Mots perduts: empariolar

Amb un dia de retard, ho reconec, vos present el meu mot perdut (i ben perdut que és aquest): EMPARIOLAR (o el seu adjectiu  EMPARIOLAT).

Ni jo record haver-lo sentit, però sí l’he trobat ben documentat a l’inabastable diccionari d’Alcover i a les seves fidedignes rondalles mallorquines. Descobriguem els secrets, idò, que amaga tan entranyable mot: 

Significat: Que té el significat general de ‘fer’, però usat només en sentit irònic, parlant d’accions inútils o sense interès, i generalment acompanyat d’un què interrogatiu: «Què emparioles per aquí?»

Grafies documentades:

«Un homo casat per vila | què hi ha d’empariolar? | Li val molt més aspiar | es ram que sa dona fila» (cançó pop. Manacor).

“¿Y què tench d’emperiolar tant de temps pel món, jo?”, Alcover Rond. iv, 126.

Etimologia: desconeguda

Curiositat: També l’he trobat amb les variants formals EMPERIOLAR/EMPERIOLAT

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada