Mots perduts: eco! eco la qua!

Eco! és una d’aquestes expressions mallorquines que singularitzen la nostra parla i a la qual tenc gran estima. De fet quan un dels meus alumnes encerta una resposta a classe m’encanta contestar-los amb aquest particular mot i hauríeu de veure amb quina cara es queden (i això encara si no els afegesc la coa de l’eco la qua!). Malauradament ara ja només és residual entre gent més gran, i molt poc usat per les noves generacions. Tant de bo aconsegueixin recuperar-lo perquè és un mot amb encant i història, com veurem a continuació. 

El primer que me va estranyar és no trobar un mot tan nostro al diccionari Alcover-Moll. Per això vaig fer la pertinent consulta entre els meus companys filòlegs i la recerca va tenir recompensa. No sortia al diccionari  (a quasi cap!) perquè es tracta realment d’un italianisme que ha agafat la llengua catalana i l’usam talment (com per exemple el recent anglicisme okay o el més antic gal·licisme croissant, entre altres molts exemples). A vegades aquests estrangerismes, i sobretot si són locals i dialectals, no s’incorporen al diccionari, d’aquí l’absència del mot a qualsevol diccionari. Amb una excepció, l’he trobat amb la forma equiliquà al  nou Diccionari normatiu valencià, com un adverbi usat col·loquialment, que significa “en efecte, efectivament”. Perquè aquesta és una altra, la de formes que té aquesta expressió (mirau les variants formals que he incorporat  i ho comprovareu).

Significat: en efecte, efectivament.

Etimologia: locució derivada de la italiana eccoli qua (vet aquí). També hi ha  l’ús italià del també mallorquiníssim “ecco” (eco!), de “ecco qua” o “ecco là”. “Vet-la aquí” no és més que “ecco-la-qua”.

Variants formals: la més curta eco, o les combinades eco la qua, eco la què (amb e oberta), i fins i tot jo dic eco la qüèc (no sé si és cosa particular meva). També hi ha  a altres llocs de parla catalana les variants  equiliquà, equeliquà,  ecoliquà,  aqualiquà.

Curiositats: El programa El foraster de TV3 va dedicar tot un programa a aquesta paraula si ho voleu cercar.

2 comentaris a “Mots perduts: eco! eco la qua!

  1. En el meu entorn s’utilitzava la forma “eco la qüèc” -no és, idò, cosa particular- per definir una cosa encertada. Seria una mena de sinònim de perfecte, està molt bé o has encertat!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada