Mots perduts: esclafit

Si bé el mot encara gaudeix de bona salut, en certes expressions, sobretot entre les noves generacions, pareix que ha perdut força amb els anys. Per si cas aquí en teniu la fitxa corresponent:

Significat:    Acte i efecte d’esclafir; soroll sec i sobtat produït per un cos que es trenca, que es dispara amb força; cast. chasquido, estallido.

a) Fer esclafits amb els dits: fer-los esclafir pegant amb un contra l’altre.

b) Esclafit d’escopeta (de pistola, etc.): el soroll que fa en disparar-se una arma de foc.

c)  Pegar un esclafit: rebentar-se, esclatar (val., mall.).

d) Fer esclafits la perdiu: un dels cantets especials que fa la perdiu que serveix de reclam.

e) Fer s’esclafit: esclatar, rebentar-se; fig., casar-se (Mall.).

f) Cop violent (clatellada, punyada, topada forta, etc.).

Grafies documentades:  “Pataplam! un esclafit ve y m’obri sa mollera”, Roq. 42.

Etimologia: del participi passat de esclafit (onomatopeia com la de esclafar, relacionable amb l’ant. alt-alem. klapfen, ‘ressonar’)

(Fonts Alcover Moll)

5 comentaris a “Mots perduts: esclafit

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada