Mots perduts: clova (i altres)

A Sant Llorenç, per anomenar la terra, normalment ho feien pel nom: “sa mitja de Balafi” era la mitja quarterada que tenien a l’antic establit de Balafi. Ha vegades empraven les locucions, tros o bocí (es tros de Tenja, es bocí de ses Planes…).

Ja era ben gran quan en una escriptura vaig veure el concepte “clova” en una finca llorencina. Concepte que, d’altra banda, m’era ben familiar a la banda de Son Carrió.

Cada contrada té els seus costums a l’hora d’anomenar la terra. De la mateixa manera que nosaltres diem bocí, en altres indrets s’usa, tanca, tancat…

El DCVB mostra:

2.CLOVAf.
Tros de terra bona, cultivada, tancada de paret (Mall.).
Fon.: 
klɔ̞́və (Mallorca).
Etim.: 
de closa, per pèrdua de la –s– i inserció de –v– per evitar l’hiatus.

 

TANCAf.
|| 3. Terreny conradís voltat de paret (Bal.); cast. cercado. Tanca, clos o pleta de bestiar:

 

PLETAf.
|| 2. Porció de terreny no conrat, tancat de paret, dins el qual pastura el bestiar (Mall.); cast. corral. 

 

BOCÍ m.
|| 3. Part relativament petita d’una cosa; cast. pedazo, trozo. a) Aplicat a coses materials:

 

TROS (ant. escrit també troç). m.
|| 2. Porció de quelcom considerada com a part de la resta, de la qual no està realment separada; cast. trozo. … Tros de terra: porció de terreny considerat a part del terreny immediat, sia per a conrar-lo a banda, sia per a alguna altra finalitat.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada