Molts a primera instància potser considereu que m’he passat de rosca, que “escudella” encara se diu. Potser quan ens referim a menjar (accepcions 1 i 2) sí que encara es mantengui (entre el jovent no ho tenc tan clar), però sí que s’ha perdut el seu ús com a recipient, com a “plat fondo” (accepcions 3 i4). Miam què en diu el diccionari Alcover-Moll:

 Significat: 

1. Plat fondo, en forma de casquet esfèric, generalment sense anses, que serveix per a menjar la minestra o cuinat entre gent rústica (Maestr., Val., Mall.); cast. escudilla. Si té anses o agafalls laterals, es diu escudella amb orelles (Mall.)

2.  Recipient fondo, de forma semiesfèrica o aproximadament semioval, de cabuda variable però inferior a un litre, que serveix per a prendre brou, llet, cafè, te, etc. (Empordà, Solsona, Penedès, Camp de Tarr., Tortosa, Maestr., Cast., Val., Mall., Men.); cast. taza

3. Quantitat de líquid o de minestra que cap dins una escudella

4.  Menja composta d’arròs o fideus amb patates, col i alguna altra verdura o pasta de sopa, cuit tot amb el brou de la carn d’olla (pir-or., or., occ.); a Mallorca, cuinat de llegums; cast. potaje, olla. Escudella fresca: cuinat de llegums tendres amb la clovella (Mall.).

Grafies documentades: “L’oguer posà l’olla de l’escudella en el foc per recalfar-la, sobre els ferros triangulars, típics de la cuina pagesa”. (Salvador Galmés, En Tòfol)

Etimologia:  del llatí scūtĕlla, mat. sign. 1, 2, derivat dim. de scūtum, ‘escut’…

Curiositat: Com altres mots locals, com ara “motlo”, sembla que aquí també el recipient (escudella) ha passat a designar el menjar. Recordem que a molts pobles de Mallorca es diu coca al que es fa dins el motlo i, en canvi, nosaltres a part de designar el recipient també l’usam per denominar la coca. Particularitats de la parla…