Segurament, anys enrere, en aquests temps de finals d’estiu, i referit a les garroves, hauríem sentit més d’una vegada l’expressió;  – “Han fet un bon refafai”, -“tingueren un bon refaifai”….

Mes enllà de la foguerada momentània, per extensió, també s’aplicava a les eixides esporàdiques intenses i curtes, de qualsevol tipus..

El DCVB mostra:

REFAIFAI m.
Foguerada viva, feta de llenya seca i ramutxalla, per a escalfar-se (Mall.). Amb un brassat d’eritges els hauria fet un refalfai, Alcover Cont. 517.
Fon.: rəfaјfáј (mall.).
Etim.: del radical de falla, reduplicat i precedit del re– intensiu.