Del paradís a la soll

Aquest ha estat un estiu estrany: la gent tenia ganes de festa, però no podia (o almanco estava limitada, una altra cosa és que tothom ho complís); hauria partit de viatge, però no gosava sortir; volíem turisme però quasi no n’ha vengut; i no hi ha hagut estrangers però certes platges seguien igual d’abarrotades. Seguint aquesta estela plena de contrastos, la meva percepció de la nostra “roqueta” aquests mesos també  ha estat igualment paradoxal. Sovint l’he degustada com un paradís però si no hi posam remei m’he adonat que la podem convertir en una  soll .   

M’explic. Fotos com aquestes que us mostraré a continuació de les diverses eixides que he pogut fer aquestes vacances (com que no he gosat partir de viatge i, ja que no teníem gaire turistes per aquí, he aprofitat per redescobrir diversos racons de Mallorca) mostren com de bella és la nostra illa. Amb racons únics, aigües cristal·lines i una naturalesa que encanta. Amb aquestes imatges sobren les paraules:

Cala Deià

Sa Calobra

Formentor

Excursió a sa Dragonera:

 

Excursió en kayak a es Caló:

Excursió en kayak a sa Font de sa Cala:

 

Però si tot això no ho cuidam el paradís (és a dir el nostre atractiu turístic)  se’n pot anar en orris. I és que en contrast a aquestes imatges idíl·liques a altres llocs també m’he cansat de trobar  brutícia. És impressionant fixar-se amb les voreres de platges, carreteres… (llocs comuns en definitiva) i veure com les deixa la gent. Papers, llaunes, trastos (i això que ja hi ha punt verds per tot)… i la darrera joia de la corona: mascaretes. No ens faltava res més a l’enumeració que la maleïda mascareta reutilitzable per tenir una nova espècie invasora que embrutàs la nostra terra (n’he vistes bussejant, a la platja i pel terra a qualsevol racó: carreteres, camins, foraviles…). I no, no podem donar la culpa als “guiris” i l’excés de turistes com sovint feim. Enguany no hi eren i la cosa estava igual o pitjor. Al final es tracta d’una simple qüestió de conscienciació i d’educació. Si de petits ensenyassin els nins i nines (no només a l’escola, que no basta) la importància i el respecte per al medi ambient això no passaria. Però des del moment que els pares i mares no tenen aquesta consciència (a les proves em remet), el jovent pujarà amb la mateix desinterés cap al tema, fins que ja no hi siguem a temps. O ens posam seriosos amb aquest tema o ens autodestruirem nosaltres mateixos.

A continuació vos deixo unes fotos (i un vídeo) malauradament tan exemplars com les anteriors. Són agafades de qualsevol racó de terra o de mar, ja que malauradament es podria fer a l’atzar:

PD: Afegesc un exemple més que ahir vaig trobar a la web de l’ajuntament: enllaç. Davant l’evident augment de la brutícia pels carrers i foravila han hagut d’augmentar les sancions i donar un avís seriós a la població. No hi ha altra manera! Ara falta que també es dugui a terme…

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada