La mar, com més té, més brama
El DCVB mostra un significat “al·ludeix als ambiciosos, sempre cobejosos de més riquesa o més honors” i en el Corpus de Bàrbara Sagrera es modifica una mica “ho diuen dels cobdiciosos insaciables”.
L’enfocament del refrany resulta, idò, inequívoc. Fa referència a la riquesa, als bens materials, a la cobdícia al desin malaltís de tenir més i més…
No resultaria, idò, un refrany a considerar o a comentar si no és en el seu vessant negatiu. Gairebé l’única possibilitat didàctica que li se trobar és que es plantegi com a tema de debat i que els components del grup, siguin adolescents o adults, en puguin treure les seves pròpies conclusions.
Pel que recordo habitualment s’usa, en el nostre entorn, aplicat amb un cert to despectiu i com a tancament de comentaris referits a la cobdícia d’altres persones (sempre resulta més fàcil recrear-se en els defectes dels altres que no en els propis).
El refrany porta a la cobdícia, amb el sinònim avarícia, considerat un dels set pecats capitals, el que vol dir que afecta a gran nombre de persones en la majoria de cultures.
Fugint del significat habitual assenyalat i en un desig de cercar-li vessants positives, en comptes de la seva aplicació a un dels pecats capitals, es podria intentar la seva aplicació a qualsevol de les virtuts que també afecten a gran nombre de persones en la majoria de cultures. Faig referència a coses com la fidelitat, la prudència, la valentia, la gratitud, la humilitat, el coneixement… ¿A que estaria bé bramar, de forma col·lectiva i en la seva accepció “Desitjar ansiosament, demanar amb gran afany” algunes d’aquestes virtuts assenyalades?.
(Proposta de Pau Quina)