Mots perduts: bigalot

Des del confinament ençà no havíem parlat més. Potser per això la retrobada amb n’Antoni “Cus”, guardant les distàncies, això si, va resultar singularment afable. Gairebé al final de la conversa em digué, -en sé una, bigalot!. I així em va contar que en la seva infantesa cada casa tenia una manera de fer els bigalots, era un cert signe de distinció. Veien el bigalot sabien d’on era la cussa eivissenca.La contarella em va fer presents els meus records dels bigalots que, a l’hort de sa Begura, posaven a les cusses de caça e temps de veda. Fa molts d’anys que no n’he vists de bigalots. El que abans era habitual, avui, segurament, deu ser considerat maltracte animal.

Amb tot i amb això la paraula te moltes altres accepcions.

El DCVB mostra:

BIGALOTm.
|| 1. Tros de llenya curt, gruixat i massís; cast. zoquete. Es Dissapte Sant romanía sense cap i arreconaven amb gran lulea es bigalot que quedava, Alcover Cont. 68. Especialment: a) Tros de tronc serrat que serveix de seient sense peus (Mall.). Bigalots per seure a la llar, doc. a. 1587 («Documenta» de St. Joan de S., n.o 71).—b) Tros de fusta forta de forma rectangular, pla i gruixat, damunt el qual els sabaters tupen la sola (Mallorca, Eiv.). Sol tenir un clot rodó damunt la cara superior, que serveix per a emmotlar la sola a cops de martell i donar-li més flexibilitat.—c) Bastó de dos a tres pams de llargària i de 5 a 8 cm. de gruixa, que pengen al coll dels cans perquè els faça nosa per caminar i els aturi de fugir o de fer tala (Mallorca); cast. trabanco, trangallo.d) Tros de fusta gruixat que serveix de peu a les debanadores (Mall.).—e) Tros de fusta gruixat i pla, que serveix per capolar-hi carn, estellar-hi llenya, etc. (Mall.).—f) Tros de soca gruixada, cilíndric, d’un pam d’altària i del diàmetre dels esportins, que serveix per assentar-hi la pila davall la biga de tafona (Mall.).—g) Bigalot de confessionari: graó de fusta que hi ha a cada costat del confessionari i és allà on s’agenollen les dones per confessar-se (Mallorca); met., Beata que freqüenta molt els confessionaris (Mallorca).
|| 2. Infant molt gras (Palma).
|| 3. Home molt alt (Menorca).
|| 4. Persona que dorm molt fort i és mala de despertar (Palma).
|| 5. Persona grassa i malgarbada (Palma).
|| 6. Persona grossera d’enteniment, beneitota o ignorant (Palma).
Refr.

—«El món és un bigalot, i aferra qui pot» (Mallorca).
Fon.: 
biʝəlɔ̞́t (Palma, Manacor); biɣəlɔ̞́t (Inca, Llucmajor, Artà, Men., Eiv.).
Intens.:
—a) Aum.: bigalotàs, bigalotarro, bigalotot;—b) Dim.: bigalotet, bigaloteu, bigalotó.
Etim.: 
derivat de biga.

Aportació d’Antoni Pascual
Imatge del Blog Palabraria d’Angel Arteaga

4 pensaments a “Mots perduts: bigalot

    • Cert. N’hi havia de diversos tipus i models. Els bigalots de per aquí solien ser horitzontals, però ni a Google ni a Fotos antigues de Sant Llorenç des Cardassar vaig saber trobar la imatge d’una cussa amb bigalot.

Respon a Tomas Martinez Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.