Xerrada amb els components del grup OR

El dissabte dia 18 de juliol el grup OR oferiren l’esperat concert després del llarg confinament i la sequera d’actuacions en directe, només 400 seguidors incondicionals del grup van tenir el privilegi d’aconseguir les preuades entrades disponibles per assistir al concert de Festes de Porto Cristo celebrat a la Plaça del Sol i la Lluna. L’Ajuntament de Manacor, per motius de seguretat va limitar l’aforament. Els components del grup van estar súper contents de poder tornar actuar en directe pels seus seguidors.
Recordam als lectors que el grup OR és un projecte que neix a Manacor el 2017. Els seus components són: Albert Carrió: guitarra elèctrica (Manacor); Pau Franch: veu i guitarra acústica (Sa Pobla); Feliu Palma: bateria (Manacor); Manel Palma: guitarra elèctrica (Manacor); Juan Blas: baix (Son Carrió); i Toni Miquel: violí i teclats (Vilafranca).Durant aquest tres anys de projecte, la seva música ha superat notablement les seves pròpies expectatives; no tan sols han publicat dos discs (Carretera i Manta), 2018; En Veu Baixa, 2019) que han assolit una rebuda molt positiva entre el públic mallorquí, sinó que, a més, han fet concerts fora de Mallorca (Barcelona i Menorca) i han compartit escenari amb grups ja consolidats del panorama musical en català com Txarango, Els Catarres (el quals també han col·laborat en el single del seu últim disc En Veu Baixa), Sopa de Cabra, Sau, Oques Grasses, Buhos o Aspencat. El 2019 a més, aconseguiren el Premi Enderrock 2019 als millors artistes de l’any per votació popular. OR, ens conten com ha estat el seu confinament i els seus projectes per aquest any tant especial. En que les actuacions dels grups i artistes quedaren aturades pel Covid 19.

Hola Albert. Enguany OR encetareu l’any amb bon peu amb un concert a La Mirona de Girona. Com recordes tu i els teus companys aquell concert?
Va ser un concert molt especial, ja que tocàvem a la sala on molts de grups que admiram han tocat. A part, sortir a tocar a fora de Mallorca sempre és sinònim de diversió i desconnexió i per noltros sempre és una oportunitat per donar-nos a conèixer davant un públic nou.

Quin balanç feis com a grup del 2019?

El 2019 ha superat desmesuradament les nostres expectatives. Vàrem treure el nostre segon disc, ‘En Veu Baixa’’ (Produccions Blau, 2019) i vàrem firmar amb Rubio Produccions. La rebuda del disc per part del públic va ser immillorable i vàrem tenir l’oportunitat de compartir escenari amb grups consolidats, això ens va servir per mostrar-nos davant molta gent que no ens coneixia. A més, vàrem sortir a tocar fora de Mallorca per primera vegada (Menorca i Catalunya). També vàrem ser els encarregats de compondre la cançó original de la nova sèrie ‘Pep’, d’IB3. Gràcies a tot això, la revista Enderrock ens va entregar el Premi Enderrock al Millor Artista de l’Any per votació popular. I ja per acabar l’any vam fer un concert al Teatre de Lloseta on ens van acompanyar moltíssims amics del panorama musical illenc, penjant el cartell «d’entrades exhaurides” just una setmana després de sortir a la venda. Ha estat un any per recordar.

La Covid 19, va trastocar el plans i la vida de tots. Com a grup què heu fet el grup durant el confinament?
Entre nosaltres estàvem en contacte constantment, mostrant-nos idees per fer noves cançons o organitzant el llançament de ‘Mentre el Món s’acaba’, que vam estrenar en ple confinament. Però també ens ha servit per desconnectar un poc de la música, ja que sempre, per no dir les 24 hores del dia, estem en contacte. Sempre tenim plans en ment, i això ens ha servit per relaxar-nos una mica i aprofitar més temps en família.

A nivell personal em podeu contar com heu passat el confinament?

Albert Carrió, guitarra: Les dues primeres setmanes van ser molt bones de dur. Vaig aprofitar molt el temps amb la meva filla, ja que sempre ens queixem de que la rutina ens lleva temps per estar junts, però a la tercera setmana va començar a fer-ser més pesada, ja que no veiem als amics, familiars i tampoc podíem assajar amb el grup. En canvi, però aprofitava el temps per treu noves idees per fer cançons.
Manel Esquinas, guitarra elèctrica: El més difícil de la Covid va ser haver d’assimilar que tot l’esforç de preparar la temporada i les previsions de concerts havien estat en va. Aprendre a resignar i ser conscient que tot es redueix a sobreviure a una amenaça invisible. Com a part positiva de tot això, més temps per practicar i millorar amb la guitarra.
Toni Miquel, violí i teclats: Ha estat una situació difícil per tots, i encara ho està sent. Tenc a la meva mare, sa meva tia i una amiga propera que són auxiliars i per tant estava al corrent de l’enorme esforç que es feia a primera línia i la saturació del personal. Referent al grup tot va quedar aturat, amb un projecte de videoclip per el single «Mentre el món s’acaba» que va acabant sent en un format molt diferent a l’inicial, gravat finalment des de el confinament i a través de videoconferències. De tots els concerts confirmats imaginàvem que es cancel·laria pràcticament la totalitat, i estàvem i seguint estant a l’espera de com es va desenvolupant tot. A nivell professional vaig entrar en un ERTE que per sort es va gestionar correctament i simplement vaig tenir un mes de retràs, i la meva parella, mestra d’infantil, va seguir teletreballant. Vaig quedar sorprès per la resposta de la gent que, en general, va ser molt respectuosa amb la situació i va treure al millor part de la immensa majoria i va deixar veure el pitjor d’alguns pocs. Es va apreciar mostres de solidaritat espectaculars, com gent fent compres a veïns d’avançada edat o agricultors desinfectant carrers. Ara tenc l’esperança de que això millori i deixi una societat més preparada per a situacions d’emergència, més unida i cohesionada, amb consciència, i que les autoritats també reaccionin tots a una vetllant sempre per la seguretat i benestar de la població.
Feliu Palma, bateria: El més difícil va ser perdre tot tipus de rutina, feina, esport, sopars…I per altra banda, tenir l’angoixa de no saber què passaria amb la Covid 19, quant temps duraria, com afectaria la societat…El confinament l’he passat a casa fent esport al pati, estudiant música, fent teletreball, posant idees a un parell de cançons que tenim i sempre intentant passar el temps d’una manera entretenguda perquè no afectàs l’estat d’ànim.
Juan Blas, baix: Jo soc de Son Carrió i es fet de viure a un poble molt més petit que Manacor crec que ha fet que es confinament fos un poc diferent per noltros. Al haver molta gent major que coneixem de veure cada dia sentíem una preocupació general per tots els des poble, que des de sempre ens saludam i ens contam sa vida quan ens topam. I sobretot per sa meva padrina que encare que viu a un carrer de distància no la podíem anar a visitar. Poc a poc ha anat aprenent com manejar es mòbil per fer alguna videoconferència. A vegades amb més èxit que d’altres. Quan teníem permís per sortir a aplaudir a les vuit des capvespre, es meu tio, que viu aferrat a casa nostra va agafar sa costum de connectar dos altaveus i fer sonar música que se sentia quasi per tot el poble per animar als veïns. Inclús anunciava els aniversaris de cada dia de sa gent que feia els anys, aniversaris de casaments o alguna notícia semblant. I jo a vegades sortia amb la guitarra elèctrica i amb el meu amplificador a acompanyar a la música que sonava. «Mentre el món s’acaba» es va tornar un poc l’himne d’aquestes vetllades. Per sort ningú del poble ha estat afectat per la pandèmia i sempre recordarem aquesta etapa com una demostració de lo molt que ens podem recolzar els uns als altres ens moments de necessitat, simplement pel fet d’ajudar a qui coneixes de tota la vida.
Pau Franch, veu i guitarra acústica: A mi l’inici de l’estat d’alarma em va agafar a Londres per feina, i vaig arribar a Mallorca quan ja feia poc més d’una setmana que havia començat el confinament. Quan vaig arribar de l’aeroport directe a casa, on m’esperava la meva parella. Tot el confinament el vam passar plegats, i ens turnàvem per qui treia el ca a passejar. La resta de temps el dedicava a cuinar, tocar la guitarra i escriure per si sortia alguna cançó nova.

Durant la quarantena us ha acompanyat la inspiració per a nous temes?
La veritat és que sí. Hem tret moltes idees a casa, tant melodies com arranjaments o lletres. També és cert que teníem molt temps lliure i segurament això ha influït molt, però ha estat una bona oportunitat per poder-hi dedicar més temps.

Quan començareu assajar?

Tot d’una que es van començar a permetre reunions en cases particulars vam organitzar el primer assaig post-confinament. Teníem tantes ganes que no vam poder esperar més, i la veritat és que ho enyoràvem molt.

El dissabte dia 18, fereu el primer concert després del confinament dins el marc de les Festes de Porto Cristo. Les entrades s’esgotaren el mateix dia. Satisfets de la fidelitat dels vostres seguidors?
Quan ens van dir que les entrades s’havien exhaurit el mateix matí no ens ho vam poder creure. El darrer concert a Mallorca va ser el novembre a Lloseta i no sabíem quina seria la reacció per part de la gent, però la veritat és que aquest darrer any el nostre públic no ha deixat de sorprendre’ns i no podem sentir-nos més afortunats de tenir un públic com el que tenim.

Teniu en projecte enguany treure un nou disc?
No, enguany no. Malgrat ja estem treballant amb noves cançons, volem dedicar-lis temps perquè surtin el millor possible.

De moment teniu nou contractes i actuacions per aquest estiu?
Així com estan les coses avui en dia, amb aquest sentit vivim dia a dia. Intentam no fer-nos il·lusions perquè ara mateix les circumstàncies van canviant diàriament i de moment no tenim més concerts prevists.

La Covid 19, per desgracia sa cobrat moltes vides, i ha trastocat la vida de tots. Com veis el futur tant a nivell personal com dins la música?
A nivell personal crec que ens hem de fer a la idea que de moment res tornarà a ser com abans, almenys en un futur immediat, sinó que tot tornarà poc a poc. Toca ser pacients i fer les coses el millor possible. A nivell musical el pla és aprofitar per reunir-nos al local d’assaig per posar idees en comú i preparar el nou disc, a veure si podem publicar-lo el 2021.

Ja per acabar Albert, em pots explicar com va ser el primer concert després del confinament?
Va ser una mica estrany tocar les cançons més animades que l’any passat feien botar i ballar al públic amb aquest concert ja que estaven asseguts, però a la vegada també va ser molt satisfactori poder estrenar un espectacle renovat després de tanta feina. A les 22.45 pujàvem a l’escenari i començàvem a notar aquests nervis de just abans d’un concert. Encara és prest per acostumar-nos a aquesta nova normalitat, però tot arriba, i esperam que torni el dia en que puguem gaudir dels concerts com ho fèiem abans, però mentrestant ens haurem de conformar fent-ho complint les mesures de seguretat pertinents si volem que el món de la música i la cultura segueixi viu».
Enhorabona a tots els components del grup per aquest aquest primer concert després del confinament, i que marca un punt de partida cap una nova etapa esperem que pugi tenir continuïtat.



Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada