De nou en Guillem Pont me deixa el seu espai d’Entorn per escriure-hi. Si fa uns mesos ho vaig aprofitar per xerrar d’una tradició tan nostrada com “fer herbes” (suc), que incloïa tot un seguit d’herbes i fruits propis del nostre entorn (una trentena), ara ho faig per parlar d’una de les meves passions, la paret seca, que forma part, com no, de l’entorn mallorquí.
Ja he dit més d’un cop que des d’adolescent m’apassiona el món de la pedra, i que seguint les lliçons de mestre Parrino sempre que puc i en tenc oportunitat en faig. Ja vaig voltar de jovenet la finca on visc i ara, aprofitant el confinament, m’entretengué a enrevoltar una olivera majestuosa del jardí a la manera de les antigues possessions mallorquines. I mentre la feia pensava que era ideal per a posar a la secció Entorn de la revista. Per això ho vaig comentar a en Guillem Pont, que tot d’una acceptà la proposta.
Cal reconèixer que en principi és difícil combinar dues paraules tan contradictòries com entorn i construcció (basta veure els desastres fets a segons quins indrets de la nostra illa), però la paret seca deu ser de les poques tècniques de construcció que no perverteixen l’entorn, ans al contrari, s’hi integren i fins i tot l’embelleixen. Tot forma part d’un cicle que ens han traspassat els nostres avantpassats, els quals demostraren ser molt intel·ligents i aprofitar bé els seus recursos. Jo, com que estava confinat a casa i no podia sortir, la vaig seguir al peu de la lletra per així aprofitar tot els recursos a l’abast i no acudir a l’exterior, ben igual com feien els nostres avantpassats.
Primer vaig espedregar el tros. A carretades me’n duia munts de pedra i els acaramullava a devora l’olivera. En duia tant de grosses, per posar al marge, com més petites perquè me servissin de pedreny per omplir. Pot semblar molta feina, i ho és, però per sort (i mala sort en altres ocasions) la terra de la meva finca és molt pedregosa i tampoc me n’havia d’anar gaire enfora. Tot plegat serveix per fer net el terreny de pedres i de passada se construeix amb elements de la pròpia finca, no de l’exterior. Llavors amb la simple ajuda d’un martell i una picassa es tracta d’amuntegar de manera atractiva les pedres (sense ciment ni calç ni cap adhesiu extern) i fer.les fortes amb el pedreny. Al final, s’omple de terra i més pedreny fins a finalitzar una construcció que queda natural, integrada i molt bella (i tot amb recursos de la pròpia terra).
Vos deix algunes fotos de la meva construcció (d’aficionat, que tampoc som cap professional) per què veieu com de bé s’integra en el paisatge:
ENLLAÇOS
Es un art això
Prova sense martell,picasa ni ginyola