Escometre és una paraula que, segons el diccionari té cinc accepcions.
Recordava el mot segons la tercera de les accepcions: acció de saludar (L’he escomès, m’ha escomès.. ).eren expressions ben vives per a les persones que, fonamentalment varen viure en el segle XX.
Ara s’usa poc.

En la meva recordança l’escomesa no solia comportar contacte físic, però si emocional. El llenguatge corporal de l’escomesa (mirada, tò de veu, apropament…) implicava presència i acceptació.

El DCVB mostra:

ESCOMETREv. tr.
|| 1. ant. Intentar; iniciar una acció; cast. intentar, probar. 
|| 2. Dirigir la paraula iniciant conversa; demanar (notícies, cooperació, oposició, etc.).
|| 3. Saludar; dir paraules de salutació, sia per iniciar conversa, sia només per cortesia (or., occ., bal.); cast. saludar. «Ell me va escometre, que jo no l’hauria conegut». «Quan passava per la plaça m’ha escomès En Joan i hem fet petar la xerrada». «Les dues cunyades no s’escometen» (no es saluden, estan barallades). Veu totes les gents molt tristes…, tots quants lo vehien no li deyen res…, com scometia algú no li volien respondre, Tirant, c. 126. Veus aquell, com era rich | tot lo món l’escometia, Ignor. 31. Les campanes de Pollensa | l’escometen repicant, Costa Poes. 106.
|| 4. Envestir, atacar; dirigir-se amb força contra algú per combatre’l (or., occ.); cast. acometer. 
|| 5. Aplegar el corder dos o més caps per a fabricar la corda (Mall.).

 

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google/saludar