra vida. Per ventura a nivell individual hem canviat una mica. No crec que a nivell col·lectiu hàgim canviat en res (ni en allò bo ni en allò dolent).
2. Un dels sectors més afectats pel Covid ha estat el cultural, ja que aglutina molta gent en un lloc tancat i això en temps de pandèmia no es pot permetre. Com pensau que en podem sortir? Hi veis solucions factibles?
Hem de veure com evoluciona aquesta pandèmia, i si aviat hi ha una vacuna. El distanciament social és un mesura que s’imposa, i això afecta a qualsevol activitat humana que exisgesqui contacte o proximitat (bars, restaurants, esglésies, estadis esportius, gimnasos, cines, teatres, auditoris, transport públic, etc). També hem de veure la reacció dels ciutadans. Ara mateix, després del confinament, crec que hi ha necessitat d’aire lliure, de natura, de platja.
3. Què teníeu programat, així com a molt golós, que el virus no vos ha permès fer?
Moltes activitats meravelloses es varen haver de suspendre: el Millor! Festival de Teatre Familiar (amb na Dàmaris Gelabert, que ja pràcticament havia venut totes les entrades), l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, un espectacle molt emotiu d’El Terrat (Andreu Buenafuente), i tots els espectacles de la Mostra d’Arts Escèniques i Musicals del Municipi (amb el teatre escolar, l’Escola de Música, la banda, l’Aula 440, etc.), l’exposició de Mar Ripoll (guanyadora del Certamen de Pintura de Son Carrió de 2019)…

Dàmaris Gelabert, un dels actes previstos que es van haver de suspendre.

4. Es recuperaran aquests actes? En cas que no sigui així qui es fa càrrec de les pèrdues? Teniu algun tipus d’assegurança?
El Millor! Festival de Teatre Familiar es farà al 2021 amb la mateixa programació del 2020. No s’ha hagut d’indemnitzar cap companyia.
Na Dàmaris Gelabert farà el concert el desembre d’enguany.
L’Orquestra de Cambra de l’Empordà i l’espectacle d’El Terrat es faran a final d’any.
Malauradament sí que s’han hagut de suspendre els espectacles locals de la Mostra d’Arts Escèniques i Musicals del Municipi, que no es podran veure.
L’exposició de Mar Ripoll probablement es podrà visitar a partir del setembre d’enguany.
Pel que fa a les indemnitzacions, venen marcades per la Llei de contractes del sector públic i també pel Reial Decret-Llei 17/2020, de 5 de maig. En general, no s’ha hagut d’indemnitzar. S’han hagut de pagar les feines que ja estaven fetes.
5. I el futur com el projectau? Teniu ja algun espectacle previst? O no obrireu fins després de l’estiu?
Projectam el futur amb optimisme, i alhora amb incertesa. També hem de veure la resposta del turisme internacional a partir del juliol.
La programació de setembre 2020 a gener 2021 ja està prevista. Hi ha un Pla A (més ambiciós) i un Pla B (més senzill). Ara mateix estam reflexionant sobre si podem envestir al mes de juliol, amb una proposta que seria el Festival del desconfinament, amb conferències, exposicions, lectures dramatitzades, un concert i un espectacle de dansa. Dependrà si les reparacions que s’estan fent al sistema de climatització estan acabades o no.

Està previst que l’espectacle Coses excepcionals es faci a finals d’any.

6. Amb quins tipus d’actes vos pareix que serà més encertat començar?
Amb activitats de més petit format, per exemple una conferència, o també amb un concert de lírica (hem de reprogramar el duet Voicello, suspès al març) amb el públic distanciat.
7. Una de les possibilitats que es parla és obrir els teatres amb una capacitat inferior a la que tenen per  tal de mantenir la distància de seguretat entre la gent. Però creis que sortiria rentable això? Veis altres possibles solucions alternatives?
La rendibilitat econòmica no és la prioritat dels espais escènics públics (com no ho és la dels hospitals públics, les escoles públiques, els centres esportius públics, la policia o les forces armades, les carreteres, les ambaixades, etc). És un servei públic que té uns reptes socials, educatius, comunitaris, culturals, etc. Per això, si hem de provar de fer activitats amb el públic distanciat ho farem, tot i que hem de reconèixer que determinats espectacles que exigeixen un gran nombre de públic ara per ara hauran d’esperar.
De tota manera, hem de reflexionar del perquè als avions 200 persones poden seure juntes dues i tres hores, i no es pot fer als teatres.
8. I en el cas d’espectacles a l’aire lliure amb la gent dreta serà possible complir els requisits? 
Durant l’estat d’alarma el públic ha d’estar assegut i distanciat. En acabar l’estat d’alarma haurem de veure quines són les instruccions de les autoritats sanitàries. De tota manera, per posar una mica de perspectiva, recordem que la música, el teatre o la dansa han acompanyat la humanitat d’ençà que el món és món, i la humanitat ha superat centenars d’epidèmies. Per tant, d’aquesta també en sortirem, i aleshores la cultura -per ventura, transformada- ens farà companyia, com ens n’ha fet durant el confinament (hem llegit tants i tants de llibres! i hem vist tantíssimes de sèries, vídeos, pel·lícules, documentals!)
9. Aquests mesos de confinament heu mantengut el teatre totalment tancat o hi heu anat fent tasques que teníeu pendents?
Sa Màniga ha estat tancat al públic. Dues persones de l’equip han estat algunes setmanes a ca seva (per la seva situació personal). La resta hem anat a fer feina presencial cada dia (llevat dels dies obligatoris de confinament absolut entorn de Pasqua). Feim feina de neteja, de manteniment, de posar ordre (fa 21 anys que hem obert i feia falta), de posar-nos al dia en legislació (sobre administració electrònica, subvencions, procediment administratiu…). També aquest mes de juny una empresa ha de fer reparacions importants al sistema de climatització (aire condicionat). Per altra banda, ara mateix també donam una mà a la Delegació de sa Coma, i ens encarregam d’altres projectes (com la mesura “Mallorca activa” del CIM, que assessora autònoms i petits empresaris).
10. Com animaríeu la gent a tornar als vostres teatres? Què els diríeu?  
Les persones tornarem a les activitats que ens acosten a la bellesa i que ens proporcionen experiències sensibles significatives. Aviat voldrem escoltar música en viu; ens voldrem emocionar o riure amb les històries que els dramaturgs, directors i actors ens voldran contar; o voldrem gaudir de l’art dels cossos en moviment. No en tenc cap dubte. Hem de ser prudents, escoltar les autoritats sanitàries, i veure com evoluciona tot plegat.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada