En la segona de les accepcions que mostra el diccionari és viva, encara que es va perdent o substituint per conceptes com exigent, malhumorat….

Particularment n’he arribades a conèixer moltes de persones esquiterelles. 

El DCVB mostra:

ESQUITERELL, -ELLAadj.
|| 1. (Raïm) mal madurat, que és massa moll i que en esclafar-lo esquitxa amb força (Mall.); cast. redrojo. Quatre rapes de penjoy esquitarell s’engronsan a sa perxa, Maura Aygof. 74.
|| 2.Molt exigent, primcernut, mal d’acontentar (Mall.); cast. quisquilloso. N’Antonina era tan primcernuda i tan esquitarella amb això de no mirar-se altre fadrí més que tu, Alcover Cont. 371.
|| 3. Mèrvol mot petit (Men.); cast. bolita.
|| 4. m. Infant molt menut i vivetó, bellugadís (Ciutadella).
Fon.: əskitəɾéʎ (bal.).
Etim.: derivat de esquitar.

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google/quisquilloso