Sembrau-les a bon lloc, i les collireu cuitores.
El refrany és del Corpus de fraseologia de les Illes Balears de Bàrbara Sagrera. El DCVB mostra la variant Qui vol faves cuitores, que les sembri a bon lloc.
El significat que mostra Sagrera, i motiu pel qual s’ha triar el present refrany i no un altre és “Vol dir que perquè les coses donin bon resultat cal posar-hi esment des del principi”.
El significar de la versió del Diccionari a la veu “fava”, al meu entendre, està en sintonia amb la recomanació de J. Lorente que mostra el Reflexionari: “Si vols pescar ves on hi hagi peixos”.
En ambdós casos es mostra la necessitat de pensar abans de fer. Una obvietat que no sempre s’aplica.
Pensar els: per a què?, on?, com?, de quina manera? -amb quines persones i quines eines-, com es podrà avaluar?… és, hauria de ser, la primera fase de qualsevol programació.
Sembla que ha minvat l’habit generalitzat de menjar faves, altre temps imprescindibles a la nostra cuina.
Una fava torrada, que s’anava fonent lentament a l’interior de la boca, al ensalivar-la i, amb enginy, rascar-la amb les dents, amb el seu peculiar i únic sabor a la Mallorca rural era una llepolia per als infants i un entreteniment per als majors.
També, a vegades sembla que el fer per fer s’ha imposat al fer de forma programada. Potser que la cuita dels moments actuals imposi programacions intuïtives i personals i, poques vegades, compartides.
La fava parada, una “delicatessen”, però duu molta feina de parar (preparar).