Especial 2 anys de la Torrentada a Sant Llorenç

La revista Manacor Comarcal amb motiu de complir-se dos anys de la tràgica Torrentada del 9 d’octubre de 2018, em va demanar un especial per a tenir l’opinió del propi Ajuntament, així com d’experts en el tema en qüestió. Opinions que varen ésser publicades a la revista el 10 d’octubre de 2020 nº 1782, i que em complau publicar a continuació pels lectors de www.card.cat.

Treim «fill a l’agulla» per saber si s´ha fet el suficient perquè no torni haver-hi una torrentada de tal magnitud en propers.

Magdalena Ordinas
El passat divendres 9 d’octubre, és compliren 2 anys de la tràgica Torrentada a Sant Llorenç des Cardassar i pobles dels voltants, i passats dos anys, hem cregut més que convenient tenir opinions d’experts en aquest tema. Molts d’ells ho visqueren en primera persona. Alguns d’aquests formen part del grup que decidí fer-ne el llibre «Sa Torrentada». El llibre hi col·laboraren Alfredo Barón, Josep Cortès, Miquel Grimalt, Serafí Lliteres, Antoni Martínez Taberner, Tomàs Martínez, Guillem Pont, Pau Quina, Antoni Riera Melis, Patricia Teruel i Miquel Tortella. La portada la va fer el pintor llorencí, Guillem Nadal.

L’edició del llibre va anar encaminada a saber com van viure la torrentada, així com les actuacions que recomanaven els experts per evitar-ne la repetició en anys posteriors, i es va presentà el divendres 11 d’octubre de 2019, a l’Espai 36 de Sant Llorenç.

Passats dos anys, com dèiem, volem saber l’opinió d’aquests experts en el tema, saber el què ha fet l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar perquè no es torni a produir una desgràcia com la viscuda, així com la seva opinió sobre
aquelles promeses que va fer el Govern de les Illes Balears i l’Estat espanyol per, en el cas de tornar-se a produir, no es patís tan de mal per part de la ciutadania.

Vull agrair personalment la col·laboració dels companys i editors de la revista digital www.card.cat, Josep Cortés, Tomàs Martínez, Pau Quina, Guillem Pont, i Serafí Lliteres, pel seu temps dedicat a respondre a les meves preguntes i per les atencions dispensades, a més de felicitar-los novament per les nombroses hores de feina que feren possible l’edició del llibre Sa Torrentada, i que va ser patrocinat per l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar.


Iniciam aquest espai amb l’opinió dels experts sobre el tema.


Josep Cortès Servera
És difícil resumir en poques paraules com record els fets de la torrentada de 2018, però ho intentaré. En els primers moments, quan es va apagar el llum, no vaig esser conscient de l’abast del desastre fins que vaig arribar a la carretera de Son Servera i vaig veure els cotxes acaramullats. Després vengueren els rumors que hi havia morts, la casa inundada, l’aigua que no em deixava travessar el carrer de l’Esperança i, l’endemà, quan vaig poder trescar els carrers més afectats, la desolació per tot el que havia passat. L’únic aspecte positiu de tot allò crec que va esser l’allau de solidaritat que vàrem tenir els llorencins per part dels joves d’arreu de Mallorca.
De llavors ençà s’han pres diverses mesures, algunes més encertades que altres: s’ha esbucat una casa que obstruïa el pas de l’aigua, s’ha emparedat el torrent amb pedres (una decisió que molts no consideren adequada), s’han repartit les ajudes de particulars i institucions amb uns criteris que no tots els afectats comparteixen… però els ponts segueixen igual, la plaça Jaume Santandreu també, així com les casetes del futbol i altres cases veïnades del torrent que també s’han d’enderrocar.

Pau Quina Jaume
Jo ho record com una cosa inesperada, que pareixia que no podria passar. Vam subestimar la força de la naturalesa, avesats a tenir-la (o això ens creim) sota control. En aquest sentit si vivim on vivim cal educar-nos en aquest sentit i estar preparats per quan vengui (així molts hauríem estat més assenyats). És un poc com els pobles on hi ha volcans i terratrèmols, que els en que un en aquests sentit per ser més prevenguts en cas de catàstrofe.

Pel que fa al que s’ha fet, falten coses a fer. Si seguim les indicacions dels estudis que es van fer (sobretot el del doctor Grimalt) encara queden moltes coses per fer. L’ajuntament és qui s’ha mogut més, comprant algunes cases, arreglant alguns camins de foravila i adaptant alguns terrenys de devora el torrent. Si és bé és ver que encara els queda cosa per fer, han anat fent, encara que és ver que algunes coses encara resten per fer. En aquest sentit cal reconèixer, però, que la compra de solars adjacents per ex, no es pot fer en dos anys, necessita més temps i diners.

Les altres autoritats si bé al principi van respondre molt bé donant la cara i fent net i aportant ajudes econòmiques per als necessitats, llavors a la llarga s’ha vist que hi va haver molta actuació per llevar allò gros, la brutícia, els desperfectes, ajudar la gent… és a dir “allò visible i immediat” però llavors aquesta inversió no s’ha seguit per evitar futures catàstrofes. Un pot pensar que les primeres són més urgents, sí, (i també més visibles per a la gent), però la resta (ben indicat a l’informe del doctor Grimalt, com ara augmentar el tamany dels ponts, o modificar el xaragall)) pot ser no són tan visibles però sí necessàries per evitar futures catàstrofes. De fet, si avui plogués igual a Sant Llorenç, la possibilitat de catàstrofe encara existiria.
També des de fora sembla sembla que s’han gastat diners amb coses cares, com a mínim dubtoses de ser efectives (com ara empedrar el torrent) i que només donaven bona imatge.

Guillem Pont Ballester
La torrentada de dia 09/10/2018, com tot, pot disposar de múltiples mirades.
Amb ulls d’avui i a vista de milana, diria que va resultar ben extraordinària i no sols per la pluja -es veu que ens hi haurem d’acostumar- sinó i fonamentalment per les 13 víctimes mortals -a les quals segurament se n’hi podrien afegir algunes d’indirectes- i els nombrosos danys materials.

També se’n podria destacar la resposta social, tant pel que fa a l’extraordinària compareixença de voluntaris, com pels múltiples actes de solidaritat per tot arreu, o la capacitat de refer-se que varen demostrar totes i cada una de les persones afectades, en bona part gràcies a les ajudes rebudes.

Si s’aplica, però, una mirada crítica, sorgeixen preguntes…

AEMET a banda, que si va reconèixer l’errada, ¿ningú ha d’assumir cap tipus de responsabilitat?, ¿sap -i dota de suficients recursos- el “Gobierno”, que en el Llevant el clima mediterrani adesiara es mostra indòmit?, ¿per què els petits propietaris que no eren pagesos formals no varen rebre ajudes?; ¿tant costa cercar consensos, explicar i deixar constància pública del que es fa o es vol fer? -per exemple, encara és l’hora que Recursos hídrics expliqui perquè va reconstruir de la mateixa manera el torrent que sabem que resulta insuficient o perquè va deixar tasques inacabades; encara es l’hora que el Consell informi als ciutadans de les decisions que pensa prendre en relació als ponts de les carreteres; encara és l’hora que l’Ajuntament expliqui totes les passes fetes i les que resten per fer-.

En definitiva, dos anys després de la luctuosa torrentada resulta evident que la comunicació de les institucions vers els ciutadans te un bon marge de millora.
Segurament mai es podran evitar les torrentades, per això s’ha d’aprofundir en les tasques de prevenció.

Tomàs Martínez Miró
La por i la incertesa són els records més pregons del dia de la torrentada. Aïllat a foravila, sense els subministres bàsics d’electricitat, telèfon o internet no era del tot conscient del desastre. Jo no havia viscut mai cap torrentada i quan el matí vaig poder arribar al poble vaig sentir la desolació que envaïa els carrers. Vaig pensar que seria molt difícil sortir d’aquella situació si no era amb moltes mans que, sortosament, aviat s’hi posaren, un ajut pel qual haurem d’estar sempre agraïts.

En relació amb el què s’ha fet m’agradaria destacar que la implicació de diverses administracions: local, del Consell, autonòmica i estatal, que havia de ser profitosa, ha esdevingut, al meu parer, poc transparent. Ara mateix no sabria valorar el grau d’execució del projectes de cada una de les administracions implicades.

L’Ajuntament, per ser el més proper als ciutadans, ha estat el que ha donat més informació de les seves actuacions que, com sol succeir sempre, no han estat valorades de la mateixa manera pels veïnats, especialment pels afectats.

Sembla un parer generalitzat que s’han gastat una part dels doblers en infraestructures o obres que, en general, semblen poc adequades o supèrflues i no se sap fins a quin punt evitarien la repetició d’una tragèdia com la que vàrem viure.

Els tècnics han valorat les causes i les conseqüències i han posat a disposició de les autoritats les seves conclusions que a vegades han estat escoltades i a vegades, no. Algunes de les recomanacions s’han anat materialitzant o s’està en procés de fer-ho, però els recursos són finits i les solucions no són màgiques. La tasca és difícil i s’ha complicat, des del març ençà, amb la pandèmia que ha trastocat la majoria de plans i actuacions.

Serafí Lliteres Maçanet
Jo era a la feina a Manacor quan va entrar un client i ens va dir si havíem vist el desastre que havia passat a Sant Llorenç, que el torrent havia desbordat. Jo i el meu company de feina, que també viu a Sant Llorenç no ens ho creiem quan vàrem veure els vídeos de com passava l’aigua per la plaça de l’ajuntament. La meva família aquell dia també era a Manacor per altres feines i fins a les 2´00 de la nit no vaig poder entrar al poble tot i haver-ho provat diverses vegades. El paisatge era desolador a aquella hora, no pareixia ver que allò hagués passat. Cotxes i més cotxes un damunt l’altre acaramullats al carrer de les Brodadores i escassos mitjans per poder-los retirar. Les pitjors notícies, això sí, eren les morts i els desapareguts que ja es comptaven en aquells moments de la nit.

Pel que respecte al que sa fet…s’han portat a terme poques reformes de les què en un principi es varen dir que es farien, i de totes elles les que veig més greu és la no millora del clavegueram dels carrers més afectats. No és de rebut que els qui patiren aquell drama hagin de veure com el clavegueram d’aquells carrers, a dia d’avui continuï gairebé en les mateixes condicions que les d’aquell fatídic dia de la torrentada. Tampoc no li veig gens el sentit a que s’hagi fet un aparcament permanent de vehicles just al costat del torrent.

Opinió Manuela Messeguer (PP de Sant Llorenç)
Em demanes com vaig viure la torrentada.
La vaig viure com tothom, de manera terrorífica. Em va agafar fora de Mallorca, estava de viatge, i vaig haver de tornar, m’havia anat el dia abans. A l’endemà vaig tornar amb el primer avió que vaig trobar.
La meva opinió sobre el que s’ha fet, és que s’han fet coses però em sembla que insuficients, i que Sant Llorenç, per part de les administracions està bastant oblidat. Esperem que no torni a succeir el mateix.

L’equip de Govern de l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar també respon
– Consideren suficient el que s’ha fet per evitar noves torrentades?
– Han arribat totes les ajudes econòmiques que es van demanar als polítics?
– Què queda pendent per fer, segons l’equip de Govern?

1 – Consideren suficient el que s’ha fet per evitar noves torrentades?
Entenem que mai serà suficient, ja que no hi ha un sistema específic per quantificar de forma objectiva el nivell de les catàstrofes naturals. Considerem que hem de seguir actuant mitjançant actuacions preventives que, en major o menor mesura, s’han d’aplicar a tots els indrets on hi ha riscs importants d’inundació.

Totes les actuacions de l’Ajuntament van encaminades en augmentar de forma significativa la seguretat ciutadana, principalment en els diferents punts crítics d’interacció entre els torrents i els camins o carreteres on la perillositat és més elevada, sent necessària una remodelació de les infraestructures allà on els valors de risc són especialment alts.

Al llarg d’aquest darrer any s’han estat situant elements de protecció lateral als diferents punts negres municipals per tal d’evitar el desplaçament lateral dels vehicles, amb un disseny que no suposi un obstacle al pas de l’aigua. En casos puntuals s’han eliminat els elements que contribueixen a incrementar el nivell de l’aigua, tals com murs de delimitació de propietaris o alguns límits dels camins o carreteres que han estat eliminats o substituïts per tancaments permeables.

En la mateixa línia es treballa en la modificació de les normes subsidiàries municipals (NNSS Nº30), on s’estableix una nova remodelació territorial de l’estructura del poble evitant la urbanització d’aquelles zones més sensibles a inundació.

Ens mostrem satisfets amb els diferents estudis i projectes bàsics redactats, tant per part de la Universitat de les Illes Balears com pels diferents professionals del sector, on s’aporten idees d’actuacions immediates per poder millorar/reorganitzar les infraestructures i els diferents punts crítics de medi rural que presenten un risc elevat de seguretat.

És un fet important conèixer les característiques físiques del poble, localitzar i classificar les zones més critiques, fer un anàlisi exhaustiu de la conca i sensibilitzar i educar a la població sobre el risc potencial d’alguns indrets, especialment on hi circula aigua amb certa velocitat.

2 – Han arribat totes les ajudes econòmiques que es van demanar als polítics?
Com es ben conegut després de la torrentada el municipi de Sant Llorenç des Cardassar es declarà com a zona catastròfica, fet que suposa que l’estat espanyol es responsabilitza de les despeses d’emergència dels primers quinze dies sempre que els desperfectes siguin superiors al 3% del capital de despesa corrent. Cal comentar que ho cobràrem tot.

Dels danys generals d’actuació de plaç mitjà-baix, l’estat i el municipi es reparteixen el 50%. Cal comentar que l’estat espanyol ha abonat el 50% de les despeses mentre que el 50% de competència municipal va anar a càrrec del Consell de Mallorca i del Govern de les Illes Balears.

3 – Què queda pendent per fer segons l’Equip de Govern?

En l’estudi elaborat pel Grup de recerca de Climatologia, Hidrologia, Riscs Naturals i Territori de la Universitat de les Illes Balears ”Anàlisi de cabals màxims registrats a 20 de gener de 2020 en relació a les pautes de 9 d’octubre de 2019 al torrent de ca n’Amer a partir de dades de camp”, es mencionen els punts crítics municipals que presenten un gran perill en cas de punta revinguda dels diferents torrents que travessen el municipi de Sant Llorenç des Cardassar.

De les 56 zones conflictives que presenta l’estudi, 42 punts són de competència municipal, mentre que 12 d’ells són de competència de l’Administració Insular. Dels punts crítics municipals, en data de 05 d’octubre de 2020, s’han executat un total de 23 mentre que 2 més és troben en tramitació administrativa per tal d’iniciar l’execució en aquestes pròximes setmanes.

De tal manera, també estam pendents de la resposta d’actuació per part del Consell Insular dels diferents projectes d’ampliació de la capacitat hidràulica del torrent de ses Planes baix la variant Ma-15, la modificació de l’amplada del pont sobre el torrent de ses Planes a l’altura del carrer Mossèn Galmés, per la modificació de l’amplada del pont sobre el torrent de ses Planes a l’altura del carrer Brodadores i la substitució del pont del carrer de sa Taulera sobre el torrent de ses Planes.

Aquests projectes bàsics anomenats foren entregats al Consell de Mallorca a l’inici de l’any 2019, projectes que l’Ajuntament ha intentat impulsar de manera contundent. En front d’aquest fet, hem de lamentar que han estat més els problemes que les solucions aportades per part dels òrgans competents sense aportar llum als diferents projectes presentats.

En base a la modificació de les NNSS, cal comentar que l’Ajuntament de Sant Llorenç ha invertit una important quantitat econòmica per tal d’adquirir les parcel·les sensibles a inundació. És necessari seguir amb la mateixa línia d’actuació, fet que entenem que serà de llarga durada, ja que estam parlant d’una tasca que afecta a la sensibilitat de moltes famílies.

En data d’avui, l’Ajuntament ha adquirit un total de 21.529,24 m2, repartits en un total de 20 parcel·les sensibles a inundació amb un import total de 2.952.616,25€. Les tasques de prevenció a episodis potencial d’inundació són constants, tot i que encara queden una gran quantitat de parcel·les a adquirir i actuacions a realitzar.

De la mateixa manera s’està elaborant un Pla de Seguretat municipal per tal d’actuar d’una manera més eficaç i més coordinada amb els diferents cossos de seguretat, ja que resulta vital una gestió ràpida i contundent front una situació d’emergència.



Foto Granots i Sopes i Antoni Riera homenatge de la Torrentada 20 d’octubre de 2018.

Un pensament a “Especial 2 anys de la Torrentada a Sant Llorenç

Respon a Pau Quina Jaume Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.