1820 S’ANY DE SA PESTA . Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç
Capítol 7 .
FINALS DE MAIG. QUINA ÉS LA SITUACIÓ ALS POBLES ACORDONATS ?
Introducció
El maleït maig ja està a punt d’acabar. L’epidèmia sols és reconeguda oficialment a Son Servera, malgrat que els quatre pobles ja estan acordonats, i han passat una vintena de dies des de la primera mort. Aquesta última setmana de maig ha pegat una forta embranzida, ja es comptabilitzen 150 morts i quasi bé no hi ha carrer ni família que no estigui afectada.
Els metges encara no han arribat a definir aquesta malaltia que provoca tantes morts a Son Servera. Alguns contemplen que pot ser la pesta, altres no n’estan del tot convençuts. Mentrestant el contagi va fent el seu camí. Una dada interessant i aterradora per fer-nos una idea de quina és la rapidesa en què creix la mortalitat és comprovar com en un setmana les morts passen de 150 a 400.
La població de Son Servera viu una situació de caos i desordre. El poble s’ha convertit en un infern i són molts els serverins que intenten escapar lo més lluny possible. Semblen posseïts pel pànic i el terror . Durant aquest finals de mes i a principis juny es produeixen escenes inimaginables. A la comarca l’angoixa també s’ha fet present, ja que són conscient que una malaltia tan contagiosa i propera més prest que tard els visitarà.
El primer apartat de l’article d’avui serà per finalitzar el tema anterior i fa referència als mitjans que utilitzarà la JSS per donar a conèixer l’epidèmia a la població illenca. Després faré una petita síntesi sobre la situació en què es trobaven a finals de maig els pobles que estan confinats.
Per il·lustrar aquest estat de pànic i angoixa que aquests dies es respira a Son Servera i els pobles que l’envolten penso que la pintura de T.Géricault “El rai de la Medusa” expressa perfectament aquests mateixos sentiments de desesperació.
“El rai dela medusa” de T.Gericault. Museu del Louvre,a Paris
- INFORMACIÓ: (continuació del capítol 6)
A través de quins mitjans es rep la informació?
Crec que cal fer esment als mitjans a través dels quals la població s’informa de l’evolució de l’epidèmia.
És el dissabte 27 de maig, encara no hi ha cap notícia oficial sobre el què està passant a Son Servera. La JSS ja no pot amagar més temps els rumors que s’han anat estenent, no sols a Palma, sinó arreu dels pobles de Mallorca; provocant molta inquietud i pànic. És un secret a veus que a Son Servera mor molta gent. Alguna cosa molt greu déu està passant!
Però serà el mateix dissabte quan la Junta fa un gir radical en la seva política informativa. A partir d’ara la població tindrà una informació oficial, clara i diària sobre la pesta del Llevant. El mitjans que ens serviran la informació dia a dia son:
1.) “Diario Constitucional de Palma”
El dissabte 27 el suplement del “Diario Constitucional de Palma” (DCP) dedica les seves quatre pàgines a la reunió que, avui mateix, ha tingut la JSS acordant fer públic els dos oficis enviats pel Consistori serveri amb data del 22 i 24 d’aquest mateix mes.
Cosa que ha permès que a partir d’ara ,i a través d’aquest mitjà, poder anar resseguint diàriament la informació sobre l’evolució de l’epidèmia .
El DCP serà una eina excel·lent, no sols per conèixer el dia a dia dels pobles confinats, sinó tot el què l’envolta: negocis, nomenaments, lluites, xafarderies, …
2.) “Al Publico”
Són comunicacions setmanals que publica la JSS per transmetre a la població de l’illa les notícies més rellevants sobre l’evolució de l’epidèmia (decisions JSS, situació dels pobles acordonats, recomanacions, ordres, etc)
Aquests fulls amb l’encapçalament “Al Publico” es distribueixen a tots els pobles de l’illa i s’enganxen a llocs visibles. Podem dir que és la informació oficial que utilitza la Junta per comunicar-se amb la població.
3.) Estat de salut
A partir del 24 de juny la Junta pública ,a través del DCP, comunicats de l’estat de salut i progrés de l’epidèmia en els quatre pobles confinats: Son Servera, Artà, Sant Llorenç i Capdepera.
A través d’aquests comunicats podem anar resseguint per dies i per pobles el nombre de: malalts, morts ,convalescents, curats, novament infectats, malalts de gravetat i total de malalts. A més, aquestes xifres estan organitzades per homes, dones i nens.
FINALS DE MARÇ
Quina és la situació a cadascun dels pobles confinats a final de març?
Artà
A final de mes, les autoritats d’Artà encara no han reconegut els contagis del poble i es pot dir que més bé l’intenten amagar amb estratagemes que freguen el delicte. No volen ni sentir parlar del cordó i mentrestant les relacions amb Son Servera continuen sense cap tipus de mesures ni precaucions. Però en poc dies veurem com els malalts i morts es manifestaran amb la mateixa brutalitat que a Son Servera.
El mestre Joan Ferrer, a les seves “Notes sobre La Pesta llevantina” publicades a la revista Llevant durant el 1920, explica com va ser introduïda la pesta. Escriu:
“Els documents d’aquells temps ens parlen de que una dona ja vella el dia 26 de maig del dit any vengué d’aquell poble (Son Servera) perque se sentia malalta, arribá al horabaixa i morí aquell mateix vespre. La tradició confirma tal noticia i diu que era Sa Mestre Bidigus, dona d’edat i .natural d’Artá que s’ocupava en la ensenyansa de nines de Son Servera i que tenguent la casa pairal en el carré del Casteliet d’Arta,vengué aquí essent la primera victima de la pesta. A pesar de que se sabía que a Son Servera se’n morien seguit ,seguit se feren en sa morta les cerimònies, visites, acompanyada i funerals acostumats; pero recelosos ja alguns metges de la vila la visitaren amb precaució, mes no se cuidaren de declarar davant el poble sa creensa de que la malaltia que li causa la mort casi repentina fos la pesta i així fou que dins Artà s’escampà també d’una manera ràpida i alarmant. El primer que d’ella la prengué fou el cabo dels milicians d’Artà en Miquel Ferré que morí al ondemá en el carré de la Puresa.Els atacats aumentaren fora mida, els morts se succeíen.”
(Llevant 15/05/1920)
Son Servera
L’altre cara de la moneda és Son Servera que no sols ha acceptat el contagi sinó que ha provocat la formació del cordó. En aquests finals de mes la malaltia s’ha escampada amb una rapidesa increïble, ja no queda cap racó al poble on no s’hagi sentit la seva presència i són molt poques les famílies que no tinguin algun malalt.
El nombre de morts ha crescut de forma exponencial. Les defuncions ja arriben a les 150 amb l’agravant de què durant aquest darrers dies els seu creixement és molt alarmant. Basta tenir present que una setmana més tard les xifres de morts arribaran als 400.
Davant aquesta situació el pànic s’ha apoderat de la població. Son Servera es un caos! Alguns aprofitaran aquest desordre que reina entre la població per escapar-se . Els què ho fan abans d’estar organitzat el cordó no tindran cap tipus de problema, mentre que d’altres, un cop la tropa ja te confinada la zona, intentaran trencar el cordó sabent que s’hi juguen la vida. Uns fugiren a amagar-se als pobles veïns, altres trobaren acollida a cases d’amics o familiars i molts, aperduats, vagaven sense un destí clar.
El primer cas que coneixem dels què marxen de Son Servera quan encara no hi ha cap tipus d’alarma és el de Pedro Servera, fill del senyor de Ca s’Hereu. Fa uns dies que havia arribat al poble per passar-hi ,com cada any, l’estiu . Però El 17 o 18 de maig, quan s’adona del caire que està agafant la malaltia, recull les seves pertinences i retorna cap Palma. Segur que la quantitat de morts i malalts greus que veu que es donen a Son Servera a partir del 14 l’empenyerà a fugir del poble. En el mes de Juny trobarem un Pedro Servera en observació al Llatzeret de Jesús de Palma.
Un altre cas molt significatiu per les repercussions que va tindre, ja que va posar a Palma en estat d’alerta, fou l’arribada a Palma del Marquès de Bellpuig procedent d’Artà acompanyat dels seus criats. Tots ells, menys el Marquès, seran conduits al Llatzeret de Jesús (Palma) per fer quarantena.
La JSS en les seves reunions rep informació diària de l’estat de salut d’aquestes persones. Qualsevol símptoma, per ximple que sigui, en persones procedents de la zona acordonada és mirat amb lupa. Dins poc temps es decreta que tota persona que abans del 19 de maig estava en alguns dels quatre pobles confinats es presenti immediatament a les autoritats.
Cas Parragó
Però el cas més paradigmàtic serà el d’en “Parragó”, un serverí que després de la mort de la seva dona, víctima de la pesta, fuig de Son Servera. La seva fugida tindrà conseqüències per Sant Llorenç i Manacor.
Mateu Rosselló, de malnom “Parragó”, està aterrat pel que ha vist al seu voltant. L’endemà del funeral de la seva dona, morta per la pesta, decideix escapar de Son Servera. No sabem exactament el dia de la fugida (possiblement fos el dimecres 24) però el cordó encara no estava organitzat, el que li facilitarà l’arribada a Sant Llorenç per passar-hi almenys una nit. Molt probablement ell ja estava contagiat.
De Sant Llorenç marxa cap a Manacor, però ara ja el busquen i immediatament és identificat i aïllat a una caseta de camp amb l’única companyia d’un assistent. En pocs dies moriran els dos, en Mateu i el qui el servia.
Joan Ferrer, a les seves notes sobre la pesta, escriu que segons la tradició els enterraren dins un pou que des de llavors s’anomena “Pou dels empestats”(Llevant 30/09/1920). Sant Llorenç i Manacor degut al cas Parragó quedaren acordonats en estat d’observació . Hi ha un ofici de l’inspector del cordó J. Ferrer datat a Vilafranca el 27/05 i dirigit al batlle de Manacor on li notifica
“este pueblo ( també St.Llorenç) quedarà en estado de observación hasta ver el resultado del enfermo de Son Servera.Será muy conveniente sacar al enfermo del pueblo e instalarlo en una casa de campo”
En pocs dies, després de la mort de Mateu Rosselló, Manacor aconseguirà sortir del cordó. En canvi Sant Llorenç, malgrat les protestes del seu alcalde, ja quedarà confinat fins el final.
Sant Llorenç
Sant Llorenç, encara que en estat d’observació, molt prest és acordonat. Es sap que Parragó ha passat al menys una nit al poble. El contacte amb una apestat el fa sospitós. També hi ha hagut dos malalts amb símptomes alarmants, que al final no tenien res a veure amb la pesta.
Com a poble veïnat tant de Son Servera com d’Artà, Sant Llorenç tindrà que implicar-se amb moltes tasques d’ajuda als pobles confinats.
Primerament molts dels seus homes ajudaran, no sols en la tasca de construir el cordó (construcció de barraques, talar o podar molts arbres que impedeixen visibilitat entre vigilants, …), sinó també coma vigilants civils destinats al cordó.
Una altre tasca encomanada és l’aprovisionament d’aliments al cordó. Des dels primers moments Sant Llorenç serà el lloc de distribició d’aliments i altres material pels confinats. A més tindran que proveir d’alguns aliments a la tropa. Recordeu que en un altre capítol parlàvem de com batle de Sant Llorenç, pel setembre, encara reclamava al cap del cordó el cobrament del pa amb que havien aprovisionat a la tropa.
A més no podem deixar de banda l’angoixa que devien patir, sabent que a pocs quilòmetres hi havia molta gent que anava morint d’una malaltia molt infecciosa. Saben que estan molt exposats a què la malaltia arribi fins a Sant Llorenç, ja que són molts els serverins que fins fa poc han tingut relació amb ells. Ja sigui a les possessions o com a veïns a les finques a fora vila.
També des de Sant Llorenç es formaran varis cordons interiors per protegir-se d’Artà i Son Servera per impedir l’entrada d’algun fugitiu d’aquests pobles. Estaran formats per voluntaris i es situaran al Coll d’Artà i al Collet de sa Punta.
A més hi ha grups volants que visiten les cases de camp buscant fugitius o malalts. Saben que la vigilància és clau perquè el drama que hi ha a Son Servera no es reprodueixi a la seva vila i entre els seus.
Manacor
Jugarà un paper molt important durant tota la crisis. Serà l’intermediari entre el comandament del cordó i els pobles acordonats. El batle tindrà un paper clau durant tot el confinament. El dia 30 de maig la ciutat de Manacor fou confinada pel cas Parragó, però durarà pocs dies ja que a partir del 2 de juny el cordó es traslladà entre Manacor i Sant Llorenç. Manacor ja no tornarà a formar part dels pobles confinats.
Capdepera
En aquests moments no té cap malalt ni sospitós, però per raons geogràfiques també serà confinada des de l’inici. Serà un poble on la pesta no hi farà els estralls de Son Servera o Artà, però els seus morts passaran del centenar.
Com reaccionen els pobles no confinats?
La situació de Son Servera molt prest arriba a tots els racons de l’illa, la seves
poblacions no necessiten cap ordenança per autoprotegir-se. De seguida molts pobles s’organitzaran per convertir-se en pobles pràcticament inaccessibles per tota persona no coneguda. Es formen partides de voluntaris per vigilat els llocs estratègics d’entrada al poble.
Sobre aquest tema cal posar un ordre i en poc temps la JSS publicarà unes ordenances per regular les relacions entre poblacions, organització d’autodefensa, etc.