“Ai quin ninó més eixerevit” senties a dir de tant en tant. Ara són més bé “polissons” o “espavilats”… però al cap i a la fi més o manco volem dir el mateix perquè en resum  un infant “eixerevit” seria sinònim que fa es cap viu.

Curiosament al diccionari no l’he trobat amb aquesta forma i m’estranyava molt que una paraula tan antiga i nostrada com aquesta Mossèn Alcover no l’hagués recuperada. Després de menjar-me el cap i insistir però, vaig veure la solució: Alcvoer l’havia recollida amb la variant formal més estàndard “eixerit”.

Significat: Viu de potències (intel·lectuals o físiques); lliure d’ensopiment; cast. despejado, vivo, listo. 

Grafies documentades: “Aidat per un àngel eixerevit el m’imagin contant ses files d’encapironats …dos-cents, dos-cents vint…i encara en venen més…” (Es sermó de s’Hora Santa, del Llunari pagès, de Jaume Oliver d’Albocàsser) 

Etimologia: incerta

Curiositats:  Té diferents variants formals segons la zona comeixorivit, eixerivit, eixerovit, etxerevit, eixorit. eixerefit