1820 S’ANY DE SA PESTA – Capítol 6 

1820 S’ANY DE SA PESTA . Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç 

Capítol 6 

LA JUNTA SANITARIA  SUPERIOR  ES FA CÀRREC DE LA DIRECCIÓ.

INTRODUCCIÓ

Després d’haver intentat contextualitzar la situació de la comarca del llevant que es va enfrontar a la pesta,  en aquest cinquè article enllacem amb el  final del capítol 3 tot just quan la JSS ha rebut la primera informació oficial des de Son servera i  davant les xifres de morts i malalts salten totes les alarmes.

De  seguida es posa en marxa buscant a la desesperada  més informació.Creu que al darrera aquelles informacions i xifres  es pot amagar una tragèdia. Mentrestant, no perden temps i van preparant  la seva maquinària per si cal actuar a curt plaç.

L’actuació no va ser a curt plaç, si no immediata.No sabem ben bé el que va passar entre el dijous i el dissabte. Segur que treballen de valent buscant informació, fins i tot davall les pedres, però el cert és que   ni esperen l’informe que havien encarregat als metges de Son Servera i Artà, com tampoc el del Dr. Pasqual, enviat per ells a Son Servera,  ans el contrari li comuniquem  que es quedi al poble fins nova ordre (serà una de les víctimes de la Pesta).

A Partir del mateixa tarda del dissabte  27, la Junta és reuneix oficialment per  primer cop amb un  monotema: el contagi de Son Servera. La reunió d’aquesta tarda serà la primera de les múltiples  que es faran al llarg del cap de setmana.

Entre el dissabte 27 i el dilluns 29  serà  quan es prendran les decisions claus. Són reunions llargues, intenses i algunes molt tenses ja que els nervis, molts cops, estan a flor de pell.Aquestes cinc reunions  marcaran els eixos bàsics on es fonamentarà tota la lluita per contenir i vèncer l’epidèmia que durarà fins a finals d’agost.

Encara  que entre el dia 9 ( primera defunció) i el dia 27 (quan es prenen les primeres mesures) hi ha un temps massa llarg que costarà moltes vides,però també cal fer esment que una vegada la Junta pren el comandament de l’epidèmia la rapidesa i efectivitat  és realment admirable. No sé si el fet de ser una terra on les epidèmies eren tan freqüents  pugui explicar aquesta rapidesa i efectivitat. Segur que tenien un protocols sempre a punt i actualitzats per si venia el cas. Amb la pesta bubònica aconseguiran l’objectiu més important: acorralar i aïllar la pesta  dins  la comarca del Llevant.

CALENDARI DE MAIG DE 1820 

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31        

PRIMERES MESURES

Quan es llegeix la quantitat de mesures i activitats que  realitza la Junta tan ràpidament un es pregunta: Com és possible que en tan poc temps i tan pocs recursos fossin capaços de posar en marxar tota aquesta maquinaria tan complexa i efectiva? 

En comptes de fer un llistat de reunions i normes he agrupat tot el què legislen  i posen en marxa durant aquests dies en objectius temàtics..Realment la tasca fou titànica. Analitzem cadascun d’aquests objectius:

1.ACONSEGUIR UNA BONA .RÀPIDA I EFICAÇ INFORMACIÓ DE LA ZONA CONTAGIADA

És de persones intel·ligents tenir clar que per fer front a un enemic el primer que cal  és conèixe’l bé. La política de l’estruç, d’amagar el cap  sota l’ala i esperar que passi, no serveix més que per empitjorar el problema. La Junta vol conèixer bé  amb el què s’ha d’enfrontar i per això pren les següents mesures.

a. Per aconseguir informació de primera mà envien  D.Miquel Pasqual  a Son Servera, com a delegat de la Junta 

El primer  que es fa és anomenar un  delegat de la Junta  perquè es desplaci a Son Servera per poder observar in situ el que realment està passant, sense intermediaris. Vam veure que l’escollit fou D. Miquel Pasqual, metge de Hospital General. Un facultatiu de la plena confiança de la Junta i amb una gran experiència a les seves espatlles. Ell farà d’orelles i ulls de la Junta a la zona confinada. El mateix dissabte horabaixa ja ha arribat a Son servera, visita els malalts i la mateixa nit ja redacta el primer informe per enviar a la Junta. Va dur mala sort Dr. Pasqual perquè en aquest primer diagnòstic s’equivoca, ja que creu que són malalties estacionals provocades per la poca i mala alimentació. Contradint per tant el que havien diagnosticat el dia abans els metges d’Artà i Son Servera, cosa que significà l’anulació de les mesures d’aïllament que havien pres.

b. Creació d’un correu ràpid i permanent entre la JSS i el comandament del cordo.

Las Junta sap que les  bones comunicacions entre els centres de decisió són vitals per ser efectius. Els camins de l’època són molt deficients, per això el mateix diumenge ja han trobat i contractat quatre homes amb el perfil requerit: sans, robusts, de confiança  i experimentats a córrer per tots tipus de camins. Estaran situats   en  quatre llocs estratègics entre l’edifici de la JSS a Palma  i el comandament del Cordó (primer a Vilafranca, després a Manacor i a partir de disset de juny i fins al final ja s’establirà definitivament a Son Peretó). La tasca d’aquests quatre correus és  servir  d’enllaç  per mantenir una correspondència activa, ràpida i constant.

c. Comunicació  diaria entre la JSS i tots els ajuntaments de l’illa

Un altre dels  eixos  de la informació és  tindre a mà  l‘estat de salut diari  de tots els pobles de l’illa. Per això envien una circular a tots els ajuntaments no confinats  per informar de l’estat de Son Servera i Artà, a  fi de què prenguin mesures  i, a la vegada, ordenen que diariament enviïn a la Junta un informe  sobre l’estat de salut del seu poble on constin tots els morts i malalts; així com també tots els rumors i notícies referents a la salut.

Als pobles confinats, els protocols serà diferent. Estan  obligats a dos informes diaris i  enviats  a través del correu instal·lat al cordó.

d. Nomenament de J. Servera (senyor de Ca S’Hereu) i J.A. Fuster (senyor de Fetget) com a vocals de la JSSS

Aquests dos nomenaments aportaran  molta informació a la Junta. Són dues persones que coneixen molt bé la zona ja que hi tenen les seves propietats. Serà J. Servera qui alerta a la Junta  que és  temps de sega i que les possessions de Sant Llorenç i Manacor acostumen a llogar molts segadors serverins. 

Durant  aquests mesos de confinament els dos  tindran molt protagonisme, tant en les preses de decisió com amb els  encàrrecs que portaran a terme. 

 

2.AÏLLAR  ALS CONTAGIATS

La Junta sap que el seu treball més important per aturar el contagi es aconseguir separar  els contagiats dels que estan sans. Aquest aïllament és, a la pràctica,  l’únic  recurs efectiu per aturar la malaltia. Per això és sobre aquest punt on s’inverteixen molts esforços i diners. Per aconseguir-ho ordenen:

a. Fer sortir de Son Servera tots els individus sans i acampar-los en tendes i barraques 

La primera carta es té que  jugar a Son Servera, origen del brot. Per això l’ordre  més urgent  es  fer sortir del poble  totes  les persones que estan sanes i acampar-les  en tendes i barraques. Han de ser indrets a una  distància prudencial del poble, que sigui un indret  ben ventilat i prop del mar. 

Es formaran  dos campaments: un pels sans i l’altre d’observació. El de Sant Jordi, que  està destinat als sans, és atès pel  Dr. Pascual. L’altre, construït  a Son Corp, serà un campament d’observació i el Dr. Ignaci Sureda serà el seu metge.

Només dins el poble es queden els malalts de pesta amb  algun familiar per cuidar-los. A més a més de tres metges que se’n faran càrrec dels empestas: Dr Joan Lliteras, Dr Xerafí Nebot (que fou el primer metge mort de pesta) i el Dr. J.Sureda (vingut d’Artà). I per acabar també hi trobam  el farmacèutic i un practicant.

b. Organitzar  un Cordó sanitari- militar per  aïllar Son Servera i Artà

Tallar d’arrel el mal  i evitar la seva propagació a tota l’illa és la clau de volta de tota la lluita. Mallorca té massa present el record d’anteriors epidèmies, per això la majoria d’esforços (tan econòmics com humans) estan concentrats en acorralar-la. Saben que no sols no hi ha medicines per curar la pesta, sinó que també  és molt contagiosa i que la majoria dels infectats moren. Pensen que l’única medicina efectiva és el seu aïllament i estan convençuts que el Cordó sanitari / militar és el millor remei per fer-li front.

El mateix dissabte a la nit ja surten de Palma cap a Son servera un batalló de 300 soldats per muntar el cordó. Inicialment aïllen Son Servera i Artà, mentre que Capdepera, per raons topogràfiques, de seguida hi queda inclosa. En pocs dies Sant Llorenç també estarà confinat, encara que en estat d’observació, pel fet que un apestat, en Mateu Rosell (a) “Parragò”, fugint  de Son Servera cap a Manacor passa una nit a Sant Llorenç. 

Aquest cordó no seria efectiu si no es vigilés la costa, ja que algú podria intentar fugir cap a un altre port de l’illa o cap a Menorca. Per això aquest cap de setmana es fan totes les gestions per preparar una bergantina amb 50 mariners i un cop estigui a punt,  vigilarà de nit i dia  la costa del Llevant (des de cap Ferrutx fins al Port de Manacor). Estarà uns dies  a posar-se en funcionament.

 c. Prohibició absoluta de la sortida de cap vaixell dels ports de l’illa

La zona afectada no serà únicament el llevant, sinó tota Mallorca queda incomunicada de la resta de la península. Fins i tot els  pescadors, quan treballin,tindran un horari i uns límits molt  rígids.

L’únic llaç que comunica l’illa i la península amb certa freqüència és el correu amb Barcelona per transmetre i rebre informació. I les mesures de seguretat són molt estrictes.

Més endavant veurem com després de dos mesos sense entrades ni sortides, el permís per poder navegar des de ports segurs serà una de les reivindicacions més constants del govern mallorquí al central. Ja que sense cap tipus de comerç, l’economia de l’illa està completament enfonsada.

 

3-  RECURSOS: QUI ES FARÀ CÀRREC  DE TANTES DESPESES?

Basta pegar una ullada als mitjans aquests dies per veure quin és el cost econòmic del COVIT-19 durant aquests mesos i les previsions econòmiques de cara al futur. Tota epidèmia porta unes conseqüències quasi bé no quantificables. No obstant el que observem avui ens dóna una idea del que degué suposar la pesta del 1820 per una societat pràcticament en ruïna.

Fer front a tantes despeses en tota celeritat es convertirà en un malson per les autoritats mallorquines. Saben que l’estat pràcticament està en bancarrota i les arques de les  institucions mallorquines tampoc  tenen líquid per fer front al que ve.

Aquí la Junta ,des del primer moment, jugarà un paper molt actiu en la recollida de fons per poder capitalitzar-la.

a. Ofici del governador al batlle de Manacor

D.Guillermo de Montis, cap polític de Mallorca envia un ofici manuscrit al batle de Manacor on informa de que Son Servera i Artà seran acordonats; i a més  li transmet que els pobles immediats han de facilitar tota l’ajuda necesaria, sense límits ni excuses ni demores. Després seran indemnitzats. 

Les despeses foren significatives i cobrar-les ,molts cops, es farà etern. A l’arxiu de Manacor hi ha un ofici del batle de Sant Llorenç, datat del setembre, on reclama el pagament de les racions de pa que han tingut que suministrar al cordó. Llegint la  resposta sembla que el cobrament va per llarg.

val a dir que Sant Llorenç, sens dubte, fou un dels  pobles que més tingué que col·laborar per frenar la pesta. Sobretot  en homes per ajudar a construir el cordó i  a la vegada com a personal civil fent guàrdies.

b. El cabals públics es posen a disposició de Sanitat.

Immediatament es tramiten  varies quantitats a l’ajuntament de Son Servera per cobrir les primeres necessitats 

El intendent, l’autoritat màxima en d’afers econòmics, comunica a la Junta que  a dia d’avui (29/05/20) el fons de cabals comuns és de  2.000 lliures i que la Diputació Provincial ha  aprovat que es dugui a terme  “con toda energia” el cobrament de tots els endarreriments (per fer caixa) i ,el més important ,que es suspengui tot lliurament de despeses que no siguin per sanitat. 

En conclusió, s’intenta reordenar la política econòmica de l’illa  posant els pocs cabals que hi ha a disposició de les despeses que està provocant l’epidèmia.

c. Demanda d’ajuda econòmica al bisbe i clero 

La Junta acorda  implicar a tota la clerecia, des del bisbe fins a les ordres religioses perquè contribueixen amb donatius voluntaris per atendre les urgències i necessitats del dia a dia.

Veurem, amb parlar de les ajudes, com molt del clero tindrà un paper important tant com a voluntariat  per treballar a les zones infectades com amb aportacions econòmiques. Un cas a destacar fou el bisbe de Mallorca que es farà càrrec de totes les despeses alimentaries dels malalts de Son Servera.

d. Col·lectes, donatius, crèdits…

També es decideix posar en marxa la demanda de donatius,  crèdits de particulars, col·lectes  populars, etc. A Mallorca, des dels primers dies, s’inicia una col·lecta popular, que més tard s’estendrà a arreu de la península. A el “Diario Constitucional de Palma” es publicava cada dia la llista dels donatius amb el nom del donant.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada