Refranys: A l’estiu…

A l’estiu, tota cuca viu.

Refrany ben conegut i usat. El DCVB mostra algunes variants, segons el lloc de recollida: «En l’estiu (o «d’estiu») tota cuca viu» (Cat., Men.); «En l’estiu, tothom viu» (Mall.); «En l’estiu, tot lo món viu» (Val.); «A l’estiu, tot reviu» (Olot, Empordà), sense indicació de significat.

Bàrbara Sagrera en el “Corpus…”, de banda recollir les variants mallorquines hi afegeix “A l’estiu tota cuca viu, per Sant Joan tot es fa gran” i el significat: “Vol dir que a l’estiu és relativament fàcil conservar la salut i procurar-se aliment”.

La recreació del refrany em porta a la reflexió sobre la transcendència dels factors ambientals. A l’estiu entre la sega i Sant Miquel, el bestiar va a lloure però les ovelles, en hores de sol fort, sesten a l’ombra d’una figuera o d’una soca i aprofiten els matins, els horabaixes i les nits per pasturar.
En les hores de sol fort de l’estiu fora vila s’aquieta, ni picarols, ni ocells, ni l’escainar de les gallines…res.

L’entorn, el clima, condiciona la vida!. D’animals, plantes i persones.

Hem de canviar, idò, creences. No és que les persones dels països del sud siguin malfeineres, és que, per motius d’entorn, gairebé no poden fer més del que fan.
Com tampoc és cert que en els països del nord no vulguin conrear el blat, és que les condicions climatològiques habitualment no permeten el desenvolupament del cereal.

El refrany es complementa amb aquell altra que també mostra el DCVB: «Cada cosa a son temps, i d’estiu cigales»

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.