Veguent com cada vegada es complica més la cosa a nivell econòmic i social aqui a Mallorca, ertes que es cobren amb molt de retràs, acomiadaments imminents, etc…
Es preveu un hivern bastant llarg, és el moment de, entre tots, donar-nos una mà.
Ja sigui comprant producte local, entre altres coses, a fi de què ens donem de menjar l’un a l’altre.

Venen moments complicats,
Mals moments tot plens de por,
Moments on tant tu com jo,
Passarem dificultats.
On “noves normalitats”,
No tendran res de normal
On passarem fam i mal
I de tot en tendrem falta
Ajudem-nos un a l’altre
Per junts poder fer cabal.

Just ara veig com comença
A entrar la fam dins ca nostra
I es fa evident la mostra
De què la corda se tensa.
La fam sol esser propensa
A cal treballador entrar
Just ara es mostra ben clar
Com et protegeix l’estat
Al ric, “au, jes!” de bon grat
Pobre?”res, te’n pots anar! ”

Tant debò arribés el dia
En què em sentís protegit
Sense dur la por al pit
Ni patir cap agonia
“ses sobres i ves, fes via”
I a pics ni tan sols això
“tots sou iguals” -Ah, però
Ric sadoll, pobre amb anèmia
Aquesta és la gran Pandèmia
Que ens ve ara a tu i jo.