Presentat el primer disc del compositor manacorí Xavier Gelabert

El passat 19 de setembre, es va presentar al Convent de Manacor un nou treball discogràfic, 00.XG, de la discogràfica mallorquina Cas Músic del compositor manacorí Xavier Gelabert (1976). A la presentació es van respectar tots els protocols sanitaris recomanats d’aquest primer disc d’en Xavier, que conté tres obres: In bood we trust, La inescrutable veu de Déu i La violació de Lucrècia.
Prop d’un centenar de persones gaudiren de la interpretació de la cantant Cristina Brunet, que desplegà vocalment les emocions i sofriments d’una Lucrècia violada, amb un treball de respiració important molt exigent, sobretot perquè passava de recitat de text a la part «sonora», i s’havia de mantenir la mateixa qualitat vocal tot el temps, i hi havia parts de l´òpera que no eren gents fàcils. El text, basant en l’obra de Shakespeare, fou reelaborat pel mateix Gelabert, en un constant tensió entre la part vocal i la part d’electrònica.
Abans, tres parlaments introduïren la interpretació. Gelabert, per una banda, subratllà que «aquest disc és un treball en equip, un treball que no pot ser realitzat tot sol. He tingut la sort de comptar amb la realització de l’equip de Cas Músic, Eugènia Gallego i José M. Sánchez, a més del suport de la meva família i músics d’Octoechos. I també dels amics de sempre, i dels familiars, que no han deixat de fer-me costat mai».
Eugènia Gallego, per la seva banda, esmentà que el disc conté obres d’un autor mallorquí, però que la projecció d’aquesta gravació té un abast internacional, perquè les xarxes avui dia permeten fomentar la difusió en àmbits molt llunyans, i « en aquest sentit, Casmusic treballa treballa per internacionalitzar tot el seu treball».
Xavier Gelabert és un treballador nat, incansable. Darrerament ha escrit molt per orgue, a partir dels Cicles de concerts que s’han anat programant al convent de Manacor. Però també ha escrit molt pr a cor, banda i instruments solistes, una obra que potser no és tan coneguda a Manacor.
In blood wue trust, fou creada per a la banda de Castelló, octet vocal i electrònica, estrenada l’any passat amb el cor Octoechos. Allà se sent una part on l’octet recita fragments escollits de Mein Kempf de Hitler i altres discursos gravat sense modificar i també combinats entre si. Són discursos reals, des de la dreta més feixista, fins a l’esquerra més totalitària. En un moment donat es confronten Hitler i Stalin, Trump i Maduro, o Franco i Mao Tse Tung.
La presentació de les tres obres del disc de Xavier Gelabert, van anar a càrrec de la musicòloga, professora i escriptora manacorina, Bàrbara Duran Bordoy, llicenciada en Història i Ciències de la Música per la Universitat de La Rioja, que va fer una acurada, especial i gran presentació. Va esmentar que Gelabert desplega, a diferents obres, la seva preocupació pel poder absolut, irracional i tenebrós de les dictadures: «Pensam que el temps de les dictadures ha passat, que el franquisme o comunisme és cosa del passat, però res més lluny de la realitat. L’integrisme és a la societat contemporània, i no viu sols a Síria o Rússia…pot viure també al nostre carrer, a les nostres barriades, i si analitzau el que passa al vostre poble ho podreu detectar. Podreu detectar les postures extremistes, integristes i radicals d’individus, grups o partits que es creuen en poder de la veritat absoluta, que ataquen i destrossen a l’adversari públicament sense pietat ni vergonya, en nom de la seva ideologia».
A la violació de Lucrècia, la Dra. Duran va assenyalar que «la violència contra les dones és exercida en diferents nivells i sovint passa desapercebuda. Veiem diàriament la violència física, amb un grapa de dones apallissades i mortes cada setmana, però no hem de menystenir la violència psicològica: assetjaments constants, al carrer i a les xarxes o en els mitjans digitals. I no penseu que són solament dones de classes socials marginals, sinó també dones amb estudis, amb nivell intel·lectual alt i bona salut econòmica. Els violents apareixen quan menys s’espera, en diversos escenaris: des de la Universitat fins al lloc de feina, la sala de ca teva, o al teu carrer».
La inescrutable veu de Déu fou definida per Duran com una obra en la qual «es poden sentir els textos inspirats en el legat sagrat de l’idioma hebreu, que dóna rellevància a la pronunciació de les consonants. La relació íntima entre llenguatge i creació divina, present en la tradició hebraica, és un dels fils conductors d’aquesta obra; però Xavier refereix aquí dues preocupacions que són una constant en la seva vida i obra: la recerca del sentit de l’existència i l tradició cabalística i de numerologia present en la música de compositors, i que ja començà amb Pitàgores . Els textos de Xavier són escollits amb cura, perquè ells formen part de l’essència mateixa dels missatge que vol transmetre artísticament, i no solament vocalment».
Tant Xavier Gelabert com Eugènia Gallego volgueren agrair al cor Ochtoechos la disposició totla per a la gravació del disc, així com a tota la família i amics que els han acompanyat en aquest procés.
Acabat el concert felicitarem a Xavier, que es ma mostrar molt content de la resposta del públic, per l’entusiasme i gran respecte de la gent, tant per la temàtica com per l’obra musical en si mateixa, així com també va lamentar que es quedés gent a fora, A més, va dir que l’èxit de la presentació, era gràcies als amics i companys que hi participaren.
Cal dir que tenen més concerts, presentació i promoció del disc, i que en Xavier no aturà i està preparant un grapat d’obres noves per entre finals d’any i l’any 2022.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada