El turisme de gatera, drogues i excessos, que no ens convé

El turisme, en línies generals, ha fet aportacions interessants a les nostres illes, però la forma en la que s’ha gestionat des de les diferents institucions, no ha estat sempre la més encertada. Magaluf, s’Arenal, Eivissa, Sant Antoni de Portmany… (faig la citació dels noms per deixar clar que no estic en contra del turisme, sinó d’aquest turisme i aquest comportament concrets) són alguns dels casos més coneguts del turisme de drogues, gatera i excessos de les Illes Balears, que des del punt d’una persona com jo, que hi va conviure un any quan vaig anar a fer feina a Eivissa, no ens aporten res de profit:

  • Venen per una nit o màxim dues, alguns d’ells ja col·locats des del seu país d’origen. Per res són un turisme de llarga durada, de fet, a banda del propietari del local i del govern estatal que és qui cobra les taxes aeroportuàries (com més breu és l’estada, més vols es fan i més taxes es cobren), ningú més en surt beneficiat.
  • Una camiona els va a cercar a l’aeroport i els acompanya a la discoteca a on la major part d’ells faran el que no se’ls hi permet fer al seu país: alcohol, drogues, bregues (que acaben als hospitals, fent nosa a la gent que realment ho necessita), vòmits arreu, soroll quan ja no s’aguanten i han de sortir de la discoteca, vidres i demés brutícia al carrer, destrossa del mobiliari urbà i de vehicles…
  • Un cop acabada la nit, molts d’ells ni tan sòls han pagat un lloc per hostatjar-se, dormen al carrer, a les entrades dels edificis, a les platges, a un banc, en definitiva al primer lloc que troben. Els que no dormen, queden o es passegen pels carrers fent soroll i incomodant a la gent que passa tant a peu com en cotxe.
  • Als que sí dormen a l’hotel se’ls hi permet qualsevol animalada que fins i tot pot fer perillar, no tan sòls la seva vida, sinó també la de la gent que conviu amb ells al mateix hotel. Sense cap dubte la més coneguda és el tristament famós “balconing” a on el turista és llença des del balcó de l’hotel fins a la piscina i que any rere any provoca un munt de morts a més d’una despesa i un ús totalment abusius i egoistes dels nostres serveis sanitaris.
  • Durant el segon dia d’estada, mentre es passegen pels carrers, tendeixen a ser gent tremendament incívica, increpant als habitants habituals del poble o ciutat i embrutant arreu. Un cas paradigmàtic i recurrent que hi havia (crec que encara té lloc) a Sant Antoni de Portmany, era la “performance” musical que feia el DJ del Cafè del Mar a on s’acompanyava amb música la posta de sol. Doncs bé, un cop acabat l’esdeveniment, bona part dels centenars de turistes que el contemplaven, deixaven centenars de cerveses a damunt les penyes a on s’asseien, embrutant sense cap mania no tan sòls els carrers, sinó també els espais naturals.

Ara, al cap d’anys i panys i després de promeses reiteradament incomplertes per part tant de les institucions com dels comerciants, a causa del COVID-19 s’han hagut de prendre mesures dràstiques en aquest sentit, ja que aquest turisme d’excessos, extremadament egoista, no respectava les normes de convivència ni tan sòls en temps d’una pandèmia que ha matat prop de cinquanta-mil persones i n’ha infectades a gairebé tres-centes mil al país d’origen d’on prové la major part d’aquesta casta de turisme, el Regne Unit.

Es pot discutir si les mesures que s’han pres aquests dies han estat més o menys encertades, si la solució era tancar (o intentar-ho) tots aquests comerços o no, però el que sembla clar és que aquesta és una mesura d’urgència a davant d’un comportament nociu per a la nostra societat i crec que també per a la resta de turistes que ens visiten, que ha estat llargament tolerat per institucions i comerços girant la mirada a una altra banda, i al qual de ben segur i per desgràcia, un cop passi la pandèmia (si n’arribam a sortir), se li tornaran a obrir les portes de bat en bat.

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada