1820 S’ANY DE SA PESTA . Capítol 4

1820 S’ANY DE SA PESTA . Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç 

Capítol 4

COM VIVIEN ELS HOMES I DONES QUE S’ENFRENTAREN A LA PESTA?

INTRODUCCIÓ

Abans de seguir endavant amb la narració de l’evolució de l’epidèmia  crec que val la pena fer una parada i intentar contextualitzar-la ,encara que de forma molt breu, descrivint quina  era situació econòmica , política i social  dels pobles que la patiren. 

Aquestes dades ens donaran més perspectiva per analitzar i entendre moltes de les situacions per les que passaren  els pobles acordonats i a la vegada podem trobar algunes pistes que ens ajudin a respondre a moltes de les preguntes que van sorgint: Per què Mallorca ,a través de la història ,ha patit tantes epidèmies ¿Per què la pesta de 1820 va ser tan letal, sobretot a Son Servera i Artà? Com  va ser introduïda a l’illa? Hi ha uns culpables clars o va ser mala sort ?

Quina era  la situació política ?

Estem a l’any 1820 i fa sis anys que ha acabat la guerra del Francès contra les tropes napoleòniques; i Espanya està pràcticament en bancarrota. Totes les institucions, ja siguin provincials o locals estan sota mínims. El 1814 torna Ferran VII i aboleix la Constitució del 1812 i restaura la monarquia absolutista. És un estat fallit, incapaç de treure al país de la misèria.

Entre 1814 i 1820 són anys de repressió contra els liberals , i  com a reacció , els pronunciaments (cops d’estat) contra  l’absolutisme són continus. El gener del 1820, el pronunciament de Riego aconsegueix fer-se amb el poder instaurant un govern liberal i, a la vegada, obliga al rei a jurar  la Constitució. 

Amb la reinstauració de la Constitució  es tornen engegar  moltes  iniciatives que el 1814 havien quedat aturades ,entre elles destaca l’aplicació de l’article 310, que plantejava la possibilitat de crear noves entitats municipals sempre que es donassin certes condicions: un mínim de mil habitants, recursos per mantenir l’ajuntament… Entre les setze sol·licituds de segregació que s’havien presentat al Govern superior  de la província hi havia Sant Llorenç, Capdepera i Son Servera.

Durant l’any de la pesta, malgrat les negociacions no estiguin acabades, Son Servera i Capdepera ja actuaran com a ajuntaments autònoms, segregats d’Artà. Sant Llorenç, encara que compleix tots els requisits ,tindrà que esperar  fins el 1892 per aconseguir -ho. Es per això que durant l’epidèmia actuarà com a entitat municipal depenent de Manacor.

Qui forma el govern sanitari de l’illa ?

Amb el decret de Nova Planta ,datat el 28 de Novembre de 1715 i firmat per Felip V,  Mallorca  perd els seus furs, les seves prerrogatives  i llibertats .Amb aquest decret el canvi de sistema fou radical.

Desaparegut el Gran i General Consell (autèntiques Corts mallorquines) els Jurats perden les seves prerrogatives   i Mallorca es converteix  en una província espanyola imposant-li  les lleis castellanes. Així mateix podrà mantenir algunes particularitats del dret civil. 

A començament del s.XIX ja estan constituïdes les corporacions locals i el comandament de l’extingit Regne  recau  en un Governador  anomenat  Cap Polític que, pel seu càrrec, presidia la Junta Superior de Sanitat (JSS),amb seu a Palma i jurisdicció  sanitària  sobre tota l’illa.

Durant l’epidèmia  el liberal Guillermo de Montis, marqués de la Bastida, com a nou  Cap polític, presidirà la JSS composta  per setze membres escollits entre metges i personalitats notables de l’illa . Dos dels seus components D. J. A.Fuster, senyor de Fetget, i D. Antoni Servera, senyor de Ca S’Hereu jugaran un paper molt important pel seu coneixement de la zona.

Els auxiliars de la JSS  són els  batles, de nomenament real, que representen l’autoritat suprema tan judicial com política a les viles. Presidiran les juntes municipals sanitàries que durant l’epidèmia  s’estableixen a tots els pobles de Mallorca.

Aquesta organització serà l’encarregada de   lluitar contra la pesta bubònica que es desfermà al llevant mallorquí i a la vegada adoptar les mesures pertinents  per preservar del contagi a  la resta de l’illa (Fuster Fortesa G. Profilaxis..pàgs.317-319)

Situació geogràfica

Un altre tret que hem de tenir present per analitzar  el  què  va passar ,  és entendre la situació geogràfica de Mallorca. Basta fer un cop d’ull a un mapa per fer-nos l’idea de què l’illa es troba  enmig d’un mar molt transitat, a la vegada envoltada per pobles de les més diverses cultures i entre dos continents.

Carte des Isles de Majorque, Minorque et Yvice
Autor : Bellin, Jacques Nicolas; Santini, P.; Remondini, M.
Any original : 1780

A principi del XIX , a alguns regions del  nord d’Àfrica encara trobem molts de rebrots de pesta. Les autoritats realitzen un seguiment intensiu del seu avanç sobretot  al nord d’Àfrica, ja que el comerç amb Mallorca era intens.

Basta mirar els arxius del Port Vell, el port amb més moviment comercial de llevant, per adonar-nos de la quantitat d’intercanvis comercials que hi havia entre nord d’Àfrica i Mallorca. És sobretot, durant el temps de males collites, quan  les importacions de cereals són molt intenses. Mentre que l’oli mallorquí és un dels productes més importants que s’exporten.

Situació  econòmica  

És una societat eminentment agrícola

L’economia d’aquests pobles del llevant mallorquí era quasi bé exclusivament agrària. La majoria de la població  són petits pagesos que tenen finques  de  menys d’una hectàrea de terreny o jornalers assalariats, ja sigui a temps complet o parcial. Son Servera és tal volta el poble més ruralitzat de la comarca amb prop d’un 90% de població dedicada al camp. És una agricultura de subsistència basada en el treball manual i tècniques tradicionals. L’eina més poderosa continuava essent l’arada romana.

La  dependència  per sobreviure de quasi bé totes les famílies depèn  exclusivament de l’agricultura i això fa que aquests pobles siguin molt sensibles  a les males collites derivades de condicions climatològiques adverses. Un any de sequera pot suposar  fam i malalties per àmplies capes de la població. L’abastiment de cereals, sobretot  en èpoques de baixa producció, és una de les preocupacions essencials de l’administració pública; i els cereals un dels intercanvis comercials més importants per la navegació de cabotatge que recala al Port Vell o Canyamel.

El contraban, un fet molt usual a les costes del Llevant

En aquesta època el contraban es converteix en un dels principals motius de lluita dels governants, ja que suposava un cop molt fort a les minses arques de l’estat. Les    mesures de caràcter  penals que s’imposen són molt dures, i fins i tot podien suposar  la pena de mort .

Però, com a complement a les mesures policials, s’utilitza també  la motivació ideològica relacionant directament l’entrada de gènere  clandestí amb la pèrdua de la salut pública.

Basta llegir alguns bàndols d’aquests anys per veure aquest component ideològic:

“…a pesar de la normativa vigente, aún se realiza contrabando en Mallorca prefiriendo el vil interés particular á la vida de muchos de sus conciudadanos…” (Bandol 12/12/13)”… La peste va corriendo velozmente por nuestro continente de Europa; por varias islas…… considerando por otra parte que esta Isla se ha constituido en un una plaza de un comercio furtivo de efectos contumaces..” (Bandol 27/08/17)

Però malgrat la persecució amb penes tan dures i els bàndols de les autoritats en  relacionar-ho amb la pèrdua de salut pública, a les nostres costes continua sent un fenomen constant. Trobam molts documents de l’època amb informes de requises de barcasses i productes clandestins, sobretot cereals .

> Bibliografia

M.Massanet et al. La divisió territorial del terme d’Artà (1812-1858. Editat pels ajuntaments d’Artà, Capdepera i Son Servera, 2008

Fuster G. Profilaxis de una peste bubónica (Mallorca 1820). Madrid 1964

Escalas Adrover Jaime.Discurso leido en la inaguracion  de la academia de medicina y cirugia de Palma de Mallorca en 1880

Diario Constitucional de Palma. 28 juny 1820

J.Sureda.La pesta de 1820 a Son Servera, Artà i Capdepera. Edit. El Tall 1993

Un comentari a “1820 S’ANY DE SA PESTA . Capítol 4

  1. El mapa te moltes errades,cosa frecuent a l’epoca que es va fer.
    Segueix Jaume,és molt interessant

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada