1820 S’ANY DE SA PESTA. Capítol 10

1820 S’ANY DE SA PESTA. Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç 

Capítol 10- COM ES LLUITA CONTRA L’EPIDÈMIA? CONFINAMENTS

1.INTRODUCCIÓ

Un cop acabat l’estiu, encara que ben enrocats amb la pandèmia, tornem al card.cat per reiniciar la sèrie de cròniques sobre   “1820, s’any de sa pesta” que vam deixar el passat juliol.

Aquests primers capítols  estaran dedicats a  descriure com les autoritats de l’ època  s’enfrontaren  a aquella plaga tan terrible , inesperada – feia uns 150 anys que la pesta no havia posat peu a Mallorca- i sense medicines curatives  ni experiència sobre tal malaltia.

Abans d’entrar en matèria  hem de recalcar que, malgrat els molts errors que es van cometre, sobretot el primer mes, el resultat final fou  molt positiu. Ja que aconsegueixen que l’epidèmia no s’escampés més enllà de la  comarca del Llevant infectant la resta de l’illa i que els danys a Capdepera i sobretot a Sant Llorenç foren molt minsos. Així mateix no podem oblidar que Artà i Son Servera van ser les poblacions que més  sacrificades (i de quina manera!) per posar-li fi.

En aquests propers capítols, dedicats a la lluita contra l’epidèmia, no podem oblidar un principi bàsic de la històriaconèixer el passat ens ajuda a entendre el present  per tal de fer-li front i no caure en els mateixos errors.

Sóc de l’opinió que si els governants estessin envoltats de bons historiadors  i escolessin els seus consells  segur que el país funcionaria molt millor deixant de caure, com tan sovint, en els mateixos errors  que en el passat. Tampoc podem oblidar aquella dita popular tan encertada i real  de què “l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades a la mateixa pedra”.

2.QUINS MITJANS S’UTILITZEN  PER FER-LI FRONT ?

Cal partir de què la Pesta del 1820, salvant moltes  distàncies tant en mortalitat ,mitjans, tecnologia,… té algunes analogies  amb el COVID-19: és una malaltia molt contagiosa , no hi havia cap  medicament específic per curar-la  i a la vegada va sorprendre força perquè creien que la pesta a Europa occidental era un tema del passat.

El conèixer com reaccionaren, quins mitjans  utilitzaren i sobretot quins errors van cometre  pot ser un camí per fer una reflexió sobre el què ens està passant ara i evitar no travelar amb la mateixa pedra.

Pel nou estat liberal ,a diferencia de l’antic règim,   el manteniment i la protecció de la salut pública  es converteixen en un dels principis bàsics de la nova política. Tots ,tant l’Estat com els ciutadans ,tenen l’obligació de participar en el seu  manteniment .

Des de què la  JSS s’adona de lo contagiosa que era aquesta estranya malaltia a l’est de Mallorca i amb el seu epicentre a  Son Servera posaran en marxa tot un operatiu per fer-li front. Però amb la desavantatge de què no en tenen experiència pràctica, sols  la coneixien pel que havien llegit .

Utilitzaran el mateix mètode que s’havia fet servir al llarg de la història, però ara d’una manera molt més racionals i amb uns mitjans molt més eficaços. Tinguem en compte que  Espanya ja compte amb un exèrcit permanent i   això farà que els cordons  sanitaris cada cop estiguin més militaritzats.

Des de la  Junta Superior de Palma es centralitzarà  tot l’operatiu polític ,l’econòmic i el militar.

Sent conscients  de les seves limitacions, tan en medicina terapèutica com amb experiència real , concentren la seva tasca en  tres punts que es convertiran  en l’eix de tots els seus esforços humans i materials:

Confinar:  A través de diferents cordons,encara que no de la mateixa intensitat,  es confinarà tota l’illa de Mallorca. El més militaritzat,  més estricte  i  més repressiu; on es destinen la majoria d’ esforços humans i econòmics  és el cordó què es va dur  a terme   envers el quatre   pobles contagiats amb  l’objectiu d’impedir la propagació de l’epidèmia a la resta de l’illa.

 Aïllar: Quan la JSS ,a partir dels informes dels metges dels pobles contagiats , arriba a la conclusió  de  què es tracta d’una epidèmia molt contagiosa ,s’inicia una segona fase de lluita amb la publicació ,el 13 de juny, del “pla preservatiu i curatiu” . Aquest pla té com a objectiu aïllar les persones sanes de les malaltes  a través d’hospitals i campaments i també protegir  la resta de municipis de l’illa, Palma inclosa, de qualsevol tipus de perill de ser contagiats.

 A partir de la seva posada en pràctica els nous pobles que  a partir d’ara es contagiaran  ja ho faran d’una forma molt més controlada i amb una letalitat molt per sota dels ja contagiats. Aquests serien els casos de Capdepera i Sant Llorenç

 Expurgar. Des dels inicis de la epidèmia  la desinfecció serà un element bàsic per evitar el contagi, el vinagre serà el desinfectant estrella que s’utilitzarà per tot arreu. Però no serà fins que s’acabi l’epidèmia  quan  s’inicia  un procés de desinfecció total on el foc, la fumigació, la calç ,el vinagre i la neteja a fons, etc.. seran els elements que acabaran amb  tot resta d’infecció.

Totes aquestes mesures estan plantejades com a una auténtica batalla  que cal guanyar. Basta veure la duresa de les lleis que es dicten i els càstigs que s’apliquen a tots els que les transgredeixen per entendre que tota aquesta lluita eren una autèntica declaració de guerra a l’epidèmia.

La duresa de les penes pels transgressors de les lleis eren tan dures  que podien anar des de la pena d’uns anys de presó a l’obligació de tenir que anar a exercir d’enterradors als pobles contagiats. Fins i tot, en alguns casos s’arriba a declarar la pena de mort.

3 CORDONS SANITARIS

En aquest primer tema sobre el confinament donarem unes pinzellades sobre el que ,sens dubte, fou el més important dels cordons , el que aïllava els pobles contagiats de la resta de l’illa:

3.1.CORDÓ SANITARI-MILITAR TERRESTRE

No podem oblidar que la formació d’un cordó d’aquestes característiques  i de tan llarga durada necessitava d`una logística  molt complexa i molt costosa. Requeria una autèntica organització militar amb molta disciplina i molta col·laboració de la ciutadania.

En què consistia?

Era una barrera   humana  militaritzada que encerclava  els 4 pobles contagiats: Sant Llorenç, Son Servera ,Artà i Capdepera. Estava format per  uns 1.000 soldats i uns 400 civils, tots armats, i sota la direcció dels comandaments militars.

Els guardes estaven  situats uns cent metres l’un de l’altre, distancia on es podien veure i comunicar. Estava actiu les 24 hores del dia ,fins i tot en alguns indrets ,per les nits , eren reforçats amb més personal.

També hi havia un grup armat de  40  genets  que  recorríen tot el perímetre amb cavalls. Al llarg del recorregut  es trobaven llocs d’avituallament tant pels homes com pels cavalls. Tot el personal que treballava en el cordó anava uniformat. 

Entre el personal que formava el cordó també hi ha metges amb personal sanitari i també capellans.

 Quins eren els límits?

Al mapa (1) podem observar la línia que marcava el seu recorregut. Anava des de la desembocadura del torrent de Ca n’Amer a s’Illot  fins  a Sa Canova, a l’actual Colònia d’Artà.

Si ens fixem  veiem com  travessa moltes finques de l’actual municipi de Sant Llorenç, com també d’Artà. Aquestes terres sofriren molts canvis ja què les tingueren que adequar al cordó, tallant  o esmotxar molt d’arbres com també transformar  alguns  camps sembrats (és el temps de sega) o de pastura. També tindran que esbucar més d’una paret per fer aquest ample i llarg passadís on els guardians es poguessin veure i comunicar entre ells, muntar les tendes o construir les barraques que servien per allotjar tot el personal.

A la carpeta sobre “la pesta del Llevant”, amb data de 29 de juny   de l’arxiu de Manacor, trobem, de forma molt detallada, la relació de totes les finques i els costos per adequar-les al cordó.

A mesura que arribin les pluges de la tardor i el fred de l’hivern les tendes aniran substituint les barraques.

Qui formava aquest cordó?

Era un cordó molt militaritzat, ja que majoritàriament estava format per soldats però sempre, al llarg dels vuit mesos, estaran ajudats per civils. De totes maneres els comandaments i els llocs de més responsabilitat sempre seran ocupats pels militars. Inicialment els civils foren reclutats entre la població dels pobles veïns, no obstant més tard tots els pobles de Mallorca tingueren de col·laborar,  ja sigui enviant  guardians o amb un impost segons el nombre d’habitants. Amb el temps, degut a problemes logístics, la població civil fou majoritàriament reclutada entre ex-soldats llicenciats el 1814 al final de la Guerra del Francès.

Els primers dies del  final de maig el soldats que formaven el cordó solament eren uns 300,  però a mesura que s’adonen de que Artà també està infectat, que a Capdepera cal confinar-lo per raons geogràfiques i Sant Llorenç per alguns casos dubtosos al final ,a partir del 4de juny, quan les quatre poblacions són confinades el cordó s’anirà ampliant i a la vegada els  guardes  augmentant. Arribaran al punt que, a la segona quinzena del mateix juny, tindran que demanar reforços a Catalunya perquè que els soldats d’aquí son insuficients. Des de Barcelona enviaran uns 500 soldats per reforçar-lo, entre ells alguns artillers amb dos canons.  També des de Catalunya enviaran una remesa de tendes de campanya i  medicines  .

Un altre element clau  eren els metges amb el seu personal sanitari encarregant-se del manteniment de  la  salut entre el personal militar i civil.

Davant la crida que fa la  JSS per reclutar personal sanitari són pocs els  que es presenten voluntaris. Són conscients de la perillositat que suposa el treballar a la zona col.lindant amb el pobles infectats, així i tot alguns es presentaran voluntaris però no són suficients. La JSS davant la manca de personal ,a partir del 4 de juny, anirà fent diversos sortejos entre tots els metges de Mallorca per escollir els que tindran d’anar a treballar al cordó.

El clero també fou un col·lectiu molt present dins la zona. Un exemple fou  el Capítol dels canonges que a proposta del bisbe es presentaren voluntaris per anar a donar serveis espirituals a tot el personal del cordó. Excepte els més vells i malalts, tota la resta s’anaven alternant cada quinze dies.

Aquí val fer un incís sobre Sant Llorenç, que des del 28 quan arriben els primers soldats fins el 4 de juny on el poble queda acordonat. La seva població  té un paper destacat amb l’ajuda que tingué que donar al cordó, ja sigui amb homes per fer guàrdies o ajudant  en la construcció del passadís per on passava el cordó, etc.. així com també amb  en la contribució de tot el poble en el proveïment d’aliments al personal del cordó.

On estava situat el Comandament:

Els primers dies quan Manacor encara  està en observació, pel cas de dos morts, el primer comandament s’estableix a Vilafranca, però molt poc temps després es desplaça cap a Manacor, a una casa de fora vila, a la finca de   l’Hospital (a la sortida  en direcció a St. Llorenç). Entre el 16 i 20 de juny el comandament s’instal·larà, i ja  de forma definitiva, a “Son Peretó”, lloc estratègic per controlar  les entrades i sortides de Son Servera i Artà..

Qui eren el seus caps?

Com a cap del cordó fou anomenat el brigadier D. Tomás Verí  que a la vegada era membre de la JSS, però fins a final de juny , quan el contagi arriba al seu moment més àlgid, delegà les seves funcions en el coronell D. José Ferrer, cap de tropa.  El cap del cordó era la màxima autoritat tant militar com civil en tota la zona confinada.

Un nomenament molt important va ser el del metge militar i membre de la JSS  el doctor D.Antonio Almodovar , com a cap d’epidèmies, amb  l’encàrrec de recórrer tota la línia del cordó per seguir l’evolució de la malaltia en la zona de vanguardia entre el cordó i els pobles confinats.

El doctor Almodóvar, cap de l’hospital de Palma, era un dels metges més preparats de Mallorca en malalties infeccioses. Des dels inicis afirma que és pesta o una malaltia que hi té molta relació, fins al punt que serà la primera autoritat que, oficialment, s’atrevirà a pronunciar la paraula “tabú” que ningú s’atreveix: que la malaltia de Son Servera és Pesta bubònica.

No ser el perquè, però poc a poc sembla que va sent rebutjat i  deixat a segon pla, fins a tal punt que ni comptaran amb ell pels expurgaments  que es faràn al final del contagi. Al seu llibre “Manifiesto” publicat  el 15 /X/1820 se’l veu un home molt decebut i que creu que han desaprofitat  les seves recomanacions i vist el resultat dels primers més, haurien estat molt útils.

Com s’estableix la comunicació entre la Junta Superior de Palma i els pobles acordonats?  

Amb aquesta organització tan complexe  no podia faltar un servei de comunicacions ràpid i segur.

La JSS en la reunió del matí del 28 de maig encarrega a dos dels seus membres que cerquin  quatre joves forts i acostumats a circular per qualsevols tipus de “camins”  per difícils  i estrets que siguin .

La seva funció estava molt ben definida: establir una línia de correu ràpida i eficaç entre la JSS de Palma, centre neuràlgic de la lluita contra l’epidèmia, i el comandament del cordó que era el centre d’operacions pels pobles confinats.

Aquests  joves estan situats en  quatre indrets estratègics, entre Palma i el cordó, amb l’objectiu de què els informes sobre l’estat de salut dels pobles confinats  i a la vegada les ordres i recomanacions de la Junta arribin de forma  ràpida i  segura al seu destí. Durant molt temps sortiren dos informes diaris dels pobles confinats, un a primera hora del matí i l’altre a la tarda.

 Quins temps  va durar?

El 27 de maig surten  de Palma els primers 300 soldats per confinar Son Servera, el 29/5 sembla que ja està en marxa i després dels “confinaments i desconfinaments”  de Manacor i Sant Llorenç el 4 de juny els quatre pobles ja queden definitivament acordonats. El cordó s’aixecarà el 1 de febrer de 1821 . És per això que aquesta data, dia de Sant Ignasi, es converteix en festa promesa que fins a l’actualitat no ha deixat de celebrar-se. En total seran vuit mesos de confinament de quasi tot el llevant mallorquí. 

En el proper article parlarem dels altres cordons  o confinaments que aïllaren  tota l’illa de Mallorca. 

  • Aquest mapa és una adaptació feta pel serverí Juan Manuel Rincón al croquis dibuixat  a la pàg. 318 del llibre de G. Fuster Forteza, “Profilaxis de una peste bubònica”, Madrid 1964.

 

 

2 pensaments a “1820 S’ANY DE SA PESTA. Capítol 10

    • Hola Toni !
      Perdona que no contestes l’altre comentari però com l’estiu tenia que venir a Sant Llorenç la meva intenció era telefonar-te per veurer-mos i parlar del material sobre la pesta que tens. i a més com a metge podries aportar molt. Prest parlarem.
      En quant aquest mapa, com veus, és simplement una còpia, adaptada amb l’ordenador, de la que surt al llibre de D. Gabriel Fuster. Jo crec que el mapa va ser dibuixat pel mateix D.Gabriel seguint les indicacions que hi ha a l’arxiu de Manacor a la carpeta del “llibre de la Pesta” on es citen, de forma molt detallada, les finques on tingueren que talar o esmotxar molts d’arbres com també “expropiar” sembrats per construir el pas on s’instal•là el cordó.
      Sens dubte seria molt interesant superposar-lo a un mapa actual. Sí en Juanma Rincón s’anima, tal volta ho podria fer. Sols sé que adaptar el mapa del cordó li dugué moltes hores de feina.
      Gràcies pel teu interès

Respon a Jaume Lliteras Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.