La ONG Llevant en Marxa, va ser notícia el passat 11 de juny, pel repartiment d’aliments destinats a complementar la dieta dels nins i nines de la nostra comarca. El Dr. Tito Hidalgo, col·laborador de l’ONG fundada pel Dr. Antoni Mesquida, es va desplaçar des de Palma per ajudar els seus companys en el repartiment d’aliments, vaig quedar amb ell per parlar un altre dia sobre la seva vida i la seva col·laboració amb Llevant a Marxa.

Dr. Hidalgo, on va néixer i quan va decidir vostè ser metge?
Vaig néixer a Quito (Ecuador) el 8 de desembre de 1950. Vinc d’una família d’enginyers i economistes i únicament som metges una neboda i jo. Vaig fer els meus estudis de medicina a la Universitat de Sevilla i la meva formació de Pediatria a l’Hospital Universitari Verge de la Macarena de Sevilla. La meva vocació de ser metge ve des de la meva infància i específicament de ser metge de nens.

Quan va venir vostè a viure a Balears?
Quan vaig acabar la meva formació, per determinades circumstàncies, vaig venir amb la meva família, la meva dona i dues filles a Balears i estant aquí vam decidir anar a viure a Menorca. Allà vaig viure durant 18 anys, varem tenir al nostre últim fill i vaig exercir la Pediatria a Maó. El 1995 ens vam traslladar a Palma de Mallorca on vivim fins a l’actualitat.

Al llarg de la seva vida professional, a part d’exercir la Pediatria quins altres càrrecs ha ocupat?
Al llarg de la meva vida professional, a part de la Pediatria, he tingut l’honor de ser elegit per ocupar la Presidència de la Comarcal de Menorca del Col·legi Oficial de Metges des de 1991 fins a 1995. Posteriorment, després d’estudiar el Màster d’Administració Sanitària a l’Escola Nacional de Sanitat de l’Institut de Salut Carlos III, vaig ser nomenat subdirector mèdic i posteriorment Director Mèdic de la Gerència d’Atenció Primària de Mallorca des de 1998 acabant en 2002. Des de 2010 fins 2014 vaig ser elegit pels pediatres de Mallorca President de la Societat de Pediatria Balear SOPEBA. He exercit en la meva vocació de pediatre al Centre de Salut Arquitecte Bennàssar de Palma de Mallorca fins al desembre de 2017.

Vaig conèixer el Dr. Antoni Mesquida quan jo treballava a la Gerència d’Atenció Primària de Mallorca i ell era el coordinador del Centre de Salut de Manacor. Des de llavors establirem una estreta relació de treball, però sobretot, d’amistat. Jo vaig saber de la creació de l’ONG Llevant en Marxa des del seu inici però com sempre estava immers en el meu treball de pediatre i, com he explicat, en les altres activitats que he realitzat, no vaig poder col·laborar activament fins que vaig deixar la Presidència de Sopeba. Va ser des de llavors que vaig iniciar la meva col·laboració i específicament els meus viatges a Etiòpia des de fa uns 5 anys.

Què destacaria de la feina que està fent Llevant en Marxa?
Per a mi és un orgull pertànyer a Llevant en Marxa perquè és un model de ONG petita. Destaca per la seva implicació en els problemes que afecten la societat menys afavorida d’aquest món, no només en l’aspecte sanitari sinó en tots els aspectes de les persones que pateixen mancances importants, vitals, en la seva vida i ho fa intel·ligentment, amb humilitat i sobretot amb honestedat. La direcció de Dr Mesquida és bàsica perquè a part de dirigir molt encertada-ment a tots els voluntaris, infon optimisme, vitalitat i ganes de treballar. Com en aquesta ONG tots som voluntaris, ningú cobra, he compartit treballs amb companys excepcionals i puc dir que per a mi, personalment és un guany immensa. En gairebé totes les nostres expedicions sanitàries vénen persones que no són sanitaris però són col·laboradors de l’ONG. Treballen com el que més i poden constatar què es fa amb les col·laboracions. Quan tornen són els nostres amics més propers.

Dr. Hidalgo en l’any 2018, acabat de jubilar va passar dos mesos treballant a l’Hospital de Gambo (Etiòpia). Ho va marcar aquesta experiència?
Per descomptat, perquè jo havia anat a Etiòpia a un altre hospital, públic, el de Shashamane i també havia treballat al centre de salut de Ropi en diverses ocasions, però en períodes curts de dues vegades a l’any de 15 dies cadascun, durant les meves vacances. Quan em vaig jubilar vaig decidir anar-me’n diversos períodes com a mínim de dos mesos a l’Hospital de Gambo i va ser una experiència increïble. Va ser introduir-me d’una manera profunda en la vida i en la malaltia d’una comunitat etíop. Vaig poder conèixer com és autènticament la seva vida i sobretot la seva filosofia davant de la mort i lògicament, com reaccionen davant de la malaltia. Al estar més temps, vaig poder comprovar en carn pròpia el que és treballar en precari, sense més prova diagnòstiques que un hemograma, orina simple, glucèmia, diagnòstic de malària, TBC, VIH i una radiografia simple. La resta ho fas amb el que saps, amb la teva experiència i amb els teus ulls, orelles i mans.
Ha de ser frustrant no disposar de mitjans.
Moltes vegades és frustrant perquè no tens mètodes diagnòstics i sobretot medicines que aquí et sobren i se’t part l’ànima quan veus als nens greument malalts o als que pateixen malnutrició o els que tenen malalties que aquí gairebé no es veuen per les vacunacions, tos ferina, xarampió, varicel·la … Fora de l’hospital vaig conèixer a la gent etíop que és alegre, amable, hospitalària, primitiva en les coses bones però també en les dolentes. Com els nens són alegres i juguen amb les pedres, amb els pals, amb pilotes de drap, amb res, però canten i ballen i riuen com ningú. I una cosa que també ha estat un regal per a mi, el poder compartir la meva vida amb persones professionalment i humanament excepcionals com els altres voluntaris.

Amb qui acostuma a viatjar?
Precisament sol viatjar amb una gran professional originària de Manacor, la Dra Maria Peñaranda, metge internista i especialista en malalties infeccioses. Amb ella hem viatjat en diverses ocasions d’estades llargues de més de dos mesos i en altres de més curtes a les que donem cursos per a metges, infermers, llevadores, alhora que passem consultes.

Què va ser el més difícil de la seva estada a Gambo?
Hi ha moltes, que se’t mori un nen per una cosa que en el nostre mitjà no es mor ni de lluny. Que no tinguis oxgen per a lactants amb tos ferina o bronquiolits. Que no tinguis medicines. Que es morin nens per malnutrició … he estat més de deu vegades i sempre falten mitjans.

Té en ment quan sigui possible nous viatges amb Llevant en Marxa?
Per descomptat, pel que fa la situació sanitària pel Covid-19 ho permeti, tornarem. Actualment l’ONG segueix ajudant des d’allà mateix amb material sanitari sobretot. També tenim pendent un Projecte a l’Equador a on anirem amb pediatres i infermeres Endocrinòlegs de Mallorca per treballar en diabetis infantojuvenil conjuntament amb la Fundació Equatoriana de diabetis juvenil, la Societat de Pediatria Equatoriana i la Universitat San Francisco de Quito. Aquest projecte s’anava a realitzar durant 10 dies a Quito a partir del 23 de maig, ara està en suspens.

Em va comentar el Dr. Mesquida que com a pediatre ha estat idea seva que Llevant en Marxa recaptés aliments per als nens.
La idea originàriament surt del nostre President el Dr. Mesquida que em va demanar opinió. Per descomptat és una cosa molt necessari en aquests moments en què la pandèmia i el confinament han deixat un estat de necessitat absoluta i primària a moltes famílies i tenint en compte que els nens són els més vulnerables, era el millor que es podia fer i allà, modestament, podríem arribar nosaltres Després ja els pediatres dels centres de salut s’encarreguessin d’anar solucionant altres problemes que ha causat en els nens aquesta pandèmia, com la falta d’exercici, de sol, l’addicció a les pantalles, obesitat en alguns casos .. .

Llevant en Marxa ha comptat amb l’ajuda entre altres empreses, d’Agama, Agroilla, i Avicola Ballester, Distribucions Servera, Banc d’aliments d’Artà, etc. Entre d’altres productes alimentaris destinats als nens es lliuraran 1.000 dotzenes d’ous en aquesta campanya. Quina importància tenen els ous en l’alimentació infantil?
Bé, és un dels aliments molt importants en la dieta d’un nen perquè té les proteïnes d’una alta qualitat per l’aportació d’aminoàcids essencials, bàsics per al creixement i desenvolupament de l’infant, fins i tot intel·lectual, té lípids, alguns minerals, i sobre sobretot perquè té moltes facilitats perquè s’introdueixi en la dieta d’un nen, si no li agrada d’una forma, li agradarà d’algunes altres.

Quina és la millor alimentació per als nens. Quins consells donaria als pares, i què no ha de faltar en la dieta infantil?
La dieta d’un nen, explicant que està en el seu màxim moment de creixement i desenvolupament ha de tenir tots els nutrients, proteïnes (molt importants en aquests moments les d’origen animal, llet, carn, ous … per la seva aportació d’aminoàcids essencials ) greixos no saturats, hidrats de carboni, d’una manera equilibrada i vitamines i minerals que aporten aliments com les fruites, per exemple. Cal evitar que el nen mengi només el que li agradi perquè té la tendència a desequilibrar la dieta menjant molt d’alguna cosa i poc o gens d’un altre provocant trastorns com obesitat o malnutrició, hipocreixement …

Durant el llarg confinament molts nens i grans hem agafat sobrepès. Quins canvis en la dieta ens recomana per perdre pes?
Ha ha ha, difícil perquè en aquest temps moltes vegades ens hem acostumat a la inactivitat física, poca o nul exercici i a les dietes desequilibrades. Aquest costum és facilíssima d’adquirir. Però ara, hem de tornar a fer exercici i sobretot a una dieta equilibrada, llevant als aliments buits, al menjar escombraries. Igual en nens que en adults. Dieta, sol, exercici, esport, fruita …

La crisi de l’Covid 19 ens ha afectat a tots. Al principi de la crisi es va comentar que els nens podien ser transmissors de l’Covid 19. Quina és la seva opinió al respecte?
Bé, a hores d’ara hi ha molta incertesa en tot el referent al Covid-19 però el que sembla més cert és que els nens no són grans transmissors, ni de bon tros, per les seves característiques d’immunitat, també perquè sembla que tenen en poca quantitat un enllaç que utilitza el Covid-19 per unir-se al nas i disseminar pel cos, perquè s’ha vist que en famílies que han estat tots afectats, el nen o adolescent no ha estat l’inici … però en fi, totes són teories . En el dia d’avui hi ha més de 2200 articles mèdics que tracten d’aportar coneixements, ja veurem.

El dijous 11 de juny, des de la seu de Llevant en Marxa de Manacor, participar activament en el repartiment d’aliments a diferents associacions de Manacor i comarca. Aquesta vegada les ajudes eren per a gent de la nostra comarca. Com va ser l’experiència?
En carn pròpia vaig poder viure l’experiència de les persones que van venir a recollir aliments i que s’encarreguen després de distribuir-los, Càritas, Creu Roja, Institucions religioses, escoles, i em van explicar l’autèntica realitat de les necessitats de moltes famílies d’aquesta Comarca. Em va encantar, un cop més, constatar la solidaritat i la humanitat d’aquestes persones que s’encarreguen d’aquestes tasques. Durant la pandèmia, a l’inici semblava que tot canviaria i que viuríem un món més amable, respectuós i solidari però a la fi del confinament em sentia decebut veient actituds hostils, agressives, irrespectuoses … Dijous em va tornar a un terme mitjà la fe en aquesta societat … feliçment.