1820 S’ANY DE SA PESTA

1820 S’ANY DE SA PESTA . Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç 

Capítol 5 (continuació) 

COM  S’INTRODUEIX  LA PESTA ?

Introducció 

Un cop vist el  context polític i econòmic  de la comarca del Llevant  ja tenim una mica més  de perspectiva per respondre a algunes qüestions a l’entorn a l’epidèmia. Sols queda fer un afegit a l’article anterior: precisar que   la majoria de la terra estava en mans  de grans propietaris, però el que predomina eren petits propietaris que amb  menys d’una hectàrea  necessiten llogar-se  com a jornalers a temps complet o parcial. Bàsicament perquè la seva propietat sols era un complement per la seva subsistència.

Epidèmies a Mallorca entre inicis del XIII i finals del XIX

     Mallorca, es una illa que al llarg dels segles ha sigut visitada molt sovint per epidèmies de tota mena: pesta bubònica, cólera, febre groga, pigota, … Algunes d’elles, com la del 1230, un any després de la conquesta de Jaume I, foren tan letals que alguns autors relaten que davant tanta mortalitat  el rei, envià galeres a Catalunya a buscar nous pobladors per repoblar l’illa de bell nou.

Aquests dos articles analitzen les epidèmies més importants que va sofrir l’illa entre  el 1230 i el final del segle XIX

L’Ignorancia, revista crònica nº316  – Consulta en pdf

Paula Grau Sancho “Historiografia de les epidèmies a Mallorca (S.XIII al XIX )”- web en pdf

Per què tants contagis ? 

Res és per pura casualitat, sempre hi ha unes causes concretes que incideixen en els fets . Així com avui observem que els llocs on  el Covit-19   ha tingut  més incidència comparteixen  unes característiques determinades: grans ciutats amb alta densitat de població, molt ben comunicades internacionalment i,  a la vegada,  importants  centres d’intercanvi de població ja sigui per turisme, negocis, fires … 

   Des de  l’Edad Mitjan fins a del XIX Mallorca té unes característiques que la fan molt propensa als contagis. És una illa ben al mig de la Mediterrània occidental envoltada de pobles amb cultures diferents que contínuament la transiten amb les seves naus. Mallorca no es autosuficient, necesita importar la majoria dels seus  productes, ja  siguin alimentaris o d’una altre mena. Això fa que l’illa sigui una cruïlla molt activa en trànsit de naus tant per comerciar  com  lloc de pas i descans per travessies més llunyanes.

Cal afegir que la Pesta bubònica era una malaltia endèmica a alguns indrets de la Mediterrània, fins i tot a principis del XIX ,quan pràcticament havia desaparegut d’Europa encara es donaven   brots en algunes paratges de la costa nord-africana.

Un altre element, que sempre ha fet de l’illa un espai molt sensible als contagis és el tràfic clandestí, sobretot  en temps de crisi  alimentàries. El contraban, en alguns llocs costaners , era considerat per una part de la població com un complement per sobreviure.

 Teories sobre l’origen de la pesta  del 1820 ?

     Sens dubte l’origen de la pesta és obscur i contradictori. La versió que ha sobreviscut fins avui , encara que  la menys documentada, és la més popular, tant, que s’ha convertit amb un icona  per qualsevol serverí: un pastoret amb un capot.

Es pastoret. Escultura d’Eduard Servera En record al morts de la pesta de 1820

     Millor llegir-la  tal com el mestre d’Artà, Andreu Ferrer la recull de boca de  Catalina Ferrer (a) “Sollerica” ,  una serverina nascuda el 1859. Ella seria doncs una contemporània de supervivents de la pesta i ben segur   que va sentir contar moltes vegades aquesta història de la mateixa gent que havia  sobreviscut.

Aquesta història està agafada del Llibre de Llegendes d’Artà, d Andreu Ferrer. Aquesta és una edició a cura de Josep Massot, publicada per edicions de Publicacions de l’abadia de Montserrat i publicada el 27 d’octubre  de 2009 

Partint de la mateixa  narració que ens ha fet “na  Sollerica”, encara que amb alguns matisos nous, trobam  molts autors que no fugen del relat tradicional. 

Bover,   ho atribueix a un vaixell que duia unes peces de roba contaminada que va tirar a la costa… i aquest fet fou el responsable.

Carbonell parla d’un vaixell que venia de Tànger, arriba a les platges de Son Servera i enterraren un mort de pesta a l’arena. Un nin troba la capa.

Weyler  simplement escriu  “se declaró el bubón  importado por un buque.”.

Segons d’Alcàntera Peña “un pastor de Son Servera, per aprofitar un capot grec que una barca que passava havia deixat a terra propagarà  per aquella comarca la pesta del bubó. Ell en fou la primera víctima”

Cal fer esment una vegada més a la polèmica entre el Doctor Lliteras i el Doctor Obrador arrel de la procedència del bubó. En primer lloc  recalcar que el metge D.Joan Lliteras ,testimoni directe des fets, al seu llibre “Breves apuntes..” (pàg.5 ) no sols no dóna cap  pista  sobre el com s’introdueix  sinó , ans al contrari. Diu expressament  que no parlarà de l’origen de l’epidèmia. És interessant llegir les pàgs 3-5 de “Reflexiones sobre…” del Dr. Obrador quan el qüestiona sobre  el seu silenci.

A mi, particularment, des de fa uns anys m’ha estranyat que cap autoritat serverina de l’època mai insinues res sobre aquest barcassa que va provocar una autèntica catàstrofe a quasi tota la comarca de llevant.

Una altre teoria interessat seria que la pesta arribà procedent d’una partida de contraban de blat. 

El primer que acusa directamente d’un descarragament clandestí de contraban és el Dr.D.Mariano Morey, el facultatiu que  exercicí durant la pesta a Sant Llorenç i Son Servera. Escriu “No admite duda de que a principios de mayo de 1820, ancló en la playa del pueblo de Son Servera de esta Isla  un buque procedente de Tánger; que su tripulación introdujo clandestinamente varios géneros susceptibles de anidar el germen contagioso; que entre ellos ,según noticias positivas que pude indagar durante mi mansión en aquel punto se verificó ese desgraciado hecho en la casa de Juan Servera….y un vecino que unido a dicho Servera pasaron a bordo de aquel buque… y compraron un capote superior de lana”

D.Pedro Servera Nebot , atribueix  més a  llegenda que a fets històrics la  tradició del pastoret que troba el capot. Escriu “a la escasa luz de esas versiones  y de vagas referencias transmitidas en su tiempo a viejos de ahora  por supervivientes de la epidemia en torno  de un barco anclado cerca de la costa se vislumbra  el desembarco clandestino de mercancias (vectora de germen pestifero) que regularmente fuera trigo dada la carencia de él en Son Servera y la relación que con los cereales suelen establecer los ratones, frecuentes propagadores de la peste”. Servera P. La peste bubónica en Son Servera. 1932 (pàgs 12-13)

Com a conclusió sembla que una teoria  podria ser que davant l’escassetat de blat es prepara  una partida de contraban de cereals, potser també de roba, procedent de Tànger. L’entrega seria a un punt de la Badia d’ Artà. En Joan Servera i el seu amic Pere Morey devien ser jornalers contractats com a descarregadors. La mala sort feu que amb aquelles saques de blat hi devia haver  alguna rata que els infectà. Entre les primeres morts trobem la dona de Joan Servera, ell mateix i el seu amic Pere. A més el carrer Nou on vivien será el focus d’expansió arreu de la comarca.

 PER QUÈ VA SER TAN LETAL?

 Una població sense defenses

Han precedit al 1820 tres anys de molt males collites provocades per fortes sequeres (sobretot la del 1818). Els problemes de subsistència són molt greus per la majoria de les famílies. 

No hi ha feina i la poca que hi ha està molt mal pagada, dos reals el jornal, una quantitat insuficient per atendre la família. Cal afegir-hi a n’aquesta penúria econòmica un augment continu dels impostos que ja havien pujat a principi de segle però ara cal afegir-hi més tributs per  fer front a les despeses que va provocar la guerra del francès. 

La millor manera per introduir-nos en la situació real en què es troben la majoria d’homes i dones que tingueren que enfrontar-se a la pesta, està molt ben reflectida  en els textos següents:

El primer, i coetani dels fets, és extret de l’ofici  que  la JSS de Mallorca envía  a  la Junta Suprema de Madrid per comunicar -li que a un poble a l’est de Mallorca hi ha un brot de pesta. Després d’una petita introducció segueix amb una  descripció quasi bé apocalíptica  de la poblacio serverina:

“....La poblacion de Son Servera de unas 1.200 almas (sic) ..ha experimentado en el invierno próximo (pasado) todos los rigores del hambre. sin más riquezas ,el mayor número de vecinos, que el fruto de su jornal y el de  algún pequeño pejugar * (una petita porció de terreny ), se vieron los infelices sin uno y otro auxilio porque la esterilidad de la cosecha aumentó la concurrencia de jornaleros y por otra parte minoró el capital de los propietarios para emplearlos …La necesidad inspiró alimentarse de la palma silvestre, de la algarroba y otros vegetales…la cebada no bien pudo segarse, fue convertida en pan, y de tantas causas producir enfermedades….” (Correo Constitucional 28/06/1820)

.- Un altre document, ja de 1932, el trobem al llibre del Doctor Servera-Nebot: “Se atraviesa un període de extrema miseria. El agro local no ha producido; los comestibles todos de importación estan caros y escasean… la alimentación es insuficiente. Comen “pa de mastay”(pan mezcla  de trigo y cebada) los privilegiados, y los demás han de contentarse con “xerafins” que son unas míseras tortas, cocidas al horno, de harina de cebada con su salvado…de escaso valor nutritivo… y lo peor es que se da término a las tortas antes que al apetito.” (Servera Nebot .La Peste Bubónica en Son Servera,1935. pag.10)

Lentitud en prendre mesures

Un altre  element que va incidir d’una forma molt important fou la lentitud en discernir quina malaltia era i sobretot en prendre mesures per aïllar-la. Aquests vint i pico de dies de retard  entre  el primer cas i les primeres mesures fou clau per que la infecció s’estengui a  quasi bé a tots els indrets del poble. A Artà, degut a l’especial relació que té amb Son Servera, el contagi també arribarà a moltes cases.

Crec que aquest factor de retard  va ser determinant en la mortalitat d’aquesta epidèmia. Una prova del què  estic dient és quan ho comparam amb la poca incidència  que va tenir a Sant Llorenç. Si tenim present que el primer contagiat a Sant Llorenç (Juan Galmés, destinat al cordó entre Sant Llorenç i Son Servera) és detectat el  16 de juny, data en que ja es té  clar que la malaltia és pesta bubònica, fa quinze dies que les mesures més decisives ja estan preses. A més sabem que el facultatiu que l’ assistí, D.Mariano Morey, va actuar amb fermesa  aplicant de manera ràpida i molt estricte la normativa: aïllament del malalt i els què havien tingut relació amb ell, crema immediata dels seus vestits i objectes personals, calç viva dins la casa i emparedament de les  portes i finestres. Llavors és lògic pensar que el retard a Son Servera va ser determinant en tot plegat.

Unes arques buides 

Tots tenim clar que el diner és esencial a l’hora de fer front a qualsevol epidèmia. Aquests dies de Coronavirus estem veien com el capital ha sigut essencial per cobrir les primeres necessitas i crec que ho serà molt més a l’hora d’enfrontar-nos a la crisis que ja ens està caient a sobre.

     La pesta del 1820 va trobar un Estat i unes institucions quasi bé en bancarrota. Totes les institucions  es queixen de què tenen les  arques   buides  i  no es poden  fer càrrec de les despeses que anaven sorgint. La JSS tocarà a totes les portes, però seran  les ajudes de particulars, els crèdits, les col.lectes, …  que poc a poc aniran  pagant  les grans despeses  que dia a dia es fan més insostenibles. 

Resumint: 

Crec que les causes que provocaren la pesta del 1820, una de les epidèmies més mortiferes de la nostra illa ,  deixen poques  dubtes. Atacà a una població depauperada,  sense defenses, un temps molt llarg en que la infecció no té cap barrera que li faci front  i per últim unes autoritats amb les arques buides i sense recursos per fer-se càrrec dels enormes gastos que provocarà tota la infraestructura:  cordó, alimentació de la població acordonada… En gran part serà la beneficència i les col·lectes populars arreu del país els qui es faran càrrec de les primeres despeses.

 

4 comentaris a “1820 S’ANY DE SA PESTA

  1. La foto de l’escultura del pastoret no la veig,com la puc veure?
    Es posa interessant això

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  2. Jaume ,quan publiquis la darrera entrega ho faras saber que es la darrera? Tal vegada tengui qualque cosa per completar aquesta bella histyoria

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  3. Vaja !!*!!
    No ho sabia això:

    El 5 de juny de 1820, el batle d’aleshores, els regidors i el vicari, decidiren que marcarien com a dia festiu de precepte el dia sant en què s’aixequés el cordó sanitari, el dia 1 de febrer.

    Font: web aj. de son servera

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada