Alfàbega (Ocymum basilicum)
“Fa uns quants anys, si haguéssiu visitada la Mare de Déu Trobada, a Santb Llorenç des Cardassar, hauríeu vista la devota imatge servant amb la mà dreta un brot d’alfàbega seca i negre, lligat amb un rosari de vidre rosat, com un enfilall de gran de magrana.
Antany, el dissabte de la festa, el sacristà, adesant la cambrina de la Patrona, tirà el brotet en el munt de les agranadures, tot esfullant-se i perdent-se dins el serradís humit, brut de pols i de borra.
L’única petja d’aquell idil·li dolorós desapareixia de la terra, com una flòbia de vapor s’esvaeix dins la immensitat buida del firmament”.
Salvador Galmés tenia poc més de trenta anys quan, amb aquestes paraules, tancava la contarella de l’idil·li d’en Jaume “en Belluguins” i n’Angelina “sa Trebolina”, on un brot d’alfàbega tingué un destacat protagonisme.
Sabem que, des de fa molts anys el característic perfum de l’alfàbega, a més de ser el perfum del Dia de la Mare de Déu Trobada, acompanya, al llarg de l’estiu, moltes de les llars del nostre entorn. En alguns casos amb finalitat culinària, en altres per la bellesa del verd i també amb l’esperança de que ajudi a fer fora els moscards i altres insectes.
El DCVB, referit a la cultura popular mostra: a) El poble atribueix a l’alfàbega virtut per aclarir el cor, i la gent en fa bullidures per espassar-se la tristor (Llofriu).—b) El poble recomana sembrar l’alfàbega per Santa Agueda (dia 5 de Febrer), i millor si ja la tenen nada en aquell dia. Dites populars sobre això: «Per Santa Agueda, | sembra l’alfàbrega; | dama garrida, | ja la té eixida» (Manresa). «A Santa Agueda, | se planta l’alfàbrega; | la xica garrida | la té eixida; | i la galana, | trasplantada» (Morella). «Per Santa Agata, sembra l’alfàbrega; dama pulida ja la té eixida» (Serra, Cal. Folkl. 52).
Des d’ “Entorn”, volíem fer referència a varis dels perfums d’estiu, i havíem de començar per aquest.
Informacions:
Cançoner 2.0
Herbari virtual
Menuda natura
Imatge i concreció de Caterina Pons