La felanitxera Maria Servera Monserrat i els seus companys del grup KamBrass Quintent han marxat a Suïssa a fer un Màster de Música de Cambra a la Hochschule Luzern.

El dijous dia 3 de setembre, els components del grup KamBrass Quintent, marxaren amb il·lusió a Suïssa, on han aconseguit plaça per cursar durant dos anys un Màster de Música de Cambra a la prestigiosa escola, Hochschule Luzem. Han hagut de viatjar amb antelació a l’inici del curs ja que hauran de passar 10 dies de confinament per mesures obligatòries de seguretat degut a la Covid-19.

Abans de marxar vaig tenir l’oportunitat de parlar amb ells i m’explicaren el llarg camí de formació que han passat fins acabar els seus estudis superiors de música, formar el grup i les seves il·lusions per l’oportunitat que suposa per ells poder fer el màster a Suïssa durant dos anys que completarà els seus estudis musicals. Dels cinc components del grup, l’única al·lota és la felanitxera, Maria Servera Monserrat i els seus companys són: Guillem Cardona Zaera; Xavier Gil Batet, Joan Pàmies Magrane; i Oriol Reverter Curto.
Na Maria, a més de formar part del KamBrass quintet ha seguir col·laborant amb la banda de Música del seu poble, Felanitx, i dins els darrers quatre anys ha col·laborat amb els concerts d’estiu de les bandes de música de Sant Llorenç des Cardassar, i amb la Banda de Música de Son Servera, la darrera col·laboració amb l’esmentada banda va ser el passat 18 de juliol, a la 28è edició del Festival de Bandes de Música de Son Servera celebrat a l’Església Nova.


Maria, d’on os ve l’afició per la música. Teniu antecedents familiars?
La majoria de nosaltres no tenim antecedents musicals. L’Oriol és l’únic que a casa seva han seguit una tradició musical, començant pel seu avi, que encara toca la tuba a la Banda d’Alcanar, compartint faristol amb el seu nét, que també toca la tuba. La seva mare també toca el saxo a la Banda, igual que la seva germana. En el cas de´n Joan, no ha tingut antecedents musicals més enllà dels seus germans. Són quatre germans a la família i tots van començar els estudis musicals, tot i que no tots quatre els van acabar.

On vàreu cursar els primers estudis musicals, i quins professors han influït més en la vostra carrera?

Maria Servera: vaig començar als 9 anys a l’Escola de Música Pare Aulí de Felanitx. Els professors que més m’han influït durant aquests anys són en Juan Pavia (membre de l’orquestra de València), amb qui des de fa 7 anys vaig a classes particulars a València, i Javier Bonet (membre de la ONE i solista internacional) amb qui he cursat el grau superior a l’ESMUC. Ambdós m’han aportat molt a tant a nivell musical com a nivell humà, són persones que m’han transmès la seva forma de veure la música i dels qui encara aprenc moltíssim.
Guillem Cardona: als 5 anys vaig començar a anar a l’Escola Municipal de Música de Berga i va ser als 7 quan vaig començar a tocar la trompeta. Allà vaig tenir com a professor a Xavier Planes. un dels més importants per mi des de ben petit però també ara, musicalment i personalment ha sigut una de les influències més fortes dins la meva carrera. Més tard vaig cursar el grau superior a l’ESMUC amb la professora Mireia Farrés, qui també m’ha ensenyat moltíssim, i de qui encara em queda molt per aprendre.
Xavier Gil: vaig començar a tocar el trombó a l’Escola de Música d’Olesa de Montserrat als 6 anys amb el professor Miquel àngel López, de fet, ell encara ara és un dels professors que més m’ha marcat durant la meva carrera. Més tard vaig continuar els mes estudis a l’Escolania de Montserrat i em vaig preparar per entrar a l’ESMUC, on he cursat els meus estudis superiors amb el professor Daniel Perpiñan, qui també ha estat i és una forta influència a la meva carrera.
Joan Pàmies: els meus primers estudis musicals van ser de piano i els vaig cursar al Conservatori de Música de Reus. Durant aquell primer any, arran que els meus germans tocaven instruments de vent, vaig decidir canviar, i va ser aquell estiu quan vaig començar a fer classes particulars de trompeta amb un dels professors que han influït més en la meva carrera, en Carles Fabra. Jo devia tenir 8 o 9 anys. A partir de llavors ja vaig seguir amb la trompeta al Conservatori de Reus amb el professor que he tingut durant més anys i que m’ha ensenyat molt, Ramon Reverté, qui em va preparar també per començar els meus estudis superiors de música a l’ESMUC amb la professora Mireia Farrés, amb qui he après moltíssim i encara avui segueixo aprenent (i no només musicalment parlant, sinó també a nivell personal).
Oriol Reverter: la meva curiositat per la música m’arribava per part de la família, per això, als 6 anys vaig començar els meus estudis musicals a l’Escola de Música d’Alcanar amb el bombardí, instrument amb el qual vaig cursar tot el grau mitjà i els dos primers anys de superior, i va ser durant la carrera a l’ESMUC quan em vaig començar a interessar per la tuba. Si he de parlar dels professors que m’han marcat més em vénen tres noms de forma automàtica, Pablo Manuel Fernández, qui ha estat el meu professor durant el grau superior a l’ESMUC, Sergio Finca i Anne Jelle Visser, tres professors dels que he après molt i dels que em queda molt per aprendre, i ja no estem parlant de només de la qualitat musical que tenen sinó també la qualitat humana que et transmeten.

Va ser difícil aconseguir plaça a l’Escola Superior de Música de Catalunya?

Qualsevol prova a qualsevol centre d’estudis superior de música requereix una gran preparació, i això vam procurar de fer els cinc. A l’ESMUC no només has d’anar preparat amb el teu instrument; també el nivell de les proves teòriques és molt elevat, pel què significa que vam haver d’estudiar a consciència per poder obtenir una bona qualificació i, en conseqüència, obtenir la plaça.

Com han estat aquest anys el dia a dia a l’ESMUC, horaris, pla d’estudis, professors etc…?
La veritat és que han estat anys productius, ja que hem descobert i après molts afers que desconeixíem. Els professors sempre ens han donat suport i no només musical, i això ens ha ajudat moltíssim. Tots els professors del nostre propi instrument han estat de gran importància per cadascú de nosaltres i els agraïm molt tot el que ens han aportat. Una qüestió que també cal destacar de l’ESMUC és que, tot i la dificultat de poder disposar d’aula per estudiar a causa de la gran demanda d’aquestes i la poca disponibilitat de l’edifici, ha sigut el lloc on hem crescut, estudiant i treballant hores i hores, aconseguint resultats com poder cursar a partir del proper setembre, el Màster de música de Cambra.

A més dels estudis musicals, heu cursat altres estudis?

Tots nosaltres hem acabat el grau superior de música a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Després del batxillerat, quan et fan triar quina carrera vols fer, a cada un de nosaltres se’ns va passar pel cap fer la carrera de música, i al 2015 cadascú pel seu compte (encara no ens coneixíem) ens vam presentar a les proves d’accés de l’ESMUC. En Guillem Cardona, durant els dos primers anys, va compaginar la música amb la carrera de matemàtiques, però ho va deixar reposar al tercer any de l’ESMUC, ja que era complicat poder arribar a tot. A part d’això, també és molt important en el món de la música dominar els idiomes. Per aquesta raó, alguns de nosaltres també hem estudiat diferents llenguatges, com l’anglès i l’alemany.

Quin any creareu el KamBrass Quintet, i que vos va motivar a crear-lo?
Es va crear a l’ESMUC, arran de l’assignatura de música de cambra. Per cursar aquesta assignatura, pots proposar un grup ja establert o t’assignen des de l’escola una agrupació. Nosaltres en vàrem parlar abans i vàrem decidir cursar un any de Cambra junts, amb el professor de tuba Pablo Manuel Fernández. Poder tocar en un grup de Cambra és una experiència única i això ens va motivar a tirar endavant aquest projecte. No ens coneixíem del tot entre els cinc al començament (alguns de nosaltres més que d’altres), però si una cosa sabíem abans de començar és que ens entendríem segur. I així ha sigut. Estem parlant que tot això va passar entre segon i tercer any de carrera, és a dir l’any 2017.

Estau satisfets de l’evolució que heu anat fent?
Sí, molt. Aquest projecte va sorgir a partir de la il·lusió de cursar l’assignatura de música de cambra junts. Però de mica en mica va anar agafant forma, ens agradava assajar junts i vam decidir dur-lo fora de l’aula i crear els nostres propis projectes i espectacles. A partir d’aquí vàrem veure que per part de tots havia nascut un compromís amb el grup, i que realment ens agradava molt la idea de poder seguir de forma estable. La “feina per una assignatura” es va convertir en un projecte comú, i òbviament estem satisfets i contents perquè és una sort poder fer allò que t’agrada acompanyat d’amics.

Quines actuacions destacaries d’aquest quasi tres anys que està a punt de complir el quintet?
Sona molt típic i tòpic però totes les actuacions han sigut especials. Hem tingut la sort de poder trepitjar diferents escenaris, amb públic variat (a part dels pares que sempre hi són) i sempre hem sortit satisfets i feliços d’haver pogut compartir una mica de la nostra música. També actuacions a una escola, amb un projecte més didàctic pels més petits que també ens va encantar i vam gaudir moltíssim. Seria difícil quedar-se només amb algunes.

Qui mana al grup. Hi ha rivalitat entre vosaltres mateixos?
Un grup implica treball en equip, i això és el que sempre intentem aconseguir. Cada un de nosaltres és diferent i aquesta també és la gràcia: combinar les opinions i les maneres de treballar per crear-ne una de comú. La rivalitat no existeix, no tendria sentit, és un treball en equip (com un equip de futbol) on tots cercam que el resultat sigui el millor possible. Pot ser que a vegades tinguem diferents opinions de com afrontar quelcom concret, algun fraseig, etc… com passa a totes les famílies. Però ho parlem i acabem decidint una idea en comú i tothom toca perquè el grup soni com a un únic instrument. Ningú vol destacar mai per damunt de l’altre.

Maria, ets l’única al·lota del grup, ha suposat cap problema. Et sents valorada pels teus companys?
En cap moment això ha estat un problema. Per part de tots hi ha el mateix nivell de respecte, independentment que siguis home o dona, fet que en la societat d’avui en dia hauria d’estar totalment normalitzat en tots els àmbits.

A més de Mallorca i Catalunya, heu fet actuacions a altres comunitats?
De moment encara no, però tenim moltes ganes d’obrir-nos a diferents llocs del món. Podem assegurar però que a Suïssa hi tocarem, ja que el pròxim 14 de setembre comencem el Màster de Música de Cambra a Lucerna, els cinc junts. En tenim moltes ganes i estem molt motivats per donar-nos a conèixer i poder compartir la nostra música arreu.

Els vostres concerts sempre són de música clàssica?
És cert que el Quintet de Metall és una formació més aviat clàssica. De fet, els nostres estudis s’han basat sobretot en la música clàssica, però tot i això la nostra idea és no tancar-nos en un tipus de repertori concret. Volem descobrir, crear i oferir a través del quintet, amb projectes nous i música de tot tipus. Els nostres concerts en són una petita mostra d’això: passem per diferents estils musicals, dotant de versatilitat al quintet de metalls.

Heu tingut ajuda i assessorament per part dels vostres professors a l’hora de crear el quintet?
Com a Quintet, hem rebut classes de diferents professors que ens han ajudat molt pel nostre desenvolupament com a grup. Pablo Manuel Fernández (professor de tuba de l’Esmuc) va ser el nostre primer tutor, amb qui vàrem començar a aprendre nocions bàsiques sobre la música de cambra i el Quintet. Ens va ajudar moltíssim i, en part, va contribuir en què aquest projecte seguís endavant. També altres professors de l’Escola ens van donar els seus consells, com la Mireia Farrés (professora de trompeta), el Daniel Perpiñan (professor de trombó), l’Albert Gumí (professor d’improvisació i clarinetista), el Lluís Vidal (professor i pianista jazz) i l’Albert Guinovart (professor, compositor i pianista). I a fora de l’escola també hi hem trobat unes persones que ens han motivat i ens han donat suport sempre. Parlem dels nostres companys a qui admirem molt: els Spanish Brass (quintet de metall). Hem tingut la sort de rebre més d’una classe d’ells i a totes n’hem après quelcom nou. I no només els Spanish Brass ens han donat el seu punt de vista fora l’escola sinó que també el Luis González (trompetista internacional) i en Ramon Cardó (saxofonista jazz) ens han proporcionat eines molt útils que ens han servit i ens serviran per seguir millorant.

Com ha influït el confinament degut a la Covid 19, als vostres estudis i actuacions?

Cadascun de nosaltres va passar el confinament a casa seva i, en conseqüència, els assajos han resultat gairebé impossibles des de mitjans de març fins agost. Aquesta situació ens va agafar de sorpresa a tots i en cap moment ens havíem plantejat no assajar junts durant tant temps, ja que era una situació dràstica que ningú sabia com avançaria ni fins quan duraria. El canvi de tenir uns assajos regulars a, de cop, no poder assajar durant quasi cinc mesos ha suposat moments de tot tipus: de dies d’estar desanimats per la falta d’assajos, de no veure’ns i de cancel·lar alguns concerts… Mentiríem si diguéssim que no ens va desanimar una mica. Però un altre aspecte bo de ser cinc és que ens motivem entre noltros!. I quan un està una mica desanimat, els altres ajuden a estirar. Hem mantingut el contacte a través de la pantalla i hem aprofitat aquest temps per posar idees en comú i pensar nous projectes. Malauradament, el sector cultural s’ha vist molt afectat per la crisi sanitària, cancel·lant un gran nombre de concerts. Esperem però que, amb responsabilitat, aquesta situació acabi aviat i tot torni al seu lloc.

El proper 14 de setembre teniu previst començar els estudis, durant dos anys, del Màster de Música Cambra a la Hochschule Luzern!. Ha estat difícil les proves de selecció per a poder-hi entrar?
Com totes les proves, que dintre del món de la música no són precisament poques, hi ha molts factors que influeixen a superar-la. Sempre pots agradar o no, com també hi pot haver gent que agradi més o menys que tu. Per això creiem que el que hem de fer és donar la nostra millor versió a cada moment, reflectint la feina feta i sentir-nos satisfets del que mostrem. Pel que fan les proves del màster de Cambra, van ser atípiques, per dir-ho d’alguna manera, ja que les vam fer a distància. Tot i això, vàrem treballar i les vàrem preparar de la millor manera que vam saber, i el resultat ha estat el millor.

Han quedat ajornats els projectes i actuacions de KamBrass Quintet?
Ara mateix, sent sincers, crec que tenim més projectes en ment que actuacions. També cal tenir en compte la situació que estem vivint actualment, ja que el sector cultural s’ha vist molt afectat, reduint el nombre de concerts. A part, el fet de marxar a estudiar fora a un lloc nou implica un període de canvi, d’estudi i reflexió de nous projectes, els quals voldrem compartir amb tots vosaltres el més aviat possible. De moment el que podem dir és que si la Covid-19 ens ho permet, el proper dia 13 de novembre, ens podreu trobar a Felanitx, amb un projecte conjunt amb la Banda de Felanitx i l’Albert Guinovart.

Què vos agradaria aconseguir dins el món de la música clàssica?

Ens encantaria poder fer-nos un lloc dins del món de la música clàssica. Si ens fixem en els grups de música de cambra que existeixen actualment, els quintets de metall es poden comptar amb els dits d’una mà. Però això no ens desmotiva en absolut, al contrari: pensem que és el moment de reivindicar aquesta formació, obrint-nos pas per un camí que encara està per descobrir. Sabem que no és fàcil això, però seria genial poder viure del que més ens agrada fer: música plegats.

Moltes gràcies a tots, i sort a aquesta nova etapa de formació que estau a punt de començar.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada