Antoni Riera Melis publica “Un regne dins en la mar”

La col·lecció Verum et Pulchrum Medium Aevum, dirigida per Flocel Sabaté –ex-alumne seu i el primer a qui va dirigir la tesi–, de la Universitat de Lleida, s’ha embarcat en una llarga tasca de recerca, a fi de què els estudiosos d’història puguin gaudir de l’obra completa d’Antoni Riera Melis, en Toni Xaret, per a nosaltres. Així, publicarà les seves obres ja exhaurides o de més difícil accés, a més d’incloure la seva extensa bibliografia, que conté aproximadament 220 títols.

La col·lecció s’estructurarà en tres volums: El primer, “Un regne dins en la mar”[1], acabat de publicar, comença amb cinc pròlegs: “Antoni Riera, historiador medievalista”, a cura de Flocel Sabaté; “Antoni Riera i Melis i la Universitat de Barcelona, d’estudiant de filosofia i lletres a catedràtic d’història medieval”, de María Ángeles Pérez Samper”; “Bibliografia d’Antoni Riera i Melis”, de Maria Soler; “Tesis doctorals dirigides per Antoni Riera i Melis”, també de Maria Soler; i “Mallorca dins l’obra investigadora d’Antoni Riera i Melis”, de Pau Cateura Bennàsser. Tot seguit s’inclouen els textos següents, centrats en el Regne de Mallorca a darreries del segle XIII i principis del XIV, que n’Antoni va elaborar entre 1977 i 1986:

El estatuto arancelario de los mallorquines en la Corona de Aragón durante la segunda mitad del siglo XIII”. Tracta sobre el comerç exterior i les exempcions d’imposts concedides per Jaume I i ratificades posteriorment per Pere III i Alfons III. Inclou un mapa amb les rutes comercials de Mallorca amb la Corona d’Aragó.

La llicència per a barques de 1284, una font important per a l’estudi del comerç exterior mallorquí del darrer quart del segle XIII”. És el detallat estudi del document més antic que es conserva del moviment del port balear. Conté els permisos de sortida atorgats, entre el 23 de gener i el 18 de març de 1284, per Arnau Burgès, batlle de Mallorca, a “homes de mar” de ciutadania balear. Especifica el tipus d’embarcació, el patró, la nacionalitat i el destí dels 42 vaixells que passaren per Mallorca en aquell trimestre.

Mallorca 1298-1311, políticas públicas de desarrollo económico“. La publicació està centrada bàsicament en el regnat de Jaume II de Mallorca i resalta el recolzament que va donar a l’agricultura i la ramaderia, a més de dissenyar l’organització de la part forana amb les Ordinacions, que assenyalaven com havien d’esser els nous pobles i els terrenys que podien adquirir els pobladors mitjançant crèdits, tant per fer-se una casa com per conrar els terrenys que els havien assignat. També explica que el Rei va encunyar moneda mallorquina, per substituir el reial de València que s’emprava en les trasaccions insulars; esmenta que les monedes que s’encunyaren foren els reials de billó (una aleació de coure i argent), els d’argent i, posteriorment, els d’or. Així mateix exposa que Jaume II va eixamplar les relacions comercials del Regne, ja que a més de la Corona d’Aragó va establir relacions comercials amb Berberia, principalment amb Bugía.

La lezda balear de 1302, un conflicto arancelario entre el reino de Mallorca y las ciudades mercantiles catalanas”. La lezda era un impost que gravava les mercaderies exportades, importades i en trànsit i la seva implantació era una manera de potenciar l’activitat comercial mallorquina enfront de la catalana i valenciana, que des de la Conquesta de Jaume I havia gaudit d’exempcions fiscals, una mesura que va comportar conflictes amb la Corona d’Aragó. N’Antoni explica tot el procés i les negociacions entre els dos regnes, que van des de la seva implantació fins que es va derogar, i que va suposar un boicot contra els productes mallorquins i fins i tot l’establiment d’una guerra de cors per part dels catalans, que incautaren vaixells procedents de Mallorca durant més de sis anys.

El regne de Mallorca en el context internacional de la primera meitat del segle XIV“. El treball es divideix en tres parts: a la primera, l’autor es demana per què Jaume I va dividir el seu regne –Catalunya, Aragó i València (el 90%) per al seu primogènit Pere el Gran i Mallorca i diversos territoris dispersos més enllà dels Pirineus (10%) per a l’altre fill viu, Jaume II, quan no s’havia fet gairebé enlloc. El resultat d’aquesta divisió va propiciar la creació d’un regne de Mallorca fràgil, envoltat d’estats poderosos i amb poques possibilitats de sortir-se’n. A la segona explica com la mediterrània s’havia convertit en l’àrea econòmica més desenvolupada d’Occident (Mallorca hi està en una posició estratègica privilegiada), i els vaixells genovesos, napolitans, angevins (l’imperi angeví, els segles XII i XIII, comprenia la part occidental de França, Anglaterra i la meitat d’Irlanda, tot i que a l’època en què se centra l’estudi de n’Antoni es reduïa a Nàpols i Marsella)… l’empraven per portar les mercaderies. Dins aquest context, a la tercera part, explica el difícil equilibri del regne de Mallorca, que pretenia establir llaços comercials no només amb la Corona d’Aragó, sinó també amb altres potències comercials i polítiques enfrontades amb ella.

“Els jueus de Menorca a la primera meitat del segle XIV. Les seqüeles d’una relació d’identitats asimètriques”. El treball es remunta als primers vestigis jueus a les Balears (segles IV o V). Explica que Jaume I va potenciar la presència dels jueus, per la seva capacitat creditícia i comercial, tant interior com exterior, per tal com la llei jueva permetia fer préstecs a interès i no estava limitada per les restriccions morals decretades pels canonistes, un interès que moltes vegades arribà a la usura i que s’hagué d’acabar regulant. Tot i que el títol fa referència als jueus de Menorca, l’estudi s’estén a tota la confederació catalano-aragonesa. Reflecteix els imposts extraordinaris que els imposaven, les confiscacions de béns que acabaren en quantioses sancions, la creació dels calls, l’estatus social de les famílies jueves…

Tots els seus estudis sobre les relacions entre els dos regnes veïnats culminen amb la publicació de la tesi doctoral “La Corona de Aragón y el Reino de Mallorca en el primer cuarto del siglo XIV“, llegida el 1975 i publicada el 1986 pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Aquesta tesi i el volum que comentam, constitueixen una font d’informació fonamental per als interessats en el que suposaren els 73 anys (1276-1349) del regne de Mallorca.

Els altres dos llibres –que es publicaran a mig termini– recopilaran els treballs de n’Antoni sobre Història econòmica i social de la Corona d’Aragó i Història de l’alimentació.

Amb aquesta petita ressenya li volem donar la nostra més sentida enhorabona, a més de congratular-nos perquè hagi pogut superar una greu infecció de la pandèmia de coronavirus que està afectant tot el món.

[1] No està mal escrit, és que surt així a la Crònica de Jaume I, per això hi ha les cometes

3 pensaments a “Antoni Riera Melis publica “Un regne dins en la mar”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.