A voltes amb el coronavirus

Una bateria contínua de dades, a vegades contradictòries, ens adverteixen que el coronavirus torna a ser aquí (de fet, no se n’havia anat mai). Tanta por amb la vinguda dels turistes aquí (jo el primer) i resulta que qui ens hem infectat majoritàriament  hem estat nosaltres mateixos.

La veritat, pensava (o volia pensar), que aguantaríem millor l’estiu: l’aire lliure; la gent per defora i no tancada a espais tancats; la calor, sempre perjudicial per a la majoria de virus…Però no, no ha acabat agost i ja tornam posar noves mesures restrictives (enllaç). Pareix que som els que ho hem fet pitjor d’Europa (amb això solem ser constants) i no sé com afrontarem l’hivern. Crec que ens podem preparar per un curs difícil i complex, perquè el pitjor encara està per arribar. 

Pensem que a l’hivern els virus incuben millor, que la gent estarà tancada a espais tancats i més reduïts, que l’escola (germen de virus) tornarà a començar… i mentrestant la vacuna encara és lluny (només Rússia i Xina l’han posada a disposició, però no se sap si són molt fiables, de fet en un sol any no sé si se’n pot fer cap de molt fiable). L’única bona notícia és que per ara els hospitals no corren perill  de quedar col·lapsats. “Potser el virus no ataqui tan violentament com abans” diuen alguns sense obviar els casos greus que encara es tracten; d’altres es remeten a les xifres: “ara sí que es fan moltes proves PCR, fins i tot als asimptomàtics, i per això el número d’infectats respecte al número d’ingressats és diferent”.

Sigui com sigui no podem baixar la guàrdia, sobretot si volem protegir la gent major. No sé si les mesures que es designen són les millors (moltes les trob contradictòries, normal si pensam que intenten combinar salut i economia, dos camps amb interessos totalment oposats), però al final els humans no deixam de ser “animals socials”. Dos mesos confinats com si fóssim “gallines de corral” es pot tolerar com a mesura excepcional, però no crec que es pugui fer més per raons econòmiques, socials i fins i tot emocionals. La resta són estires i arronses entre economia i salut amb mesures que a pics, per voler combinar les dues coses, resulten xocants. Com va dir un amic meu “au ara que vaig per aquest passeig marítim estibat de gent me llevaré la mascareta i al carrer Major del poble, desert la majoria d’hores, me la posaré”. Només queda apel·lar a la responsabilitat de cada un però és que fins i tot així és difícil.

Pens, com a pare i com a professor, com anirà el curs escolar. Jo tendré 25-30 alumnes tancats a un aula, teòricament amb mascareta (vull saber jo quant aguanten), en un espai tancat cada dia. Amb circumstàncies així impossible que no hi hagi contagis. No dic que no hi hagi d’haver curs (de fet me mor de ganes de tornar a “la normalitat”), però si som realista ho veig cru. Crec que veurem moltes aules tancades durant l’any i fins  i tot escoles senceres. Potser quinze dies, vint… fent classes a distància i tornarem a començar presencial fins que hi hagi un nou rebrot  i així tot l’any.  Com a professor serà dur, sí, però i com a pare? Si tanquen l’escola del meu fill què feim amb ell? Tendrem permís de la feina per guardar-lo o l’haurem de deixar als padrins, amb tot el risc que comporta aixòi? I qui no tengui la sort de tenir padrins? I això encara me du  a un punt més enllà. Si a les escoles ens hem menjat el cap per fer “grups bombolles” (grups d’alumnes fàcilment identificables que no es mesclin amb altres) després a la tarda es mesclaran en activitats extraescolars (esportives, lúdiques..)? Tendria sentit això?

Tot, idò, és ple d’incògnites que fins i tot els experts i les autoritats els costarà resoldre. Perquè som el que som, “animals socials” i totes les mesures que ens imposin no ens agradaran (supressió festes, oci nocturn, esport…)  perquè precisament restringeixen aquesta naturalesa “social” que tenim.

Dades a Sant Llorenç

Pel que fa al nostre municipi, si bé no tenim el cúmul de gent que pugui tenir una ciutat, com ara Palma, i això fa que proporcionalment poguem tenir manco casos, no som pas un món a part. De fet, ja hem sabut dels primers casos. Si bé l’anàlisi que fa cada setmana l’Ajuntament de les aigües residuals per ara ha donat negatiu (això és indicatiu però mai ho hem de considerar definitiu) el mapa oficial del covid que ens proporciona el Consell ja ens alerta de tres casos actius (“oficials”, no vol dir que no n’hi hagi més o gent que estigui en quarantena preventivament, els quals el mapa no detecta).

6 pensaments a “A voltes amb el coronavirus

  1. Molt correcte per jo l’analisi
    El que veig molt preocupant es la crisis economica i l’escola,dificilment recuperables
    Perdona que te digui que els pares dels alumnes diguin que començareu en vague o no durareu un mes.

  2. Perdona que te digui que els pares dels alumnes diguin que començareu en vague o no durareu un mes.
    No teniu que decidir voltres el que pertany a Sanitat,i que consti que jo no estic d’acord amb tot,pero cumplesc les seves directrius,al final son els que mes en saben…lo que despres fasiguen els politics son faves d’un alitra paner.

    • La vaga per ara no està convocada, però alguns sindicats i alerta tb algunes associacions de pares en volen fer si el govern no canvia, però no les directrius mèdiques, que com tu dius no som qui per dir-les, sinó que precisament la falta de recursos oer complir aquestes directrius marcades pels especialistes.

Respon a antoni font Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.