El diumenge 16 d’agost, el mític grup Los Javaloyas va emocionar al nombrós públic assistent amb un espectacular concert de comiat del grup, homenatge a la Gent Gran, celebrat al camp de futbol de s’Illot. El grup va estar format per aquest concert per Lluís Carlos Javaloyas, teclat i veu, (fill del mític fundador dels Javaloyas, el seu pare Lluís Javaloyas); Pepe Sancho, saxo i flauta; Enric Pastor, baix; Martí Salem, guitarra;Tomeu Matamales, bateria; Serafí Nebot, veu; i Llúcia Nebot, veu.
L’any 2014, el bateria dels Javaloyas, Antoni Felany, havia de viatjar a Alemanya i el grup va demanar ajuda a Tomeu Matamales per substituir-lo a quatre actuacions, ja que en Tomeu té una tessitura vocal molt semblant a Antoni, i coneix el repertori. Al passat concert de les festes de s’Illot el va tornar substituir per motius de salut degut a que Antoni es troba ingressat (res greu), però no va poder actuar al concert de s’Illot.
Pel que fa a Enric Pastor, i Martí Salem, fa cinc anys que són components de la mítica banda dels Javaloyas, i a principis d’any va debutar na Llúcia Nebot, que té una veu encisadora i que és filla d’un nebot d’en Serafí.
El concert va començar a les 10 del vespre. Estava previst que en Serafí actues durant els primers 30 minuts, ja que degut al seu delicat estat de salut que va estar uns mesos ingressat. Però en Serafí és va créixer davant un públic incondicional i amb una alegria contagiosa anava contant anècdotes i cantant les cançons emblemàtiques dels Javaloyas, i durant la primera part del concert va cantar durant quasi una hora. Abans de continuar amb el comentari del concert, m’agradaria fer públic uns breus apunts biogràfics de’n Serafí Nebot Oliver «Bueta». Va néixer a Son Servera el 29 de setembre de l’any 1932, i és potser un dels músics serverins professionals més conegut. S’aficionà a la música gràcies a la labor que feia al poble mestre Lluís Jaume, on començà a solfeig amb ell i tocà dos anys el clarinet amb la Banda de Música de Son Servera, destacant per la seva sensibilitat i unes qualitats excepcionals per a la música. Inicià els estudis de violí amb Toni Oliver a Manacor, i després a Palma amb Umberto Bissi. Va estudiar a Caracas amb Elmur Glanz i a Berlin amb Marie-Lousie Höfer. Juntament amb altres serverins seria membre fundador de l’Orquestra Simfònica de Mallorca. Ha estat primer violí del «Quartet Bentley», Concertino de l’Orquestra Lírica del Teatre Principal, i de l’Orquestra Simfònica de les Illes, i professor de música del Conservatori de les Illes Balears. I com és conegut per tots clarinetista, saxofonista, i cantant melòdic del mític grup dels Javaloyas des de l´any 1953.
En Serafí va voler dedicar el concert de comiat a la memòria del seu recordat amic s’illoter Gaspar Fuster. Va començar el concert amb la cançó, «Va cayendo una lagrima» i dient al públic que havia de gaudir i sortir a ballar, que mai no li havia agradat veure gent asseguda als concerts i revetlles, i « per què punyetes vos han posat tan enfora del escenari». Els seus companys i públic van dir-li que no era possible per l’obligat distanciament degut a la Covid 19. Un eufòric i desconegut Serafí, va continuar animant al públic cantant «Màgicos colores», acompanyat de la encisadora veu de na Llúcia, amb la qual va mostrar una gran complicitat durant tota l’actuació i li va dedicar «Mi dulce amor», dient que quan era el costat de la seva dolça Llúcia era molt feliç. Aviat tot el grup va tenir el públic a la butxaca. En Tomeu Matamalas, i en Martí Salem, donaven la replica i tots els assistents ens divertirem de valent amb les ocurrències i bromes d’en Serafí, que anava explicant petites històries i anècdotes de les cançons: Margarita, Mis manos en tu cintura, Cada dia es fiesta en Mallorca (Paradis of Love). Durant tota l’actuació va estar molt simpàtic. bromista i amatent amb na Llúcia. En Serafí, es va retirar i na Llúcia va cantar dos temes en anglès. Continuaren el concert amb més cançons dels Javaloyas, i alguns temes dels 5 del Este com, «Una noche de verano», que va cantar en Martí Salem. En Lluís Javaloyas va cantar, entre altres temes, Banbaram, Volando a Mallorca voy, el públic amb les mascaretes posades anaven cantant els emblemàtics temes del grup fent els cors als músics. Els darrers vint minuts del concert en Serafí tornà a l’escenari, i va alabar i cantà temes del gran compositor professor i músic del Javaloyas els darrers cinc anys, Enric Pastor. Una de les cançons que més va emocionar al públic i en Serafí, va ser la cançó del grans compositors i músics manacorins Antoni Mus i Antoni Parera Fons, «Mumare», en Tomeu Matamales va recordar al públic que Toni Parera, ha estat premiat com el millor compositor d’Espanya.
Va ser un gran concert on públic i músics ens ho passarem molt bé, recordant els temes de la nostra joventut. Un moment divertit va ser quan en Lluís Javaloyas va cantar les cançons «La buena ventura», i el «Costipado». En Serafí va dir d’en Lluís: «el punyeter té la veu clavada del seu pare, i la gràcia que ell tenia». Una de les parts més emotives del concert va ser quan en Serafí va dir que volia dedicar una cançó per donar les gràcies a la seva cuidadora colombiana Claudia Rodríguez.
Resumint, un gran concert per a recordar. Cal felicitar el regidor de festes, Albert Carrió per l’encert i organització d’unes festes que passaran a la història de s’Illot. Acabat el concert, a les dotze de la nit, el públic ordenadament va abandonar el recinte respectant les distàncies i l’ordre de sortida.

BREUS APUNTS BIOGRÀFICS DE LOS JAVALOYAS
Los Javaloyas és el més veterà dels grups pop espanyols, ja que els seus inicis daten de 1952. Luis Peréz Javaloyas va ser el líder, l’alma mater del grup; valencià de naixement, va reunir quatre paisans que van ser els primitius integrants dels Javaloyas. Actuaven en un limitat radi d’acció, a l’àrea llevantina. Més tard els va sortir un contracte a Palma de Mallorca, on animaven les nits freqüentades per turistes i nuvis i interpretaven temes sud-americans, boleros, rumbes, sambes i calipsos. A la primera meitat dels anys cinquanta, Els Javaloyas eren un quintet músic-vocal sense moltes pretensions, ja que només es dedicaven a entretenir a un públic que no exigia molt, encara que dominaven a la perfecció els seus instruments, ja que eren músics de carrera i sempre es caracteritzar per això.
Després van rebre una oferta per viatjar a l’estranger, però tres d’ells no tenien passaport i estaven en l’edat del servei militar: Llavors, Luís decideix canviar el grup que va quedar definitivament format per Rafael Torres amb l’acordió, guitarra, piano i baix; Serafí Nebot, cantant melòdic, saxo i clarinet; Antonio Cobas «Tony» s’ocupava de la guitarra, el contrabaix i la trompeta; Antonio Felany, cantant, bateria i trompeta; i el propi Luis Javaloyas, que a més, de cantar, s’ocupava de la flauta i el piano.
El 1953 van gravar el seu primer disc, a Alger i van tornar a Palma de Mallorca sent l’atracció més estable de l’illa, encara que van continuar realitzant gires per l’estranger, van actuar a Roma i van participar en una pel·lícula al 1956. Es van presentar en llocs freqüentats per les lluminàries de cinema com Silvana Mangano i Silvana Pampanini, entre d’altres.
A la decàda dels cinquanta, la banda va viatjar, a més, a Suïssa, Alemanya o Teheran, on va tocar per Soraya i el Sha de Pèrsia. Però la seva projecció internacional va sorgir quan un francès, que els va escoltar al Cafè Riscal, els va oferir un contracte per anar a Alger. Així, van celebrar múltiples gales a l’Àfrica de nord, Tunísia i el Marroc, entre altres llocs del continent.
Més tard van gravar un disc a París i un altre a Alemanya i van actuar al costat de figures de renom de l’època com Aznavour i Luis Mariano. També van actuar a Àsia, i fins i tot en alguns espectacles per prínceps i altres distingides figures de la política a l’Iran, Jordània i altres països.
A Alemanya, a principis dels anys seixanta, van conèixer i van compartir escena amb The Beatles, abans que la seva popularitat prengués a el món per assalt. La seva experiència exterior els porta a cantar en espanyol, francès i italià.
Entre els seus enregistraments estan èxits de temes anglesos, francesos i italians de l’època, moltes vegades llançats abans de l’arribada del disc original a Espanya, encara que també tenen nombroses cançons pròpies. En països com Cuba i altres de Llatinoamèrica “Honey” va servir perquè la seva popularitat arribés al màxim.
Quan va arribar el boom del turisme a l’illa, les sales de festa es van convertir llocs de lligui per als estrangers. Va ser llavors quan Els Javaloyas van ser promocionats per Miguel Soler, qui els va animar a prendre una orientació més pop i juvenil. El seu repertori va estar compost per temes romàntics i ballables, però la seva major qualitat ha estat sempre les impecables actuacions en viu, amb excel·lent instrumentació i un tracte respectuós i cordial amb el públic.
El fundador del grup, Luis Javaloyas, va morir l’any 2007 a Palma de Mallorca, i el seu company, i amic, Rafel Torres, membre fundador ja retirat, va morir el passat mes d’abril a Llucmajor, durant el confinament. El seu instrument era l’acordió, però va agafar més tard la guitarra, d’acord amb la modernització musical després de l’aparició de The Beatles. Ell va fundar el grup l’any 1952 al costat de Luís Pérez Javaloyas. Amb la seva mort, ja no queda cap fundador de la banda viu.
Per a finals d’any estan prevists dos projectes: la publicació d’un llibre sobre la història de Los Javaloyas, i 2 CD de recopilació dels seus millors temes.
FOTOS ACTUACIÓ CONCERT FESTES DE S’ILLOT 2020