La glosa de Maribel Servera (238)

Dolor de mestra
Estic amb l’ànima estreta
quan tristament em deman
a veure els nins què faran
cinc hores amb mascareta.
Podran infants de sis anys,
ara que aprenen a viure,
estrenar aula i companys
sense veure cap somriure?

I si qualque alumne plora
sols no m’hi podré acostar?
És mal de fer consolar
més d’un metre i mig enfora!
I si és un nin que consola
un amic seu en plorar,
li hauré de dir que a l’escola
no està permès abraçar?
Podran els infants aprendre
enmig de tanta fredor?
Sabré si em poden comprendre
sense veure’ls l’expressió?
Ah, però, tranquil·litat,
perquè faran grups estables
per trobar ben aviat
els contagis més probables.
Sense pensar que els nins fan
repàs, esports o teatre
i els grups estables seran
per cada infant més de quatre.
Desconec la solució
però no veig positiva
la deshumanització
de la tasca educativa.
Miram pels coneixements
i per la feina dels grans
però no ens importen gens
els sentiments dels infants.
Tranquils, podreu deixar-los
a escola, i que hi estiguin,
però a mi que no me diguin
que això sigui educar-los.

Un comentari a “La glosa de Maribel Servera (238)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada