Mots perduts: deume/delme

Segurament, en aquesta època de declaracions de renda, resulta un mot ben escaient. Encara que el mot tengui certa connotació religiosa, haurem de reconèixer que, amb el temps i pel que fa a l’aspecte contributiu, hi hem guanyat. Certament -la gran majoria- ara pagam molt més que la desena part del que s’ha produït, però en canvi podem gaudir d’uns serveis que abans no tenien..

Llàstima que no tothom aporti amb la mateixa proporció i que la llei i el descontrol permetin tantes fugues contributives

El DCVB mostra:

DELME DEUMEm.
|| 1. La desena part de la collita o d’altres productes de la terra, que es pagava com a tribut a l’Església o al rei i altres senyors; cast. diezmo. Tot lo deume en axí de les caualeries com de les reals heretats, Repartiment de Mall., fol 45 (segle XIII). G. de Zacosta auie V ainels e V porcels e io pregé-li que me’n dés delme… e no me’n uolg donar, doc. a. 1242 (Pujol Docs. 16). Letres de clam que B. de Torala uos a feit de nós del deume dels escaris de uiros que’ns demana, doc. segle XIII (Pujol Docs. 34). Donats foren a clergues censals e delmes e promeyes ab què visquessen, Llull Doctr. Puer. 81, 3. Per lo ters del delme que’l bisbe de Maiorcha pren en la capdelia del bisbe de Barcelona, doc. a. 1285 (Boll. Lul. vii, 59). Com per gran profit del senyor rey e de sos delmes e comuna utilitat… sia stat determenat… que fos feta vna céquia noua, doc. a. 1381 (Codi Çagarriga 223). Que’l regne de Mallorques e el regne de València e lo regne de Múrcia conquerí sens croada e ajuda de la Sgleya, de que vuy ha tant la Sgleya que fort cosa seria de dir que de cinch regnes altres hagués tants delmes e premícies com ha d’aquests tres regnes, Muntaner Cròn., c. 36. Lo feu del castell de Claramunt ab tots sos delmes e drets, doc. a. 1410 (Alós Inv. 10). Fou ordenat… que de tot quant gonyaria donàs lo delme a la obra del monestir, Tomic Hist. 66. «Al senyor bisbe d’Urgell li paguem lo terç del delme» (Andorra). Graner d’es deume: el graner on es guardava la part de collita destinada a esser lliurada a l’Església o al senyor com a tribut (Mall.).
|| 2. La desena part de qualsevol cosa (Mall.). No passa dia que no rebem cartes, o gloses… Advertim qu’hem pensat no publicar-ne ni es deume, Ignor. 15. «En Joan no sap el deume de sa teologia que sap En Jaume» (Mall.). «Jo no tenc el deume dels diners que tu tens» (Mall.).
Loc.
—a) Cup del delme: nom insultant que es dóna a un per dir-li que està embriac (Barc.). Ànsia allà, cabàs de les dotze, cup del delme!, Vilanova Obres, xi, 165. Es diu per al·lusió a l’antic cup del delme, on es recollia el vi destinat a pagar el delme a l’Església, i que era un cup de grans dimensions.—b) Esser com un xai de delme: esser molt dòcil, molt mansoi (Empordà).—c) Pagar delme: haver de fer parts de la collita o del bestiar per a atendre obligacions d’amistat o altres compromisos (Llofriu).—d) No pagar deume: dir moltes mentides, no remirar-se gens a dir la veritat (Mall., Men.). La frase completa és: «No paga deume de ses mentides que diu».
Fon.: 
dέɫmə (or.); dέɫme, dέwme (occ.); dέ̞wmə (bal.).
Etim.: 
del llatí dĕcĭmu, ‘desè’. Hi ha la variant delma, f., que ve de la forma femenina llatina dĕcĭma, mat. sign.

Aportació de Tomàs Martínez
Imatge: mediateca

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada