Presentació dels nous càrrecs de la diòcesi de Mallorca

Es tracta del nou Consell Episcopal format per cinc preveres i la novetat d’un Consell Assessor format per un diaca permanent i cinc laics, entre ells dos homes i tres dones.
Avui matí s’han presentat en roda de premsa els nous càrrecs de la Diòcesi de Mallorca. Es tracta del nou Consell Episcopal format per cinc preveres i la novetat d’un Consell Assessor format per un diaca permanent i cinc laics, entre ells dos homes i tres dones.

El mateix dret de l’Església (cànons 129.2 i 228.1.2) i també la necessitat pastoral preveuen la possibilitat que en l’exercici de la potestat de règim «els fidels laics puguin cooperar a tenor del dret» i «ajudar com a consellers i formant part dels consells». En aquest sentit s’ha pensat introduir en l’organigrama pastoral de la nostra diòcesi aquest element nou que contempla la posició del laïcat en termes de cooperació. Per això, aquest Consell Assessor, en el qual també s’inclou un representant dels diaques, treballarà sinodalment amb el Consell Episcopal, el qual actuarà com fins ara ha fet. Per això, mirant el conjunt dels dos Consells s’ha reduït el nombre de preveres i s’ha ampliat el de laics i laiques, incloent-hi un diaca permanent.

A la Carta Pastoral Batiats, confirmats i enviats publicada pel bisbe Sebastià hi ha innombrables referències a la necessitat d’un treball conjunt, sinodal (que vol dir «caminar junts»), entre tots els membres que formen el Poble de Déu (bisbes, preveres, diaques, religiosos/es i laics i laiques), reconeixent la missió pròpia de cadascú al servei de l’Església. Donar resposta a aquesta necessitat posa de relleu la dignitat de cada batiat en l’exercici de la seva missió dins el Poble de Déu.

El dia 25 de novembre de 2020, després d’un poc més d’un any d’Administrador Apostòlic, farà tres anys que el bisbe Sebastià Taltavull va iniciar el seu ministeri episcopal al servei de l’Església de Mallorca. Quan en aquesta data va nomenar el primer Consell Episcopal format per vuit preveres, tenia el termini de tres anys. Donat que aquesta data era la del proper mes de novembre, els membres del mateix Consell varen suggerir al bisbe que procedís al nomenament d’un nou Consell Episcopal perquè ja des d’ara i en previsió al proper curs es pogués començar a treballar. El bisbe va agrair el gest de posar a disposició el càrrec i, després de parlar-ne amb cada interessat i proposar aquesta nova organització, va rebre de tots ells el vist-i-plau. Per això, s’ha arribat a la conclusió de fer un Consell Episcopal més reduït i donar pas a un treball que, respectant les competències pròpies de cada entitat, podia comptar també amb la introducció d’un Consell Assessor en els termes de cooperació ja exposats, format sobretot per laics i laiques, a més d’un diaca permanent. El Consell Episcopal tindrà unes reunions específiques i per a les altres comptarà amb la cooperació del Consell Assessor. Segueixen igual el Consell Presbiteral i el Col·legi de Consultors amb les pròpies atribucions.

Per tot això, avui es fa l’anunci d’aquesta nova proposta que estarà al servei de l’organització pastoral de tota l’Església de Mallorca, una Església que com ens demana el papa Francesc i els temps actuals ho exigeixen, ha de viure «una impostergable renovació eclesial», la qual cosa suposa ser una «Església en sortida» que vol dir «sortir de la pròpia comoditat i atrevir-se a arribar a totes les perifèries que necessiten la llum de l’Evangeli» (EG 20), i decidir-se per «una opció missionera capaç de transformar-ho tot, per tal que els costums, els estils, els horaris, el llenguatge i tota estructura eclesial es convertesqui en una via adequada per a l’evangelització del món actual més que per a l’autopreservació. La reforma de les estructures que exigeix la conversió pastoral només pot entendre’s en aquest sentit: procurar que totes elles es tornin més missioneres, que la pastoral ordinària en totes les instàncies sigui més expansiva i oberta, que col·loqui els agents pastorals en constant actitud de sortida i afavoreixi així la resposta positiva de tots aquells a qui Jesús convoca a la seva amistat» (EG 27).

L’obertura que el papa Francesc ens demana haurà de ser una constant del treball de cada dia realitzat dins les nostres comunitats parroquials i grups d’apostolat i l’exercici de tots els càrrecs pastorals haurà de dur a una nova manera d’estar presents els cristians enmig de la societat, que és allà on hem de realitzar la missió encomanada. Aquí hi ha l’especificitat de la presència del laïcat, com a element de transformació social a partir de l’Evangeli. Introduir cada vegada més laics i laiques en les estructures de l’Església no és perquè aquesta es contempli més a ella mateixa, sinó perquè es doni una vertadera encarnació en el món, com ho va fer Jesús.

A la Carta Pastoral, el bisbe Sebastià dedica el capítol 4 a explicar que les estructures i els càrrecs han d’estar orientats al servei de l’Evangeli i de les persones, sempre a la llum d’aquell text de Mc 10,35-45 on Jesús diu «no he vingut a ser servit, sinó a servir i donar la vida». Per això, «la proposta de noves estructures eclesials i els nomenaments dels agents pastorals a la nostra diòcesi de Mallorca van orientats i volen donar resposta a la renovació demanada des de molts indrets i escoltada amb insistència […] Des d’aquesta perspectiva, és recomanable que, de cada dia més, laics i laiques i membres de la vida consagrada assumesquin responsabilitats importants dins la comunitat cristiana, a més dels compromisos seculars ja contrets dins la societat» (CP 50, p.66).

«Hem de tenir clar que les bones estructures serveixen quan hi ha una vida que les anima, les sosté i les jutja… Us deman –diu a la mateixa Carta Pastoral– que estiguem atents al que passa cada dia al nostre voltant, als detalls que la vida ens depara, ja que el que realment interessa és la relació amb les persones, el seu estat d’ànim, la seva salut física, espiritual i moral. Les estructures no ha d’ofegar mai ni impedir el procés de creixement que tot cristià té dret a fer, encara que el faci lentament. A tots se’ns demana confiança, paciència i perseverança. Estiguem atents a l’entorn més proper i actuem amb promptitud en aquells casos més urgents» (CP 51, p.66). Una conseqüència d’aquest nou plantejament és que totes les parròquies comptin amb un Consell Pastoral que inclogui el d’Afers econòmics, tot un signe de sinodalitat i d’una responsabilitat compartida entre els diferents estaments del Poble de Déu.

El Consell Episcopal queda format pels següents preveres:

• Mn. Josep Adrover Vallbona, vicari general del Bisbat i moderador de Cúria
• Mn. Marià Gastalver Martín, vicari episcopal per al territori de Palma i Tramuntana – Ponent
• Mn. Antoni Amorós Terrassa, vicari episcopal per al territori dels arxiprestats de Llevant, Pla-Nord i Migjorn
• P. Antoni Cañellas Borràs, vicari episcopal per a la Vida Consagrada i la Pietat Popular
• Mn. Francesc Vicens Gomila, vicari episcopal per al Patrimoni Històric i Cultural

El Consell Assessor queda format pel diaca i els següents laics i laiques:

• Mn. Joan Carles Thomàs Sedano (Àrea per al Diaconat Permanent)
• Sra. Maria Francesca Ferrer Bover (cancellera – secretària general del Bisbat)
• Sr. Jaume Martorell Adrover (Àrea per a l’Anunci, la Celebració i els Moviments)
• Sra. Margalida Riutort Cloquell (Àrea Caritativa i Social)
• Sr. Miquel Noguera Estarellas (Àrea d’Afers Econòmics)
• Sra. Maria Dolors García-Carpintero López-Astillero (Àrea Formació i Educació)

El proper divendres, dia 31 de juliol i a les 12 del migdia, tindrà lloc l’acte públic de jurament i de promesa dels respectius càrrecs al Palau Episcopal.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada