Refranys: La mar…

La mar, com més té, més brama

El DCVB mostra un significat “al·ludeix als ambiciosos, sempre cobejosos de més riquesa o més honors” i en el Corpus de Bàrbara Sagrera es modifica una mica “ho diuen dels cobdiciosos insaciables”.

L’enfocament del refrany resulta, idò, inequívoc. Fa referència a la riquesa, als bens materials, a la cobdícia al desin malaltís de tenir més i més…

No resultaria, idò, un refrany a considerar o a comentar si no és en el seu vessant negatiu. Gairebé l’única possibilitat didàctica que li se trobar és que es plantegi com a tema de debat i que els components del grup, siguin adolescents o adults, en puguin treure les seves pròpies conclusions.

Pel que recordo habitualment s’usa, en el nostre entorn, aplicat amb un cert to despectiu i com a tancament de comentaris referits a la cobdícia d’altres persones (sempre resulta més fàcil recrear-se en els defectes dels altres que no en els propis).

El refrany porta a la cobdícia, amb el sinònim avarícia, considerat un dels set pecats capitals, el que vol dir que afecta a gran nombre de persones en la majoria de cultures.

Fugint del significat habitual assenyalat i en un desig de cercar-li vessants positives, en comptes de la seva aplicació a un dels pecats capitals, es podria intentar la seva aplicació a qualsevol de les virtuts que també afecten a gran nombre de persones en la majoria de cultures. Faig referència a coses com la fidelitat, la prudència, la valentia, la gratitud, la humilitat, el coneixement… ¿A que estaria bé bramar, de forma col·lectiva i en la seva accepció “Desitjar ansiosament, demanar amb gran afany” algunes d’aquestes virtuts assenyalades?.

(Proposta de Pau Quina)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada