1820. S’ANY DE SA PESTA. Capítol 11

  1. S’ANY DE SA PESTA. Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç 

Capítol 11 COM ES LLUITA CONTRA L’EPIDÈMIA? CONFINAMENTS ( 2º part )

Altres cordons

INTRODUCCIÓ

Com vam escriure en l’article anterior, quan la JSS s’adona de la gravetat de la situació a  la zona de Llevant,  ordena urgentment fortes mesures per fer front a aquesta malaltia tan letal i contagiosa confinant la zona infectada amb un cordó sanitari-militar que rodejarà els quatre pobles confinats.

Poc a poc veurem com es posaran  en marxa altres cordons  i mesures per tal d’aïllar-la no sols de la resta dels  pobles no contagiats, sinó també de les altres illes i de tot el litoral mediterrani de la península.

Per enfrontar-s’hi  la Junta Sanitària Superior  de Palma  desplegarà  un maquinària logística  sanitari i militar  mai  vista a  l’illa i tal volt tampoc a la resta del país.

En aquesta segona part del tema farem un petit esbós dels altres cordons que s’implantaren a Mallorca, i encara que no foren de la mateixa envergadura del què  vam veure a la primera part, sí serán  suficients per que la pesta no es desplegui més enllà de la comarca de Llevant.

 

1.CORDÓ MARÍTIM

Observant en el mapa de Mallorca la situació dels quatre pobles confinats, de seguida ens adonem que al cordó terrestre descrit la setmana passada hi ha un buit molt important on seria molt fàcil la fuita dels confinats: el mar

Un cordó en aquesta zona  no sería efectiu si es deixés el seu litoral  sense vigilància . La llarga i , a vegades, abrupta costa del llevant necessitava urgentment una vigilància que fos tan eficaç com la de la terra. La vigilància marítima serà de vital importància, per això la JSS,encara que amb retràs, també hi dedicarà molts esforços i diner.

A qui s’encomana el control del cordó marítim? 

Per cobrir la  vigilància a les zones costaneres dels pobles acordonats s’habilitarà  una bergantina-guardacostes amb una tripulació de 50 mariners i armada amb dos canons

Quina era la seva funció ?

El control de  què no entri ni surti  cap vaixell, clandestinament, de la zona marítima acordonada i  a la vegada  que les barques de pesca complissin tan l’horari marcat – no embarcar fins després de la sortida del sol-  com els límits marítims fins on podien pescar, ja que no es podien allunyar més enllà de la vista de la costa. Els pescadors estaven subjectes a normes molt estrictes  i tan a la sortida a la mar com a la tornada es passava llista.

També algun cop podria ser utilitzada per transportar material alimentari o medicines als pobles confinats, encara que la seva funció primordial i, quasi bé única, era la vigilància marítima.

Els qui  infringeixen   les normes marítimes estan sotmesos  a les mateixes lleis i càstigs decretats  pel cordó terrestre. Si  alguna embarcació no feia cas a les seves indicacions les ordres eren disparar i enfonsar-la.

  Quin era el seu recorregut ?

El guardacostes navegava les vint-i-quatre hores del dia i  sempre feia la mateixa ruta. Concretament la zona marítima confinada: des  del Port de Manacor fins al Cap Ferrutx, a l’actual Colònia d’Artà.

Cap de Ferrutx des de Sa Colònia de Sant Pere

2.-CORDONS LOCALS ENTRE ELS POBLES CONFINATS

Paral·lelament al confinament de la zona del Llevant les quatre poblacions afectades es varen aïllar entre sí establint cordons interiors per impedir que l’epidèmia s’estengués a  Sant Llorenç i Capdepera. Unes poblacions confinades però no contagiats fins a la segona quinzena de juny

2.1.Qui formava part d’aquests cordons locals? Quina era la seva tasca?

Seran els mateixos veïns del poble i sempre baix la direcció de la Junta Sanitària local de cada municipi. La seva tasca primordial era vigilar i impedir  l’entrada al municipi de qualsevol persona no autoritzada, sobretot si procedia d’un poble amb contagiats. Aquests anaven armats i fins i tot estan autoritzats a disparar si no es fa cas a les seves ordres.

També tenen molt d’esment a la vigilància d’animals (cans, moixos, conills, ovelles etc.) que entraven des de les  zones amb contagi. Tot animal si venia d’allà era mort a l’acte.

2.On es trobaven  els llocs més problemàtics?

Sens dubte les casetes de foravila (sobretot les abandonades) com també refugis   o coves per les muntanyes; s’organitzaven partides de vigilants per recorre tots aquests indrets.

 

Recordem  que des de la segona quinzena de maig, quan el contagi comença a fer estralls a Son Servera i un poc més tard a Artà,  hi ha molts serverins i artanencs que fugen del poble.

 

Sabem que els més rics escaparan cap  a Manacor o a Palma, però la majoria de fugitius, que no tenen on anar, intentaran refugiar-se en aquestes casetes  deshabitades, en coves…o en qualsevol refugi que els pugui protegir; i també són  molts els  fugitius aperduats sense un rumb fixe. Tinguem en compte que estem a l’estiu i per tant és fàcil trobar un refugi.

 

Un altre problema afegit és que era el temps de la sega i moltes de les finques de llorencins limitaven amb les de serverins. Per aquesta raó no és estrany  que trobem moltes protestes des de l’ajuntament de Sant Llorenç dirigides  al Cap del cordó, al batle de Manacor o directament a la mateixa JSS queixant-se de què és molt difícil controlar la separació amb els serverins.

Els cordons locals més efectius  eren els de Capdepera que els aïllava  d’Artà i Son Servera i els  de Sant Llorenç que contenia als serverins i artanencs. 

El cordó interior de Sant Llorenç es convertirà en un tema molt delicat ja que es troba a l’avantguarda del cordó i si l’epidèmia el traspassa  pot ser la metxa que incendiï la resta de l’illa. (en el tema dedicat a la Pesta a Sant Llorenç parlarem d’aquest cordó que quasi bé  arribarà a militaritzar-se.)

2.3 On estaven situats els controls permanents?

Malgrat que molt del capital humà d’aquests pobles es dedicava o a les partides de vigilància que recorren  fora vila  o a les tasques de la sega (sobretot a Sant Llorenç i Capdepera), durant   les 24 hores del dia  hi havia controls permanents situats als llocs  més habituals de pas entre els pobles. 

Capdepera estableix el seu cordó permanent amb Artà ,a “Sa Creueta” i amb Son Servera, al “Coll des Vidriers” .

Sant Llorenç  les situarà, un al  “Collet de Sa Punta” per controlar el pas cap a Son Servera  i el   del “Coll d’Artà” per controlar els moviments amb la vila d’ Artà.

Però també, encara que  els dos pobles estesin molt contagiats, el “Coll de Son Catiu” serà on es situarà el cordó local entre Son Servera i Artà , 

 

3.CORDÓ SANITARI LITORAL 

Per acabar d’arrodonir-ho ,el confinament no acabava en aquests cordons o aïllaments que hem vist, sinó que  a finals de maig  es  reactiva   el  cordó sanitari  litoral que havia sigut  desmuntat  feia dos mesos per qüestions econòmiques  i sobretot polítiques.

Aquest cordó, que protegia tota la perifèria litoral de l’illa, havia estat creat  per les autoritats mallorquines a finals de segle XVIII i es reactivava sempre que hi havia algun risc d’epidèmies a qualsevol indret de la mediterrània.

La pesta bubònica de Marsella el 1720 fou un punt d’inflexió que va servir de revulsiu a molts indrets per revisar  els seus protocols de vigilància sanitària per protegir-se dels contagis. A Espanya  es crearà el primer organisme oficial de  política sanitària, la Suprema Junta de Sanidad instal·lada a Madrid.

A Mallorca, la vigilància de la costa sempre havia estat una constant a través de la història. Abans per defensar-se  de la pirateria, però a partir del segle XVIII i sobretot el XIX  l’enemic més perillós són les epidèmies.

No  és estrany que les autoritats mallorquines responguessin a aquesta nova política sanitària d’estat d’alerta. Quan hi havia riscos d’epidèmies, establint cordons que  protegien  tot el litoral de l’illa  i deixant com a única entrada i sortida per les embarcacions el Port de Palma on hi havia  personal preparat per fer les revisions sanitàries pertinents a totes les embarcacions, com també llatzerets per fer les quarantenes.

Dels cordons descrits fins ara, aquest era l’únic  ben conegut pels mallorquins,  sobretot per aquells que vivien prop dels  pobles costaners.

3.1.Quan  s’organitzaven  aquests  cordons ?

Sempre que hi havia un risc epidèmic. És a dir, quan les autoritats mallorquines eren informades de què en algun indret de la Mediterrània hi havia un brot epidèmic ,ja fos de pesta bubònica, febre groga o còlera; de seguida s’organitzava  el cordó. Hem de tenir present que  aquests cordons que deixaven tots, o la majoria, els ports inactius  constituïen  un entrebanc molt costós per les economies de molts indrets. Però així tot tenien present, sobretot al XIX,  que la salut pública estava per damunt qualsevol altre valor i a més, si es  feia una política preventiva, a la llarga  els guanys eren molts.

Basta veure la importància que donaren a aquests cordons comprovant  que entre el 1789 i el 1899 es varen dur a terme 28 acordonaments complets a l’illa.

3.2  En qué consistia?

En l’establiment d’una línia de vigilància al llarg de tota la costa . La situació dels guardians no tenia res a veure amb el cordó de la zona confinada, estaven a una certa distància l’un de l’altre però  l’únic requisit era que amb  vista havien de cobrir tota la costa, sobretot les petites cales.

3.3 Qui eren els guàrdies del cordó?

Sobretot  civils , en gran majoria pagesos que vivien prop de la costa. A vegades estaven reforçats per soldats, però  sempre estaran  sota la direcció de l’exèrcit .Amb el temps cada vegada estaran més militaritzats, sobretot a la segona meitat del XIX.

3.4 Quina era la seva tasca?

En principi son creats per prevenir invasions epidèmiques a l’illa donant seguretat  al comerç exterior, busquen ser molt cauts amb els riscos epidèmics donant així prestigi a una illa on el comerç és de vital importància.

Ara, a finals de maig,  el  problema es que la seva reactivació no es deu a un risc exterior d’una epidèmia, sinó que l’epidèmia, i vaja epidèmia! Ja la tenim a casa : la pesta  ha pres possessió del Llevant mallorquí

Durant aquest període la seva tasca serà molt semblant a la que sempre havia tingut: vigilar la navegació al litoral mallorquí impedint desembarcaments no autoritzats. Però ara, un cop amb la plaga dintre, els seus esforços aniran molts dirigits  a reforçar la vigilància perquè no surtin de l’illa petites embarcacions  amb fugitius, com també estan  molt atents a l’entrada de contraban. En definitiva, és una barrera més al sistema de seguretat sanitària que ara impera a Mallorca.

…i al final una pregunta 

La pregunta que  sempre quedarà sense resposta però sí ens farà pensar és: 

Si el 20 de març del 1820, sols dos mesos abans de la invasió, les disputes polítiques i la crisi econòmica d’aquells moments  no haguessin provocat la retirada del cordó al litoral,  la pesta bubònica hagués entrat a Mallorca ? 

BIBLIOGRAFIA

Avui no donaré cap referència bibliogràfica ja que al proper article intentaré  comentar alguns articles i conferències que, arrel del bicentenari de la pesta del 1820, alguns historiadors mallorquins han publicat durant aquest any.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada