Mots perduts: engrut

Disposar d’una secció participativa com la present és un goig. En la gestió de la qual, ara per ara, no cal pensar, basta escoltar. (també en la moderna versió d’atendre missatges).
Aquest fil de conversa podria portar a la necessitat i conveniència de saber/voler/poder escoltar en compters d’anar intentant imposar el propis criteris de forma continuada, però això bé val un apartat a banda.

A vegades, com és el cas, un mateix mot és aportació de varies pesones.

El DCVB mostra:

ENGRUTm.
|| 1. Matèria pastosa o quasi líquida, composta especialment de farina i aigua, que serveix per a unir i aferrar dues coses; cast. engrudo. La ploma en la sageta no ha ab què’s tenga com no és feta conjuncció d’engrut o d’altre cosa enfre ella e’l fust, Llull Cont. 345, 26. May fust ab fust engrut pegat no tench, Febrer Inf. xxxii, 49.
|| 2. Brutícia; matèria pastosa adherida a un objecte; cast. mugre. «Els mobles d’aquesta sala tenen mig dit d’engrut». Tenir engrut al païdor: tenir l’estòmac brut (Flamisell).
Fon.: 
əŋgɾút (or., bal.); aŋgɾút (occ., val.).
Etim.: 
del germànic grut, ‘farina de civada’.

Certament l’he sentida en les diverses accepcions, però la primera, aspectes artístics a banda, la de fer pasteta per aferrar cromos o altres coses fa temps, potser una cinquantena/seixantena d’anys, que habitualment ja no s’usa.

La segona de les accepcions és ben viva, tant en sentit literal com en sentit figurat.

Aportació de Bel Alemany i Catalina Caladentey
Imatge de Google/mugre

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.