Entrevista a Mateu Llull Riera, un pioner de les sales de festes jubilat, i que duu entre mans nous projectes solidaris

Tenia curiositat per conèixer personalment el manacorí Mateu Llull Riera, que el passat any va patrocinar l’encàrrec de l’obra «Manacor Saxo» que l’Associació de la Banda de Música de Manacor, i el director Eduardo Bernabéu, varen fer al compositor Ferrer Ferran, i que la banda va estrenar a l’Auditori de Manacor, baix la direcció del propi compositor, el 16 de novembre de 2019, on la solista de l’obra va ser la component de la banda i saxofonista, Maria Bel Serra Sunyer. En Mateu, gran aficionat a la música, no volia que és fes públic el seu nom, però tant el director de la banda Eduardo Bernábeu, com el propi compositor varen agrair el seu patrocini en el transcurs del concert.
En Mateu, des de fa un temps està treballant per a poder dur a terme dos concerts benèfics anuals a l’Auditori de Manacor, a benefici de diferents associacions del municipi. Parlam amb ell per saber d’aquests projectes i de la seva experiència en la gestió de la sala de festes familiar.

Mateu, d’on et ve l’afició per la música. Tens antecedents familiars?
Mon pare era músic amb una banda de Manacor, i és que en aquell temps, quan eren més de sis o set músics, ja es consideraven una banda. Ell tocava el saxofon, inclús seguia tocant quan jo vaig néixer, i per aquest motiu amb va fer il·lusió subvencionar l’obra «Manacor Saxo». Mon pare inclús va tocar amb una orquestra que es deia «Sa Guinea» , el cantant que tenia setze o disset anys era en Guillem d’Efak. Naturalment no record tots els noms dels components de la banda, era molt petit, però sé que hi havia l’amo en Juan Vidal i l’amo Jaume Vadell, que era el pianista i director. Per cert, a l’amo en Juan Vidal, sempre a ell i a la seva família, els considerarem com a part de la nostra família. Després mon pare va posar una tenda de música a Manacor, no d’instruments, sinó de ràdios, discs, aparells musicals, etc. Teníem la distribució de la casa Philips, i gràcies a això i entre els clientes estrangeres de Cala Rajada (ja que mon pare hi va posar una sala de festes) ens arribaven discs que ningú tenia a Mallorca, com per exemple de Cliff Richard, Johnny Hallyday, The Shadows, etc., inclús el primer disc que hi va haver a Mallorca dels Beatles el ens ho va portar un client anglès que cada estiu venia a la sala de festes.
Vares estudiar música?
No, perquè, de jove mai es va acudir estudiar música, ni mom pare em va animar mai a fer-ho. Sempre em va dir que era una carrera injusta, ja que per destacar dins la música has de fer molta de feina, has d’estudiar molt, i després has de dur molta de sort, perquè és molt ingrat. Si mirem les hores de dedicació, per ser un bon músic , i després la sort que has de dur segon el que cobres, no et surt el jornal. Tot i això, mon pare em va dir: si et vols dedicar a la música, dedica’t a estudiar i oblides el negoci.»

Idò et decidires pel negoci familiar?
Sí, jo vaig decidir continuar dins aquest ambient, ja que varem posar una sala de festes a Cala Rajada, que es deia «Villa Argentina» , era a principis dels anys 60. Precisament, fa uns quatre anys, en Tomeu Matamales, en Serafí Nebot, i jo vàrem anar convidats a un programa de IB3 televisió, i el motiu per què em convidaren a jo sense ser músic, va ser, perquè vaig conèixer molt els canvis de les orquestres i vaig contractar molts dels grups dels anys seixanta per a la sala de festes.

Vols dir que començares jove amb el món de les sales de festes…
Sí, amb tant sols disset anys vaig anar a Madrid a contractar el grup «Los Estudiantes», format pels germans Fernando i Lluís Arbex, el cantant José Barranco, i el guitarrista Rafael Aracil.

Això són paraules majors, parlar de «Los Estudiantes» és parlar dels orígens del rock a Espanya; és parlar, en definitiva, d’un dels primers grup de rock d’aquest país…Vols dir de veritat que els vares contractar?
Sí, durant dos anys seguits, actuaven durant els tres mesos d’estiu a la nostra sala de festes i estaven allotjats al pis de d’alt de ca nostra; férem molt bona amistat. I efectivament, com has dit, parlar d’ells és parlar d’un grup que va aconseguir adaptar al gust hispà els nous sons arribats dels Estats Units de gent com Elvis Presley, Chuck Berry, o Carl Perkins, entre altres. El grup eren la novetat encara que els equips que s’utilitzaven en aquella època no són com els que hi ha avui en dia. l el darrer any que va tocar el grup «Los Estudiantes», el baix Lluís Arbex, va tenir un accident al caure d’un camió fent el servei militar, i després d’uns dies en coma, va morir. El grup es va desfer, i el seu germà en Fernando Arbex, bateria del grup va fundar «Los Brincos».

Per cert, veig que surts a una foto amb «Los Estudiantes» tocant la guitarra amb ells…
Vàrem fer molta amistat amb en aquells dos anys, que tocaren i visqueren els tres mesos d’estiu a ca nostra, i m’ensenyaren uns acords vaig tocar amb ells dues cançons. Però no era lo meu, tot i que encara conservo la guitarra.
Continuares l’amistat amb el nou grup de “Los Brincos”?
Sí, la majoria de cançons que va compondre el grup es varen fer en els jardins de ca nostra a Cala Rajada. Allà vaig sentit tocar «Lola», «Por un sorbito de champan», etc…La cançó «Lola» en Fernando , la va dedicar a l’al·lota del seu germà.

Quins altres grups importants de l’època tocaren a la sala de festes?
Després dels dos anys seguits de «Los Estudiantes”, el tercer any vingueren a tocar a la sala de festes «Los Pekenikes», perquè «Los Estudiantes» se separaren i en Fernando Arbex va començar a treballar per el conjunt que havia fet de «Los Brincos», i en José Barranco va passar a «Los Pekenikes».

I amb en Toni Luz de «Los Pekenikes» també feres amistat, no?

Sí, en Toni Luz era el guitarrista de «Los Pekenikes», però quan no tocaven venia a Cala Rajada, ell amb la seva al·lota, que era la cantant Karina, i a vegades ajudava a ma mare a la cuina. Per cert, més endavant en Toni i na Karina es van casar, però uns anys després se separen.
Durant aquells anys també teníeu músics mallorquins…
Sí, pel que respecte als músics mallorquins a la sala de festes, varem passar de tenir l’orquestra «Illa D’Or» o «Marilant» amb en Gasparoto, que contractava mon pare, a tenir els grups que durant aquells anys va començar haver-hi a Mallorca. Eren joves que formaven un grup, més que per fer música, guanyar un doblerets i per a poder lligar amb les estrangeres. Molts d’ells feren molt per la música mallorquina. En aquell temps es formaren grups de quatre o cinc músics que podien viure de la música uns tres o quatre mesos a l’any, amb actuacions a sales de festa i hotels, inclús alguns privilegiats, avui en dia encara ara hi són, com en Tomeu Penya, Joan Bibiloni, Pep Alba, Tomeu Matamales, o Martí Gomila, entre d’altres. Per mala sort es van acabar els bons temps per els grups de músics mallorquins; els hotels varen passar de tenir grups de quatre o cinc components que actuaven a diari a contractar animadors musicals, d’un sol músic, amb uns teclats. La tècnica va guanyar i un sol músic feina la feina de tot un grup o orquestra. Avui en dia hi ha joves que són molts bons, però no tenen ocasió de poder demostrar-ho amb la seva música. Estan molt ben preparats dins las bandes, i són un «10», però no tenen l’oportunitat de manera individual de poder-ho demostrar.

Passam a un altre tema. Com va sorgir la teva col·laboració amb la Banda de Música de Manacor?

El director de la banda, Eduard Bernabéu, em va demanar si volia col·laborar econòmicament amb l’encàrrec d’una obra per a saxo i banda, que havien fet al compositor Ferrer Ferran. Em va informar que la solista de l’obra era una al·lota manacorina amb un gran projecte de futur que actualment està cursant estudis de saxo a Saragossa. Em va encantar el projecte, ja que el meu pare tocava el saxofon, i per diversos motius el vaig subvencionar. Per cert, l’obra en esser possible serà ampliada pel compositor, sent una una obra que fa referència a les nostres estimades festes populars de Sant Antoni.

Mateu, m’han dit que tens nous projectes solidaris. Ens pots explicar aquests projectes?
Vull deixar ben clar que són uns projectes que han d’anar destinats a ajudar a les associacions del nostre poble, aquesta és la meva intenció. Ja n’he parlat amb els presidents d’Aprop, Perfecto Acosta, i d’Aproscom, Pedro Suñer, així com amb el metge Bernadí Bou, que està organitzat una associació per dur a terme uns projectes d’ajudes per a fer centres metges, principalment a Llatinoamèrica. No vull que vaguin a ajudes i benefici del pressupost de l’auditori, que controla el gerent i l’Ajuntament de Manacor.

I què diu el gerent?

He intentat xerrar amb Tomeu, gerent de l’Auditori de Manacor, per demanar-li si seria possible dins el mesos d’hivern, a principi i a finals, disposar de l’auditori un dissabte i un diumenge, per a poder fer cada any, quatre concerts benèfics, amb la participació, entre d’altres, de músics manacorins destinats a entitats manacorines. Però, no he pogut aconseguir xerrar amb en Tomeu, que pareix ser que és l’únic que organitza la programació.

I el regidor de Cultura?
Em va dir que el que organitzava la programació de l’Auditori de Manacor i del Teatre, era en Tomeu Amengual.

I, si tot va bé, qui participarà al primer concert benèfic que vols fer?
Seria un concert de «Los Cubana All Stars», amb la participació de la Banda de Música de Manacor, i els arranjaments de les obres serien a càrrec del baix i arranjador Alex Acosta.

I el segon concert?

De moment no en puc parlar, ja que degut a la pandèmia de la Covid 19, ha quedat aturat. Si que et puc dir que, en Tomeu Matamalas, forma part d’aquest projecte, i tant ell com jo estem fent feina, per quan puguem dur-lo endavant. Vull afegir que mai podré agrair-li l’ajuda impagable que està fent, arreglant la lletra d’unes cançons que jo li he donat, ja que com escriptor té una gran experiència, i a més, està fent els arranjaments musicals.
Moltes gràcies Mateu, sort en l’organització dels concerts benèfics, i espero que aviat sigui atesa la teva petició. I que aquests concerts pugin ser estrenats a l’Auditori de Manacor, ja que són per ajudar a associacions manacorines, i no haver d’anar a fer l’estrena a altres poblacions de Mallorca.

Gràcies a tu Magdalena, esperem que així sigui.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada