Mots perduts: faltriquera

L’havia sentit en la seva versió dialectat, faldriguera, que aquí, segons mostra Salvador Galmés, es veu que no era mot perdut.
A dir ver, el concepte que m’havia arribat en l’ús familiar, segurament per extensió, no era el que mostra el diccionari “Butxaca”, sinó els baixos, els faldars de la camisa que, a vegades surten dels calçons i que, adesiara, també s’usava per posar-hi petites coses. La mateixa funció que, a vegades, feien els davantals de les dones.

També així ho entenc al llegir “Flor de card”: “Els boiets rigueren que cuidaren d’esclafir; s’atapiren d’albercocs; se n’ompliren les butxaques -els qui en tenien- i la fladrigeura… per elles…” 

El DCVB mostra:

FALTRIQUERA(i dial. faldriquera faldriguera).
Butxaca. «Sant Antoni, Sant Antoni | és a disset de giner; | a la meva faldriquera | no hi ha entrat cap de diner» (cançó pop. Calasseit). S’en ompliren la faldriguera, Galmés Flor. 17.
Fon.: 
faɫtɾikéɾa, faɫdɾiɣéɾa (val.); fəɫdɾikéɾə (mall.).
Etim.: 
pres del cast. faltriquera, mat. sign.

 

Aportació de Tomàs Martínez
Imatge de Google

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada